cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
22°

Neix el químic Le Bel (1847)

93732

Tal dia com avui neix a Merkwiller-Péchelbronn, en el Baix-Rin, Joseph Achille Le Bel. Aquest savi, com explica Isaac Asimov, tingué la bona fortuna de tenir una certa independència econòmica a diferència d'altres molts col·legues seus i així pogué muntar el seu propi laboratori. Conegué Van't Hoff quan aquest va anar a París quan era estudiant i el 1874, quasi al mateix temps que Van't Hoff, però independentment, anuncià la teoria de la relació de l'activitat òptica amb la seva estructura molecular. Així i tot, la seva anàlisi no fou tan acurada com la de Van't Hoff. Encara que sigui així, és costum científic que l'un i l'altre en puguin compartir el crèdit. Sembla que després d'aquestes experiències Le Bel abandonà el tema i el 1891 volia demostrar que la distribució espacial de les valències de l'àtom de nitrogen podien produir activitat òptica. Sembla que la teoria és correcta però, com afirma Asimov, la seva demostració era falsa. Le Bel morí a París el sis d'agost de 1930 i ha passat a la història de la ciència i la tecnologia d'una manera, més aviat, discreta. Sembla que quan la feina de laboratori, per meritòria que sigui, no cerca troballes altament sensacionalistes, es perd una mica dins la fosca. Aquest n'era el cas. La literatura ens descriu ben sovint les angoixes del savi o l'inventor que no aconsegueix depassar el mur que el separa dels seus descobriments. «Vaig escoltar amb molta atenció les explicacions que el professor Krempe em donava sense el més petit orgull i llavors li vaig explicar que la seva conferència havia esborrat els meus prejudicis en contra de la química moderna, demanant-li el seu consell sobre els llibres que em convenia adquirir. El professor em digué: "Estic molt content d'haver-me guanyat un deixeble. Si vostè és tan aplicat com intel·ligent, estic ben segur que ha de triomfar. La Química, per mi, és una branca de la filosofia natural, en la qual es poden aconseguir infinites millores. Li he dedicat tots els meus esforços, però, al mateix temps, no he abandonat altres branques de la ciència. Si vostè es vol convertir en un veritable home de ciència i no en un senzill experimentador, li puc aconsellar l'estudi de totes les branques de la filosofia natural, incloses les matemàtiques.

El doctor Krempe m'acompanyà després al seu laboratori, explicant-me la utilitat dels diferents aparells, indicant-me tot el que em convenia comprar i fent-me la promesa de deixar-me emprar el seu propi laboratori quan hagués avançat prou per no córrer el risc d'espenyar-li alguns dels seus delicats instruments. Em va fer, finalment, una llista de llibres que hauria d'aconseguir i s'acomiadà. Així acabava un dia memorable en la meva existència: Un dia que havia de decidir el meu destí futur...».

És un fragment de Mary Shelley que sapigué combinar el romanticisme i la literatura popular, el mite de la creació o recreació dins un fosc laboratori. Bé. Potser no tan mite, atès els espectaculars avenços de l'enginyeria genètica.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris