algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
19°

Sand publica «Un hiver à Majorque» (1842)

L'escriptora francesa George Sand publica el seu famós llibre Un hivern a Mallorca, que narra la seva estada a la nostra illa l'hivern 1838-1839, les pàgines del qual seran motiu de polèmica i de greuge per als nostres avantpassats, especialment, per als habitants de Valldemossa en aquella època.

Aquella estada, en companyia dels seus fills i del seu amant, Frederic Chopin, que es troba malalt de tisi, resulta, com tots sabem, conflictiva i frustrant. La Mallorca preturística i pagesa no sap entendre el liberalisme de costums d'aquells estrangers i l'escriptora i els seus se'n tornen a França tot d'una que poden.

Però la relació amb Chopin, ella, sempre més protectora que amant, es perllongarà alguns anys més.
La ruptura definitiva portarà el gran músic i compositor a la pobresa, al dolor físic i a les preocupacions, les tres creus que el duran a la tomba el 17 d'octubre de 1849.

Però si Chopin veu com la vida li fuig d'entre les seves màgiques mans, ja cadavèriques, la Sand segueix el seu camí triomfal pel món de la literatura i en aquells mateixos anys dóna a la premsa Sept cordes de la lyre, Gabriel, Le compagnon du tour de France, Consuelo, La compteusse de Rudolstadt, Jeanne, Le meunier d'Angibault i alguns altres treballs que la posen entre els autors més prolífics del moment.

Tal volta, però, la novel·la més emblemàtica de tota aquesta producció que comença a Mallorca i acaba al castell de Nohant sigui La mare au diable, és a dir, La bassa del dimoni, on l'escriptora, a través d'un llibre revolucionari i subversiu, ens conta les vivències de Germain i Marie.

Germain és vidu i té tres fills. Viu amb els seus sogres, però aquests se senten vells per tenir cura dels seus infants, que han de menester una mare jove.

Així, doncs, són els mateixos pares de la difunta esposa que demanen al seu gendre de tornar a casar-se.
Li proposen una viuda rica que viu en el poble veí. Un dissabte, Germain i el seu fill major van a la recerca de la seva nova muller i mare.
Per tal de fer un favor a una vella, la filla de la qual va a servir al poble al qual es dirigeix Germain, permet que aquesta munti a les anques del seu cavall.
Però Marie, bella i agradosa, és pobra.

Els viatgers es perden en el camí i han de passar la nit a la vora de la famosa bassa d'aigua. Entre les boirines, Germain contempla la formosor d'aquesta al·lota i la temptació és forta al cap de dos anys d'abstinència matrimonial... Però en el fons del discurs, dels pensaments, de les idees, hi ha un autèntic míting social amarat en la revolució passada i futura. I pren els mots de Vaucelles per repetir: «Amb la suor del teu front guanyaràs ta pobra vida, i després de feixuga feina, vindrà la mort a convidar-te...».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris