algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Els robatoris d'En Parragó (1826)

Si el folklore del bandolerisme nord-americà del XIX ens ha mostrat una i altra vegada la vida del famós Billy, the Kid i la serralada Morena del camp andalús té tot una nòmina de bandits generosos i assaltadors de diligències, la nostra Mallorca, amb la figura d'Antoni Rosselló, En Parragó, de malnom, natural de Manacor, no queda enrere. Pens, que com els seus companys de quadrilla, En Parragó havia cercat el refugi del bosc i la muntanya com a darrera resposta política del liberal vençut i perseguit pel Règim absolutista. Formaven la seva colla Bartomeu Ordines, En Manco, de Santa Margalida; Miquel Mas, En Masset, d'Alaró, i altres bandolers anomenats Collet, Sion i Sans. Tots eren capturats en els primers dies de gener per haver comès, entre altres delictes, el robatori dels exvots, joies i altres objectes de valor del cambril del Santuari de la Mare de Déu del Puig de Pollença. Això era en aquests dies de desembre i no hi hagué víctimes... Amb la presa per fugir, se'n dugueren la venerada imatge i un cop despullada de les seves riqueses, la deixaren abandonada en les branques d'un arbre, la qual cosa fou considerada com un espantós sacrilegi. Una cançó popular immortalitzava aquella feta: «En Sans i en Parragó,/ en Massot i en Masset,/ Feien ofici secret/ Per robar nostro Senyor».

Les autoritats havien infiltrat dos homes dins la quadrilla i quan els «traïdors» foren descoberts, després d'haver participat en dos robatoris, els altres els acoltellaren i quan els cregueren morts, els llançaren dins un pou que hi havia a un pinar, no molt lluny de sa Pobla. Per fer desaparèixer els cadàvers, tiraren pedres dins el pou de n'Alberdí; sembla que un dels morts no estava tan mort i es pogué aficar dins una cova que hi havia a flor d'aigua. Forces tingué per sortir del pou, posat a través, movent mans i peus de forma alternativa. Fallà en el primer intent però se'n va sortir en el segon i anà encara, ferit com estava, fins a Muro, on donà part al Comissionat i el seu escamot que des de Palma havien arribat per dur a terme la captura. Resultà que tampoc no era mort l'altre company, un lladre «penedit», que el capità general havia enviat també per tal que entràs a la quadrilla. El poble, per altra banda, contava com havia estat la captura d'aquell cap de bandolers que habitaven el Pujol de Son Sabater, que era un bosc espès. Deien que tenia fullet i el duia dins la butxaca en forma de flaviol. De res no li serví quan anà a un ball, on el pogueren abraonar i engrillonar. Ell i els seus homes foren públicament executats a garrot vil.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris