cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Asbal, el petit pastor (6 aC)

Conten els cristians de Palestina la llegenda d'Asbal, un al·lotet de sis anys, que habitava la comarca de Betlem i que malgrat ésser molt petit ajudava a tenir cura dels ramats d'ovelles de la seva família. Era molt destre en totes aquelles feines, molt feiner, i gaudia de la confiança dels seus. Manejava molt bé els cans de pastor i muntava i conduïa un camell sense cap dificultat.

Resultant així, tan útil, treballava tot el sant dia, des de l'alba a la posta de sol i un capvespre, horabaixenc, Asbal va haver de córrer darrere un anyell rebel que havia desaparegut en un camp de matolls i havia entrat llavors pels caminois de la muntanya. Asbal cercà l'animal inútilment i es va fer de nit. Com que no portava cap dels seus cans, es trobà perdut en un barranc, una fondalada que ell desconeixia i no sapigué per on tornar. Cansat de caminar per aquells llocs plens de roques i penyals, li mancaren les forces i l'envestí la son. Restà finalment dormit, entre les pedres, a la boca d'un petit coval. Com que no es podia abrigar, passà molt de fred, perquè ja és sabut que a Judea, en aquest temps, les nits, quan no són fredes són gelades. Al cap d'una llarga estona un ventijol conglaçat el despertà i deixondí. Molt espantat, pensà que allà mateix, perdut, mort de fam, acabaria la seva existència. S'encomanà a Jahvé i restà quiet, immòbil, pensant en els seus pares. De sobte, aparegué en el cel un gran estel, carregat amb una llum molt viva, que tot ho il·luminava, quasi com si fos de dia. Asbal, el nin, sentí aleshores com tot el seu cos agafava calor i força. S'aixecà i seguí aquell estel, que semblava haver d'esclatar de claror. L'estel es dirigí cap a occident, cap a Betlem, i Asbal li va córrer al darrere. Pel camí trobà altres pastors, igualment astorats, que marxaven en la mateixa direcció. Després d'una llarga caminada, al fons d'una vall, aparegué Betlem i l'estrella desaparegué entre les cases i es va sentir com una música, com un rar clam de sonoritats molt dolces i que cregueren que era el llenguatge i la cançó dels àngels. A la cova estable de Betlem hi trobaren el nadó Jesús sobre les palles d'una menjadora de bestiar i un matrimoni, Maria i Josep, que acabaven de ser pares i no hi cabien en el seu goig. Aleshores, Asbal, va veure just allà, prop del nin acabat de néixer, l'anyell que havia perdut. També el pobre animalet havia seguit la claror de l'estel. El recuperà així i tot content tornà a ca seva.

Aquesta és la rondalla. No crec que faci cap mal a qui la vulgui creure. Una rondalla que la muller d'Arafat, que és cristiana de Palestina, conta a la seva filla menuda en aquestes dates. O així ho hauria de fer...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris