cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
14°

Glòria i patiments de Franz Schubert (1818)

27-12-2016
Tal dia com avui, de retorn d'Hongria, on ha fet de professor a les princeses Maria i Carolina, segons un contracte signat amb el comte Esterhazy, Franz Schubert (1797-1828), músic sublim i un dels grans mestres del Romanticisme, decideix de no anar a viure a la casa vienesa de son pare, on fins aleshores havia tingut taula i llit. Comparteix casa amb el poeta Johann Maryhofer i com a fruit de la relació dels dos artistes, segons els seus biògrafs, neixen algunes de les més belles cançons del repertori apassionat del músic. És un temps productiu i Schubert és posat en contacte amb mecenes com Sylvester Paumgartner. Es crea una tertúlia d'amics entre els quals es troben el dramaturg Franz Grillparzer i el pintor Moritz von Schwind. Existeix una pintura que reflecteix al detall, com una fotografia, l'ambient d'una d'aquestes reunions i que és obra de Leopold Kupelwiesser i que podeu veure en el Museu de la ciutat de Viena. Aquesta vetlada festiva amb jocs, diríem, galants, és tot un document. Però aquella bauxa no es perllongà gaire. Cap al 1822, Schubert sorprèn els seus amics amb atacs de mal humor i manques de cortesia. Són els primers símptomes d'una greu malaltia, la «sífilis», que apareix de sobte. Es sent més i més malalt i ha d'anar a ca son pare, on retroba el seu llit. Ha de passar una llarga temporada sense moure's de la seva cambra i tanmateix haurà d'esser ingressat a l'Hospital General de Viena i, progressivament, la malaltia arriba al seu sistema nerviós. Els dolors són insuportables. La forta irritabilitat, incontrolable. La depressió, esclafant. Intenta compondre però molta de la seva feina resta a mig camí, com és el cas del drama Rosamunda, del qual només conservam les parts instrumentals. Cap al 1824 sembla una mica recuperat i Schubert retorna a la composició de música de cambra, aquesta vegada per encàrrec del Comte Ferdinant Troyer.

Però no es pot alliberar de la gran tristor que el turmenta i a poc a poc el seu grup d'amics es desfà, es desintegra i fins i tot, els seus íntims Schober, Doblhoff i Maryhofer, el que més l'estimava, l'abandonen. Mancat de doblers, Schubert viatja a Hongria on retroba la que fou alumna seva, la princesa Carolina Esterhazy i sembla enamorat d'ella; li dedica algunes composicions. La cosa no lliga i de retorn a Viena s'enamora del jove pintor Schwind, el qual correspondrà, amb generositat, als seus sentiments. Els anys que segueixen són els més productius, amb llargues vetlades musicals on interpreta les seves composicions acompanyat dels seus amics. Però la «sífilis» no l'abandona i redobla els seus atacs sobre un cos encara jove però esgotat. En els darrers mesos de la seva vida haurà d'anar a casa de Ferdinand, el seu germà, ja que mancat de forces no pot tenir cura de si mateix. I la malaltia el durà a la tomba, el novembre del 1828, essent soterrat, segons el seu desig, prop de la tomba de Beethoven.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris