algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

El submarí perdut (1960)

62608

La mar era, tal dia com avui, una tempesta permanent en el golf de Biscaia i dues barques de pesca d'Euskadi, el María del Coro i el María Jesús navegaven amb molta dificultat. Els petits navilis decidiren de retornar a Pasajes, puix el mal temps no deixava pescar. De sobte, un dels mariners cridà alarma:
"Patró! Un submarí ve cap a nosaltres...
"Un submarí? I què dius ara?
Els pescadors intentaren posar-se en contacte amb el submergible per ràdio i després amb el megàfon. Ningú no responia. El pont estava desert. La nau anava, segurament, a la deriva. El patró del María de Coro digué:
"Haig de saber el que passa. La tripulació del submarí pot estar malalta. Tota alhora. Què sé jo? Intoxicada i cap dels mariners es pot moure... Hi hauré d'anar...
"Però, patró, amb aquesta tempesta? El patró, ben encordat, es llança a l'aigua i puja al submarí.
Ha estat una operació llarga i difícil, perquè grans ones ho impedien a cada instant. Ja sobre la coberta del vaixell de guerra, troba totes les escotilles i portells de la torreta hermèticament tancats. Dos mariners més, Manuel González i Antonio Lauroijo, es reuneixen amb el patró del Coro i entre tots tres poden fixar un cable que ha de remolcar el submarí. La tasca serà difícil. La nau submergible és un monstre metàl·lic de 550 tones i seixanta-cinc metres de llarg. Les barques de pesca són com nans a la vora d'un gegant. Al sendemà, camí de Pasajes, el cable es trenca i, altra vegada, el patró arrisca la vida, es llança a l'aigua gelada, neda amb totes les seves forces i aconsegueix abordar aquell YI5 que no porta altre senyal d'identificació que la xifra de la matrícula. El vell mariner pensa que és un vaixell fantasma, tripulat per homes de mar difunts. Puja a la torreta però no pot obrir l'escotilla. Amb l'ajut de dos dels seus homes, altra vegada, llancen un segon cable que és fermat al submergible. Després de molts perills, quan per exemple un vaixell mercant, mig perdut en la boira és a punt de xocar amb el submarí, els pescadors arriben a port amb l'estrany botí, un cop han informar la comandància de Marina, per ràdio, de tot el curiós afer. En el port, per ordre de les autoritats, un tècnics procedeixen a forçar les escotilles i inspeccionar l'interior del submarí. Dintre, ni vius ni morts, la cala abandonada. Es comunica la nova arreu del món i passats uns dies, l'Almirallat britànic explica que el submergible, construït a Anglaterra i cedit a la marina grega el 1944 era remolcat al Regne Unit per tal d'esser desmuntat i convertit en ferro vell. Els pescadors en varen rebre com a premi un terç del valor, que en aquell temps era de trenta milions de pessetes, una fortuna aleshores. Aquesta història fou relatada pel famós dibuixant de còmics belga Bob de Moor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris