algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:
10°

El descobriment de la penicil·lina (1928)

27-12-2016
El metge escocès Alexander Fleming, observant el fenomen que el fong Penicillium notatum inhibia el creixement dels cultius de bacteris, aïllà una substància d'acció antisèptica seleccionadora produïda per aquest bolet i l'anomenà «penicil·lina». La medicina entrava en l'era dels antibiòtics i el metge escocès escrivia entusiasmat en el seu diari que havia comprovat, un cop i un altre, que el seu fong després d'espenyar els seus cultius de laboratori, aturava el desenvolupament dels bacteris. No obstant això, Florey i els seus col·laboradors no aconseguiren aplicar-la a la terapèutica de les malalties infeccioses i produir-ne industrialment fins als primers anys de la Segona Guerra Mundial. Tot i que hauria estat molt útil i hauria salvat moltes vides en les guerres de final del 20 i la dècada del 30, com és el cas de la Guerra Civil espanyola on tants soldats i civils moriren per infecció, el producte pogué arribar als apotecaris en un temps de gran mortaldat en els camps de batalla. Aquell prodigiós medicament posava Alexander Fleming en el lloc més alt de benefactor de la Humanitat i avui, a qualsevol indret del món li han dedicat places, carrers, centres de cultura i museus o biblioteques. Tot llegint la literatura de la Segona Guerra Mundial podem comprovar els grans patiments dels hospital de campanya i així, per exemple, Heinz G. Konsalik, a la seva novel·la El metge d'Stalingrad, ens parla d'aquelles situacions d'urgència i fins a quin punt era preciós un antibiòtic. Al llarg del relat veim la confrontació de dos metges en una conducta antagònica. El doctor Schultheiss, que com Fleming vol protegir qualsevol malalt, sigui alemany o rus, i un doctor de les SS que no dubta a afirmar que «la consciència és el vici fonamental de la humanitat. Per aconseguir l'èxit, ens hem de desprendre de la consciència. Només triomfen aquells que no tenen escrúpols. Això de l'ideal de l'ànima bella, del sentiment de l'honor a qualsevol preu, són pardalades antigues. Fidelitat a una bandera? Un altra pardalada. Abans la mort que el deshonor? Una ximpleria. Me'n fot de tot això per tal de seguir amb vida...».

Les dues posicions, la del metge solidari que se sent compromès amb la societat sofrent, i el metge sense vocació hipocràtica, que fa de la hipocresia la seva religió, són freqüent moneda de canvi dins el món que ens ha tocat viure.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris