cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 16°
16°

Mor el president Theodore Roosevelt (1919)

90728

Tenia seixanta anys. La seva vida havia estat intensa. Diputat pel Partit Republicà el 1881, era elegit governador de Nova York el 1898 i des d'aquest càrrec pegà el bot a vicepresident dels Estats Units el 1904. Accedí a la presidència del país després de l'assassinat del president McKinley, el 1901 i fou elegit el 1904.

La seva política exterior va rebre el nom de big stick, que podríem traduir com «gran verdanc» o si voleu amb aquella expressió castellana tan gràfica, garrotazo y tente tieso. Es tractava de dur endavant una estratègia imperialista, amb intervenció en els països hispanoamericans, com el cas de Cuba (1898), Veneçuela (1902) i Panamà (1903). Gran caçador, el president, que una vegada, anant de cacera, salvà un petit onso, fou mitificat en el món infantil. Com que el president nomia familiarment Teddy, de Theodore, foren creats en memòria d'aquell episodi els teddy bears, els populars onsos de drap dels infants anglosaxons, que el Pare Noël i els Reis Mags regalen cada anys als més petits.

Però allà on Roosevelt se significà més va ser en la guerra de Cuba, el 1898, quan desplegà totes les seves energies en aquell conflicte. Tant és així que en una revista nord-americana llegim que «uniformat a l'estil western, és a dir a la moda Rough Riding, Roosevelt va servir a la guerra hispanonord-americana. Tant és així que organitzà un regiment amb joves d'Arizona, Nou Mèxic i Oklahoma que fossin bons tiradors i bons cavallistes. Els nous soldats s'anomenaren per això els Rough Riders, però a l'hora de la veritat només els oficials foren proveïts de cavalls. El primer de juliol de 1898, quan Theodore Roosevelt arribà a San Juan, dirigí una càrrega. Li preguntaren: No teniu por d'anar al davant dels homes? I ell respongué: Si el cavall no té por, jo tampoc. Aquella batalla i aquella victòria foren pintades per Frederic Remington, un dels grans artistes de l'oest nord-americà, pintor de cow boys i indis...».

Roosevelt va escriure aleshores que «la meitat dels homes que varen servir a les meves ordres avançaven fora del marc de la pintura de Remington, tal era l'avançada d'aquells braus al·lots». I així, tal com el podem veure a la fotografia adjunta, Roosevelt entrà, amb aquell uniforme, a la història de l'art nord-americà essent tot un mite d'inesgotable coratge, com aquell Tom Mix, que el cinema sense paraules posaria tant de moda.

El seu fill Quentin escriví: «Vigor d'esperit. Era un home que no tenia por al davant de la mort i res podia amargar el seu goig de viure la vida fins a la seva darrera experiència. Mort i vida eren, per ell, parts de la Gran Aventura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris