cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
22°

Lobsang Rampa i els secrets del Tibet (1963)

94856

L'escriptor budista Lobsang Rampa publica a Gorgi Books, de Londres, la seva obra The Cave of the Amcients (La cova dels avantpassats), que és traduïda a totes les llengües europees i editada vàries vegades a cada país. Les generacions joves, del rock i del hippisme, han posat de moda les filosofies orientals i la crisi de les religions, del cristianisme, especialment, fan també que molta gent immersa en la gran ciutat cerqui en els misteris del Tibet l'explicació a la nostra existència. Lobsang Rampa, en forma de narracions autobiogràfiques o novel·la d'anècdotes, sap aprofitar el moment i dóna a l'impremta més i més títols que són llegits amb avidesa pels seus nombrosos i fidels seguidors. Molt ben redactades, aquestes pàgines ens parlen, per altra banda, d'un escriptor que sap combinar la qualitat, l'interés i el llenguatge planer i alhora elegant...

«Els meus llibres "diu el monjo-escriptor" són senzills perquè no contenen paraules estranyes, ni sànscrit, ni cap llengua morta.
El lector mitjà sent el desig de conèixer les coses sense necessitat d'haver-les d'endevinar a través de mots que de vegades ni l'autor sabria entendre com cal. Si un escriptor domina el seu ofici es pot permetre d'escriure sense pretendre ocultar les llacunes del seu coneixement mitjançant la utilització de fórmules rares».

Lobsang Rampa va saber, per altra banda, tenir molta cura dels diàlegs i les descripcions. Les converses entre el mestre i el deixeble ens recorden una mica Ramon Llull, l'arbre exemplifical, l'esperit de Blanquerna...

«El Kyi Chu, o riu Venturós, davallava feliç en el seu llarguíssim viatge cap a la mar, tot llançant nítides espurnes de llum com un tribut al dia que agonitza. La ciutat de Lhasa lluïa amb el seu daurat resplendir de les làmpares de greix. Des del proper Potala es va sentir una trompa que anunciava l'entrada de fosc i les seves notes volaren i es multiplicaren amb el ressò de tota la Vall, xocant contra les roques i retornant a nosaltres amb una cadència diferent...». Lobsang Rampa, un gran escriptor ignorat entre nosaltres. Llenguatge literari, pur i planer. Podríem aquí aplicar el que no fa massa digué el prestigiós intel·lectual i crític Javier Tomeo: «A Espanya hi ha la tendència d'escriure grans frases que no són més que pirotècnia literària, això que Marsé anomena literatura de campaneta. Alguns autors escriuen de forma oscura perquè pensen que allà on hi ha fosca es diuen coses importants...».

Lobsang Rampa no caigué en aquest parany i avui és un dels grans noms de la literatura mística i alhora popular, amb aquella claror que fa molts segles ja sabia posar en els seus escrits Teresa de Jesús, una de les millors plomes que ha tengut la literatura castellana.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris