nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

El drama dels infants abandonats (1514)

Són redactades pel «Gran e General Consell» les ordinacions sobre els infants orfes i abandonats que eren recollits a les institucions fundades per a la seva educació i custòdia, com era el cas de l'Hospital del Sant Esperit de Roma, popularment conegut pels rossos, a causa del color dels vestits dels nins, i que regien els monjos trinitaris. Entre aquestes ordinacions n'hi havia una que deia que el notari racional tenia l'obligació de «notar los infants que seran llançats en lo dit hospital, lo dia, los senyals e lo nom e los albarans que portaran, per ço que no sien canviats...». I així es feia, de manera que els arxius de quatre segles recolliren les dades de totes aquelles tragèdies i misèries humanes. Gràcies al framenor Bartomeu Catany, el 1458 es reunien tots els hospitals en un, anomenat Hospital General i allà tenien la seva llar comunitària els nins orfes.

Mossèn Antoni Pons recollí tota una llista dels imaginaris llinatges que posaven a totes aquelles criatures i que no contribuïen a dissimular el trist origen d'aquelles persones: Antonina Brot d'Alzina, Melchior Flor d'Ametler, Simó Pany de Clau, Antoni Perdut lo Nom, Lloatxim Moraduix, Jaume Antoni Estel Blanc, Francesc Brot de Parra, Joan Batista de Cambrai, Joan Flor d'Atzavara, Praxedis Flor de Gavarrera, Antonina Rosa Florida, Francesc Pom d'Or, Margarida Gerra Blanca, Josep Esbert Brot de Llorer Daurat, Joan Baptista Albercoc de Pinyol Dolç, Margarida Mònica Filla de la Mare de Gràcia, Antonina Qui t'Haurà Tant Bona Ventura Tendrà, Pere Antoni Nicolau Flor de Romaní, Joan Crisostom àlies Piripiu, Ramon Móra de Batzer, Febrònia Déu Te Fassa Bona, Hierònima Catarina Gessamí, Antonina Rosa Blanca, Josep Brot d'Alfabaguera, Pere Antoni Cotó Blanc, Catarina Tomassa Flor de Pera, Catarina Franca Brot de Murta, Joan Rafel Llunari...

Noms i més noms que es fonamenten en algú molt afeccionat a la botànica i l'horticultura. Al mateix temps, alguns infants reben per llinatge fictici la roba que porten en el moment de passar pel torn (Batista de Cambrai, Cotó Blanc), mentre que altres reben nom d'algun objecte relacionat, potser, en el moment de l'entrada a l'hospici: Pany de Clau, Pom d'Or... De vegades sembla que el batiador vol fer una mala broma a la criatura amb llinatges com Perdut lo Nom o Qui t'Haurà Tant Bona Ventura Tendrà... Altres noms d'objectes com el llibre llunari o la gerra blanca resten en el misteri d'aquells instants. I cada 'fitxa', un drama: «Francesc Josep Jaume. Entrà a la casa minyó el 10 d'octubre de 1721, abandonat de sos pares, i el mateix dia fou entregat a la senyora Maria Conrado, muller del senyor doctor en drets Josep Bassa, la qual prometé, amore dei, de cercar-li dida per alletar-lo i que ella duria endavant l'educació i criança del dit minyó. El 20 (és a dir, deu dies després) morí dit minyó i fou enterrat amb tota solemnitat i música».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris