nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
14°

El «Doktor Faustus» (1947)

Thomas Mann, el gran escriptor alemany (1875-1955), publica a Bremen i Estocolm el seu curiós llibre Doktor Faustus. És la tasca final d'un autor ja vell però carregat encara d'energia, un llibre mastodòntic i sublim, considerat pels crítics una obra mestra de la literatura de tots els temps. Un llibre dens, compacte i difícil, potser massa difícil. I aquest home, autor d'obres famoses com La mort a Venècia, vol que aquest darrer llibre sigui el seu testament literari i per això escrigué milers de pàgines que volgué que fossin irrepetibles. Ja no cercava cap fama ni cap premi. Tenia fins i tot el Nobel. Però desitjava expressar una gran idea, un pensament genial, un discurs que nasqués de la part més profunda del seu esperit. Però de què tracta aquest Doktor Faustus?

Ens presenta el relat de la vida d'un músic alemany, Adrian Leverkhün, des de la seva infantesa fins a la seva demència i mort. I en el centre de l'argument, la possessió infernal, el geni i la bogeria, l'engolidor que l'ofega per sempre. El mateix Mann, a la primera pàgina del llibre, diu cap on va la cosa «...des d'una nit profunda fins a la més profunda de les nits»... En forma de rara biografia, una biografia de gran intensitat, amb tot un seguit de lectures paral·leles, altres de divergents i altres de contradictòries. No és gaire original, recordem el Faust de Goethe, la visita del diable al personatge, que va cobrant diferents aparences en el decurs de la seva entrevista. Els enemics de qualsevol forma de novel·la històrica o biogràfica, que aplaudeixen com a genial el que creuen sorgit del no-res, hauran de reconèixer en el relat de Mann la presència de moltes dades biogràfiques tretes de Nietszche, Beethoven i, especialment, Arnold Schömberg. De tota manera, el seu missatge és important en el moment de la publicació de l'obra i ens mostra tot un món nou que ha de venir, un món sense esperança que sorgeix del patiment d'un esperit maltractat pel destí tràgic d'Alemanya després de la desfeta nazi. Analitzant els escrits de Mann veim que és un germanista visceral i que es lamenta de l'Alemanya de Hitler, que per haver pactat amb els poders infernals, era cruelment castigada. De tot aquest còctel de sentiments i personatges surt, però, la bíblia d'aquest home nascut a Lubeck, fill d'un comerciant de cereals i d'una mig criolla brasilera, que va veure a través dels seus viatges per Itàlia i les ciutats d'Alemanya com el nazi-feixisme creixia més i més i el racisme i la violència es feien senyors del carrer i la vida pública. La seva vida és dissortada. Son pare mor quan ell tenia dos anys, es troba malalt des de la seva adolescència, se suïcida la seva germana Carla, la seva esposa tuberculosa ha d'esser ingressada en un sanatori, el seu fill Klaus greument malalt ha de patir cinc operacions quirúrgiques successives, es suïcida la seva germana Julia, sofreix exili, es suïcida el seu fill Klaus, mor el seu germà Heinrich que era amb ell carn i ungla...

En voleu més? Ni Alemanya com a nació patí tant durant i després de la guerra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris