cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

Charles Maurras i l'«Action Française» (1899)

86334

Ara fa cent anys, Charles Maurras (Martigues, 1868-Tours, 1952) fundava la revista Action Française. Semblava que seria una revista més. No va ser així. Aquella publicació era el portaveu d'un nacionalisme integrista, radical, racista, que va tenir, com el seu creador, una gran influència en el pensament europeu de començament de segle, ideologia avançada pel que fa al feixisme. Les seves teories, el seu nacionalisme integral, tingueren ressò a tot França. De família catòlica i monàrquica, havia estudiat a Ais-de-Provença i després a París. Amb Jean Moréas fundà el 1891 l'escola romana de poesia per tal de combatre els poetes simbolistes. És evident que en aquella lluita literària hi havia també política. Perquè si la vida és política, en general, com no ho ha de ser la literatura? És clar que els simbolistes, el moviment dels poetes que intentaven expressar les secretes afinitats de les coses amb la nostra ànima, eren progressistes i els de l'escola romana, conservadors. O almanco, així s'anà definint al pas del temps. Maurras practicà el periodisme i la política, ambdues coses molt activament, per tal de fer surar les seves idees. El 1908 la seva revista, amb l'ajut de Leon Daudet, esdevenia el diari del partit monàrquic. Convençut antirepublicà, dretà a ultrança, va veure com la seva tasca editora es completava amb un grup de jovent paramilitar, de pressió i propaganda. A causa de les seves idees radicals, topà, amb segons quins punts, amb l'Església de França, que no acceptava tan alt grau d'integrisme, i el 1926 era excomunicat i algunes de les seves obres entraven a formar part de l'Índex. Havent perdut confiança entre els sectors catòlics que abans li donaven suport, demostrà una gran admiració envers Mussolini i la Itàlia feixista. I el seu moviment tenia tal força, tal influència dins els cercles intel·lectuals francesos que el 1938 ingressava a l'Acadèmia Francesa.

Col·laborà, després de la derrota de França al davant dels nazis, amb el govern de Vichy, al qual donà tot el seu suport. El 1944 fou detingut per la policia de la França lliure, jutjat i condemnat a cadena perpètua. A la presó estant, continuà escrivint. Foren vuit anys i al cap d'aquest temps morí en un hospital, prop de Tours. En un dels seus relats, Memòria d'un infant de casa bona, Paul Sartre contava les tristes anades i aventures d'aquells al·lots d'Action Française, que potser, sense saber-ho, anys abans de la Segona Guerra Mundial, ja feien el joc a Hitler i apallissaven jueus, moros i negres pels carrers de París.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris