lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Nacionalistes catalans confinats a Maó (1920)

82180

Lluís Companys, Salvador Seguí i altres sindicalistes són confinats aquell mes de desembre al castell de la Mola de Maó, fortament custodiats, per passar unes festes nadalenques tristes i amargues. Amargues perquè fa pocs dies han perdut l'advocat barceloní que gestionava llur llibertat. Els pistolers del Sindicat Lliure, en sortir de ca seva, l'assassinaren a trets. Així doncs, en aquell penyal de la badia de Maó, entre murs de caserna, aquells homes hi hauran de passar setze mesos. Un dels més significats, Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, Urgell, 1886"Barcelona, 1923) era de família camperola, havia treballat en molts oficis i havia dirigit grans accions obreres, com la vaga de la Canadenca, el 1919. També havia estat un dels grans impulsors de la creació dels Sindicats d'Indústria en el Congrés de Sants. Conegut popularment com el «Noi del Sucre», moriria assassinat al carrer de la Cadena el 1923. Lluís Companys (1882, Tarrós, llogaret de Tornabous, Urgell, paisà, per tant, de Seguí, era fill d'una família de propietaris rurals i essent després advocat es posà al servei del moviment sindicalista. Sofrí nombroses detencions abans de ser confinat a Maó però un cop alliberat, la seva tasca política, arriscada i decidida, el dugué a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, després de passar per diferents càrrecs polítics. Detingut per la Gestapo, després de la guerra civil, i lliurat als falangistes, fou traslladat a Barcelona i afusellat al Castell de Montjuïc el 1940. Un altre confinat era Martí Barrera (La Bisbal, 1889), que en la seva joventut milità en la Unió Federal Nacionalista Republicana i establert a Barcelona participà activament en el moviment obrer i, sense ser anarquista, fou dirigent del Comitè Regional de Catalunya de la CNT i administrador del diari sindicalista Solidaridad Obrera... La mateixa política repressiva d'aquella estada a Menorca hagué de patir Daniel Rebull i Cabré, que feia servir el pseudònim «David Rei», dirigent de la CNT i que després formaria part de l'Oposició Sindical Revolucionària per passar, al cap d'un temps, al Bloc Obrer i Camperol. També era molt conegut el deportat Francesc Arin i Simó, dirigent de la CNT i un altre era Camil Pinyol i Oriol, dirigent del mateix sindicat.

Igualment fou deportat a la Mola Vicenç Botella i Moya, de la CNT, i altres dels quals no tenim informació. El castell de la Mola, bastit en temps d'Isabel II, domina l'entrada al port de Maó i substituí en el seu dia les enderrocades fortificacions angleses. Maria Aurèlia Capmany posava en boca de Layret, en una breu peça de teatre, aquestes paraules: «No, jo tinc por, no puc fugir, i a més, de qui voleu que fugi? Els provocadors no en saben, d'aguantar el cop, si vosaltres els planteu cara. I n'hauríem d'aprendre de plantar cara als provocadors. En sortiran sempre de totes bandes. Avui han vingut a provocar-nos amb dispars de pistoles, un altre dia serà amb mentides i calúmnies i fàcils ironies...».

Fàcils ironies.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris