nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
19°

Hivern al museu

97222

Detall del pati del Museu Arqueològic de Süsah (Tunísia).

Sobre el turó que abans era punt de defensa i observació, actualment encara hi ha un far que quan a la nit s'encén és mirat atentament "servioles a proa" des dels vaixells que fan travessies mediterrànies. Entre les parets, i sota les voltes, de l'antic edifici s'hi guarden els mosaics que són com fotografies d'un temps i d'una gent, de mitologies vingudes de molt enrere. Ben mirat, a vegades les cares "i els cossos, també" creats amb trossets de pedres de colors per artistes de fa una vintena de segles, podrien ser els de persones conegudes, amb qui hem dinat, begut vi o estimat fa cosa d'unes hores. És el Museu Arqueològic de Süsah (Tunísia), allà on es coneixia amb el nom de Hadrumetum i Anníbal hi tenia el seu quarter.

Després de la gatera agafada amb la contemplació de totes les coses belles de l'interior, un pati ofereix la possibilitat de passejar sota els arbres que, com si encara no sabessin que ha arribat l'hivern "la temperatura ho nega constantment", mantenen les fulles que, ja ben grogues, cauen lentament. Un cop a terra, qualsevol buf de vent les passeja, arreplega pels racons, en fa caramulls de tonalitats diverses. Un cop reposades, s'espargeixen sobre els mosaics que la gent pot trepitjar lliurement, el seu color vegetal i caduc juga amb els perennes i estables colors i dibuixos que, segles enrere, una gent mediterrània creà per decorar temples i estances de les cases. A través de los obertures de les altes parets de la fortificació es veuen les cases emblanquinades de la ciutat, el port amb les barques de pesca que entren i surten: blau intens, horitzó marítim esgarrinxat per embarcacions que han crescut a partir d'un punt en principi imperceptible. Aquesta visió viva i mòbil no s'allunya massa de la que es trobarà de nou quan es travessin les sales del museu: barques, pescadors i peixos, un món viu que cada dia es fa present als molls i a les parades del mercat; mitologies de la memòria antiga; cares d'algú "fa mil anys, o era ara mateix?" que hem conegut. Res no és massa diferent, com les fulles que continuen jugant sobre els mosaics que la gent trepitja sense fer-hi gens d'esment.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris