algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

Castelao critica la maldat humana (1926)

27-12-2016
Tal dia com avui, el gran escriptor i polític gallec Alfonso Rodríguez Castelao publicava al diari El Pueblo Gallego la caricatura d'un nen molt entremaliat, amic seu de la infància. Aquest dibuix, acompanyat de text, formaria part del seu llibre tercer, Cousas, una autèntica crítica de la societat del seu temps, amb molta gent pobra sotmesa a l'estructura caciquil...

«Aquest al·lot, sortit dels meus records de nen, fou un company d'escola, gran enemic de moixos i capità arriscat de totes les bromes. No puc oblidar com reia mentre esclafava a pedrades els ventres inflats dels cans morts. Un dia ens dugué a la barraca d'una velleta que demanava almoina i tot llevant una peça de la teulada, hi entrà i així començaren a sortir llançats pel forat de la teulada els rovegons de pa, les espigues de blat de moro i tot el que la vella guardava per aquella tardor de fam. Els porcs i les gallines varen tenir festa i els al·lots de l'escola ho miraven tot com aquell que assisteix a un sacrilegi. Després, el bromista va aparèixer a la teulada de la barraca, riu que riu, i quan va veure que nosaltres teníem l'ànima trista ens va dir, per tal de matar els penediments de consciència: Total, aquesta vella no ho compra, tot li regalen...
»Aquell bergant és ara un senyor respectable, amo de molts milions i de molta gent i de molts beneficis, allà, a les Amèriques. Vulgui el Cel que no retorni».

Alfonso Rodríguez Castelao, des de les seves posicions nacionalistes, va saber estudiar i analitzar l'ànima d'aquella Galícia minifundista i encara mig feudal d'abans de la Guerra Civil espanyola. A Cousas hi ha una desfilada de pobres emigrants que van a fer qualsevol feina a les Amèriques, de vellets trencats per la feina de tota la vida i morts de fam, de capellans corruptes que s'aprofiten del seu ministeri com un llop entre les ovelles, de coixos i cecs almoiners que es disputen les cantonades, de les ànimes dels morts que fan bufar el vent en els cementiris, dels gats de taverna que brufen ribeiro sempre seguit...

Castelao (1886-1950), nascut a Rianxo, començà a fer caricatures pels diaris gallecs el 1909, sempre compromès amb el tema social, amb llibres tan importants de la seva producció com a dibuixant i literat Os dous de sempre i Un ollo de vidro, on hi descobrim un excel·lent prosista. Fou diputat del Front Popular i gran defensor de l'Estatut de Galícia, s'hagué d'exiliar a Buenos Aires el 1940. El 1946 era nomenat ministre de la República a l'exili. Morí a la capital argentina, enyorant la seva terra, la terra que va saber descriure tan bé i en la qual obra es mesclen inspiració popular, humorisme i un cert expressionisme.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris