algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
10°

Era Josep Dencàs feixista? (1936)

27-12-2016
El polític català Josep Dencàs viatja a Itàlia, on té alguns contactes, però és detingut. Gràcies a la intervenció del seu amic l'advocat francès Henri Torres, pot passar a França i d'allà a Tànger, on exercí la seva professió de metge en una clínica. La seva figura ha estat molt polèmica entre els historiadors del catalanisme. Nascut a Barcelona el 1900, Josep Dencàs i Puigdollers col·laborà en els periòdics La Humanitat, Som i Pamflet...

En ser elegit diputat al Parlament català el 1932, fou nomenat secretari d'aquesta institució i ocupà després alts càrrecs en el Govern de la Generalitat: conseller de Sanitat el 1932 i conseller de Governació el 1934. Fou aleshores quan mostrà públicament la seva total oposició al moviment anarquista i des de la seva posició oficial perseguí la CNT i la FAI. Essent, abans d'això militant d'Estat Català, simpatitzava amb el sistema de partit únic i manifestava un cert interès pels moviments feixistes de la seva època a Europa i en especial, el règim mussolinià. Fou un dels organitzadors de la sublevació del 6 d'octubre del 34 des del càrrec de conseller de Governació. Però el seu moviment fracassà i ell pogué fugir a través de les clavegueres. Després dels comicis del febrer del 36 retornà a Barcelona però no va tenir cap càrrec oficial, tot i que era considerat per les forces d'esquerres un element dretà i feixista. I no es pot negar la seva ideologia simpatitzant amb aquells estats totalitaris de Roma i Berlín. Ell fou, per altra banda, i segurament embegut per aquestes idees de «patriotisme» violent, un dels organitzadors dels grups d'acció anomenats escamots, és a dir, colles de joves paramilitars. Col·laborà amb els germans Badia i tot plegat li creà greus antipaties entre altres membres d'Esquerra Republicana. Però... fins on arribava aquest suposat feixisme de Josep Dencàs? Era només xerrim-xerram per «emprenyar» els seus adversaris polítics o constituïa la seva idea d'una Catalunya feixista independent? S'oposà sempre a organitzacions espanyolistes com Falange però també a les Joventuts Comunistes Unificades de Catalunya i a qualsevol força esquerrana, de manera que el panorama que oferia a una futura república catalana no era exactament el d'una democràcia parlamentària i pluripartidista. Restaven, envoltats de moltes incògnites, els fets del 6 d'octubre de 1934, quan la premsa assegurà que el traficant Sir Basil Zaharoff havia oferit armes als revolucionaris amb el beneplàcit del Govern de Mussolini. Així ho explica l'historiador David Ferrer i així sembla que funcionà la cosa.

Per això crec que avui com ahir és molt important distingir entre els moviments nacionalistes de signe feixista i aquells altres que tenen un esperit obertament democràtic.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris