algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
20°

Aquell antifeminisme clerical (1920)

103966

Mossèn Joan Parera, a la revista Sa Marjal de sa Pobla, aprofita la ressenya sobre el llibre del Pare Juan Bautista Juan, Cuarenta años de Vida Mariana per pegar fuetada al feminisme. Els anomenats «feliços anys 20», acabada la Primera Guerra Mundial, foren com una vàlvula d'escapament al goig popular i les modes alegres. La falda curta, el «charlestón», els primers automòbils esportius... Mossèn Parera, tot recollint el sentir d'una part del clergat, enverga aquesta endemesa al mal anomenat «sexe feble»...

«En la magnífica introducció el savi jesuïta diu que avui tothom parla del feminisme i qui manco en sap, més en diu. La impietat moderna vol realçar la dona i vol que sia igual que l'home, i per això vol que prengue les mateixes carreres de magistratura, de política, d'ensenyament, de medicina... pretenint amb això l'emancipació del seu deure, de la seva honestitat i fins i tot, del mateix Déu; però aquesta finalitat bestial, infernal, acabaria de perdre el món. Al contrari, la pedagogia cristiana afirma que la dona no és únicament la granera que agrena, l'aigua que renta, el sabó que neteja, l'agulla que cus, el fogó que aguia i el pit que alimenta; sinó que també és la reina de la família, la senyora de la casa, el cor qui forma els cors, la llum, la calor, el vincle de la llar; i si és bona, simpàtica i discreta, conquista l'amor, respecte i consideració del seu espòs, dels seus fills i dependents, i de tota la societat...».

Quan un llegeix aquests texts no sap si ha de somriure pietosament, tot pensant en aquells pobres capellans que confonien el sexe amb el diable, o ha de pensar en un masclisme molt més subtil i despòtic. A Mallorca, en aquells dies, ser dona, no era entrebanc per anar a sembrar patates, collir ametles o oliva de sol a sol. Tampoc per formar part de la nòmina d'aquelles fabricotes negres, de sabates o de teixits, on la mà d'obra femenina i infantil era explotada dia i nit. Dona, adolescent, «guapa» i analfabeta, contractada a casa benestant com a minyona o cuinera i no poques vegades violada i embarassada pel senyor vell o el senyor jove. Al·lotes que fregaven escales i encara resultaven banyudes i maltractades per un marit borratxo. No hi havia dona més indefensa que la d'aquell temps i eren nombroses les que morien en parir el seu infant. Però heus aquí que una dona al volant d'un cotxe, un fum de cigarreta en els llavis femenins, una falda fins als genolls, un boca pintada... eren entre els que havien de predicar la llibertat evangèlica motiu de gran escàndol.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris