nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
14°

Els guerrillers (1809)

73474

Ofensiva general de les tropes franceses que ocupen quasi la totalitat del territori espanyol. Només resten lliures les bases militars angleses i els seus voltants, és a dir, indrets de Portugal i Galícia. Tampoc les illes Balears no es veuen afectades amb la dominació napoleònica. Ben mirat, però, els francesos només dominen les ciutats i les grans rutes. El camp, pertot arreu, es troba en mans dels guerrillers. Milans del Bosch (qui havia de dir que un segle i tres quarts després...) i el baró d'Eroles a Catalunya, Martín Díaz el Empecinado i el Cura Merino a Castella, Espoz y Mina a Navarra...

Per altra banda, la Junta Central es retira primer a Sevilla i llavors a Cadis, on convoca Corts. Després dimiteixen els membres de la Junta i formen la Regència dels Cinc. A la primera sessió de les Corts no estamentals segons el model francès, és a dir, cambra única, els partidaris de la sobirania de la nació són majoria i aquest desafiament a Bonaparte significarà una nova ofensiva francesa sota el comandament del general Massena. Les forces napoleòniques es concentraran a la frontera portuguesa per derrotar els anglesos però aquesta acció es veurà frustrada a Torres Vedras i La Albuera. Bonaparte, per altra banda, ha de preparar la campanya de Rússia i no li queda més remei que retirar tropes de la Península Ibèrica. Afeblits així els francesos, els guerrillers redoblen les seves victòries i augmenten els seus rengles.

Javier Espoz y Mina, que arribaria a general, havia nascut a la vila navarresa d'Idozín el 1784 i morí el 1836. Com tants altres descobrí, després de la desfeta napoleònica, haver lluitat per un rei mal pagador i, adversari de Ferran VII, hagué de fugir d'Espanya, a la qual no retornà fins el 1820. Hagué de fugir per salvar la pell amenaçada per la policia absolutista el 1823 i encara el 1834, al capdavant de l'exèrcit liberal combatia els carlistes.

Mal capellà i temut guerriller fou aquell Jerónimo Merino, prevere de Villonobiado, a Castella la Vella, que destacà, tristament, per la seva ferocitat tant en la guerra del Francès com al cap dels homes de la seva facció carlista. Nascut el 1770 i finit el 1847, aquest sacerdot deixà merescuda fama de diable.

El baró d'Eroles, nascut el 1785 a Aragó, general en el cim de la seva carrera bèl·lica, tampoc no es distingiria per tenir vena democràtica i després de combatre els francesos va fer la guerra als liberals en nom de Ferran VII. Fou de gran ajuda al tirà en aquella expedició absolutista francesa de 1823 i morí dos anys després.

No així Juan Martín Diaz, el Empecinado, primer guerriller i llavors general (1775"1823), que va fer bandera del liberalisme. és curiós que la paraula empecinado sigui un americanisme que significa entossudit. D'aquells guerrillers, alguns procedien del bandolerisme i altres que no ho eren, hi tornaren després de la guerra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris