cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 28°
29°

Carles Cardó, un canonge valent (1937)

27-12-2016

El canonge Carles Cardó i Sanjuán s'oposa a la Carta Col·lectiva de l'Episcopat espanyol que considera el general Franco elegit per Déu per dur a terme una Creuada alliberadora contra els rojos, «enemics de la Pàtria i de l'Església». Aplaudeix doncs l'únic dignatari que no vol signar el document, el cardenal Vidal i Barraquer. Carles Cardó, nascut a Valls el 1884 i finat a Barcelona el 1958, després d'un complicat retorn a Catalunya, era a més de sacerdot, periodista. Ordenat a Tarragona el 1908, fou canonge de la catedral de Barcelona des del 1918. Va promoure els moviments de litúrgia, sociologia i estudis bíblics. Fundà una revista en català, La Paraula Cristiana, que es publicà des del 1925 fins a l'esclat de la guerra el 1936. La seva tasca periodística en català, castellà i francès és, d'altra banda, molt extensa, amb milers d'articles. Fidel a Roma i fidel al catalanisme ho tingué molt difícil. Condemnà la violència de dretes i esquerres i es guanyà l'odi dels uns i dels altres. Les autoritats de la Generalitat de Catalunya l'hagueren de salvar dels revolucionaris, que li volien fer la pell. Passà primer a Itàlia i després a Suïssa. Estant a l'exili publicà el 1946 Histoire spirituelle des Espagnes, on explicava i condemnava la tradicional exaltació de la violència i l'odi entre germans. Criticava també el sistema franquista i reclamava solucions de pau i negociació. Poeta, amb la màxima expressió de les seves idees de compromís, publicà també un volum de poemes, El càntic nou. En resum, fou un intel·lectual català fidel a les seves creences, profundament creient i alhora profundament crític amb la corrupció política de les jerarquies eclesiàstiques, avergonyit dels crims de la Guerra Civil, dels crims revolucionaris i dels crims que en nom de Déu havien proliferat. Un sacerdot valent, agosarat, en lluita solitària. La teoria de les dues Espanyes sempre amb les armes a la mà, sense donar la raó a ningú, li creà un gran nombre d'enemics. En aquell moment, acabada la guerra, Pius XII enviava la benedicció a les tropes franquistes quan el bàrbar escàndol de milers i milers d'execucions a una banda i a l'altra de les trinxeres era conegut a tot el món. Les xerrades radiofòniques de Queipo de Llano, predicant la revenja a tots els nivells contra les llars d'esquerres eren una de les semences de tanta crueltat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris