lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

Les platges valencianes de Cecili Pla (1900)

63874

El gran pintor impressionista Cecili Pla (València, 1859-Madrid, 1934), figura fonamental de l'art entre dos segles, és guardonat amb la medalla d'or a l'Exposició Universal de París. L'any següent ocupa la càtedra de l'Estètica del Color i Procediments Pictòrics i compta entre els seus deixebles amb artistes com Solana, Juan Gris i Cossío. Nascut a la capital valenciana, estudià música a l'Escola dels Artesans, però atret per la pintura marxà a Madrid i estudià Belles Arts a l'Acadèmia de San Fernando. Amb una beca viatjà el 1880 a Roma i després de la gratificant experiència de conèixer els grans mestres italians, visita França i Portugal. El seu retrat de Dant és una de les seves obres més famoses i pertany a aquesta època, el mateix que L'Enterrament de Santa Leocàdia i anys després, a més de magnífics retrats, com el de la comtessa de Yumuri, o el seu autoretrat (1892), les seves composicions de figures, amb paisatges de platja, pintures lluminoses, impressionistes, comparables a les del seu company d'estudis i fidel amic Sorolla. Els crítics lloaren la captació extraordinària de la vivacitat del moviment i la vibració de la llum. Quadres com Els tres para"sols (1915), La mar dormida (1919) representen la plenitud de l'artista. Mestre de la couleur fauve, avantguardista, va ser professor, el 1900, de l'Institut General i Tècnic de Salamanca, estada que influí també en la temàtica dels seus llenços, com hi influí Granada (1894), on deixà de banda tot academicisme per abraçar la modernitat. Deixebles seus foren, també, Rodríguez Acosta, López Mezquita i Gabriel Morcillo, tots ben consagrats. Astúries és també present a la seva obra. L'estiu del 1889 prengué part en la colònia de pintors que dirigida per Castro Plasencia executà molts llenços pels camps de Muros de Pravia... En resum, Cecili Pla és un segon Sorolla. Però el primer ha eclipsat el segon al llarg de tot un segle i no ha estat estudiat Pla en benefici de Sorolla, figura, aquesta, universal. L'impressionisme va tenir la seva primera manifestació popular a l'exposició organitzada el 1874 a l'estudi del fotògraf Nadar a París, i com a contrapartida al Saló oficial. Així un grup de pintors format per Bazille, Cézanne, Degas, Monet, Morisot, Pissarro, Renoir i Sisley mostrà les seves composicions que jugaven amb la plasmació canviant de la lluminositat dels paisatges i de les figures humanes. Aquesta tècnica produí el rebuig generalitzat de la crítica i del públic i fou, precisament, el crític Leroy qui inventà el mot «impressionisme» des d'un punt de vista irònic i burlesc. Aquells pintors, però, adoptaren el mot de bon grat. Abanderats de l'antiacademicisme, aquella primera escola francesa influí en altres grups d'arreu del món i són de destacar, a nivell universal, Zandomeneghi a Itàlia; Claus a Bèlgica; Grabar i Levitan a Rússia; Steer i Sickert a la Gran Bretanya; Sargent, Hassam i Twachtman als Estats Units... També Regoyos i Sorolla aconseguiren merescuda fama però Cecili Pla, a poc a poc, fou oblidat, tristament oblidat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris