nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Els nostres noms germànics (1900)

El geneòleg i historiador alemany Ernst Förstemann publica a la ciutat de Bonn la seva obra Altdeutsches Namenbuch: Personennamen, un gran recull de noms personals trobats a documents germànics de l'edat mitjana, datats i comentats. Aquests textos i els d'un altre investigador, Dieter Kremer (Die germanischen Personennamen in Katalonien) serviren, entre altres documents, el filòleg Francesc de Borja Moll, per tal de composar el capítol «Noms germànics» al seu magnífic llibre Els llinatges catalans. I així ens assabentam de tots aquells cognoms de casa nostra que procedeixen de les llengües germàniques de l'Europa central. Són en total més de mil llinatges amb les seves modalitats. La llista, doncs, és llarga. És clar que molts d'aquests llinatges, a poc i a poc i des de l'edat mitjana s'han anat extingint i d'altres només existeixen, ara mateix, a Catalunya Nord, Andorra, al Principat o al País Valencià. Però encara són molts els que podeu trobar a la guia telefònica o en els censos de les Illes Balears i més concretament de Mallorca. Preneu nota: Abrines, Adrover (que vol dir en alemany antic «pare del poble»), Alabert (onso noble), Albertí, Alomar (vell famós), Amengual (Ermingaud), Aribau (poble audaç), Arimany (home de l'exèrcit), Ermengol (Ermin i Gauf, dues divinitats germàniques), Arnau (dominador de l'àguila), Beltran (corb il·lustre), Eimeric (casa poderosa), Ferrà (Fredenand), Frau (de frawi: senyor), Galmés (governant famós), Gallofré (nau peregrina), Garau (govern de la llança), Garí (abrigar), Gaudí (De Gaut, el pare mític de la raça goda), Gelabert (sageta brillant), Girbent (amic de la llança), Gumbau (audaç en la batalla), Guiscafré (pau de la sageta), Gomila, Grimalt (que governa l'elm), Gual (Wadald), Huguet (Hug), Umbert (gegant famós), Llofriu (Lotfrid), Reinés (consell i exèrcit), Rullan (glòria i país), Seguí (victòria i amic), Cifre (de Sigfrid, pau victoriosa), Tur (de Turíngia), Valriu (Udalric, Udalrici)...

La llista és llarga. També ho és la nostra història. I la nostra història és un creuer de camins d'orient i occident. Jaume I i l'episodi de la reconquesta ja dugueren als nostres carrers la varietat humana de la torre babilònica: cognoms àrabs i jueus, germànics i llatins, d'origen occità i francès, castellà i basc, nòrdic i centreeuropeu. La petita història de cadascú i la gran història de tots. Noms que han perpetuat un parentiu, un defecte físic, una qualitat moral, un denominació de la fauna o la flora, un objecte, una acció, un fet biogràfic, un topònim, un sobrenom o malnom, un càrrec, dignitat o ofici, un accident orogràfic o hidrogràfic, un aspecte arquitectònic, un treball agrícola...

Sí. És evident que en els llinatges hi ha més història de la que sembla. I ara que parlam tant dels alemanys, mirau per on...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris