lluvia ligera
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
15°

L'escàndol de la llet de vaca (1900)

27-12-2016
Es ven pels carrers de Madrid un periòdic titulat El escándalo i fa, setmana rere setmana, honor al seu nom. Cada número és motiu de desafiaments, plets i cops de puny. Tal dia com avui, un dels exemplars assegura que la llet de vaca que se serveix en el popular Café de Gijón, en el passeig de Recoletos, és la mateixa que ja ha fet servir la marquesa de la Laguna per banyar-se i suavitzar la seva epidermis. L'escàndol fa que durant moltes setmanes, a les terrasses dels cafès, tothom demani cafè negre, sense el toc de llet del típic trencat. I és que Madrid i Espanya tota es troba, en aquell temps, sota el caciquisme de l'aristocràcia. La premsa més irònica ha d'anar amb una certa mesura si no vol acabar al davant dels tribunals. El periodista Almagro San Martín retrata magistralment, en una de les seves cròniques, aquesta societat absurda: «Tota la bona societat es passeja. Passa el landó de rodes verdes, forrat per dintre de blanc, que condueix la Marquesa de la Laguna, amb les seves filles, en companyia del cronista Monte-Cristo que sembla un Greco arrufat; desfila també el milord groc dels Ducs d'Aliaga; es travessa la doble suspensió majestuosa de la Marquesa d'Esquilache, estirada per dos cavallots que semblen trets d'un quadro de Velàzquez. La tan il·lustre senyora, enrevenada i pomposa rep benèvolament, a través de les seves ulleres model Directori, l'homenatge dels capells que s'alcen i dels caps que s'inclinen. Marquesa, gras cotxer de tipus episcopal, corcers de rabassuda gropa amb llargues cues i clins, marxen com en apoteosi, envoltats en aires d'etiqueta antiga. Un lladrucs de ca petit anuncien la carretel·la aparatosa que condueix la duquessa de Carolina de Nájera, somrient i sense més companyia que la seva mascota de llanes. Carolina Santa Marca sap esser, però, sumptuosa i senzilla, popular i palatina. I més cotxes encara (de gent que no té res a fer en un país on tothom treballa per ells) com el del Marquès de Cerralbo i la seva germana, la Villahuerta. Cavalls magnífics, estrangers, els del Duc d'Andria. Observem també el milord groc del Duc de Medinaceli; una dama de grans ulls i mans llargues, la marquesa de Portago, passa infinitament bella i senyor vola; una altra bellesa, la comtessa de San Luis i encara una altra, la de Valmaseda i l'estatuària senyora de Castellanos i les ègües trotadores i nirvioses de Locatelli... Mirau el cotxe del general Borbón, a qui acompanya la seva dona Felisa, rossa d'or, estirat per dos cavalls en tàndem que semblen trets d'una revista anglesa...».

En resum, que es posa de moda dins aquesta alta societat un verb molt francès, epatar, i a tal cosa dediquen tots aquests mesquins els seus esforços.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris