bruma
  • Màx: 14°
  • Mín:

Cases sobre el riu

Cases a la vora del riu Onyar (Girona).

27-12-2016
Els colors de les façanes de les cases es fan mòbils sobre l'aigua del riu que passa lentament; o plans, si està aturada com una bassa d'oli. La gent que habita aquestes cases té un ampli panorama urbà amb un campanar que posa so a les hores i fa més alt l'antic nucli de la població: és Girona, amb tres rius que juguen a tancar un traçat de carrers amb edificis que han sobreviscut al pas del temps i dels esdeveniments adversos. Els rius donen vida d'aigua a la població amb carrers de pedres netes i esmolades per molts caminars. Arreu hi ha plantes brecant per finestres i balcons i, al claustre romànic del monestir de Sant Pere de Galligants, unes begònies floreixen miquetes de llum rosada que apunten cap als capitells gastats de mirades i vellura. El call o barri jueu es fa laberint que va recobrant la bellesa antiga que s'adorna amb arbres que, des dels fons de petits jardins, cerquen la claror que a vegades s'atura, abans d'arribar a terra, més amunt de les parets massa cansades. Isaac el Cec ha donat pas al centre Bonastruc ça Porta, i tot és un testimoni del passat. Al museu de la Catedral el Tapís de la Creació, brodat entre els segles XI i XII, és emblema del temps i de la vida, de segles que no passen en va, de vents que bufen sobre la pols de tothom. I no només és història antiga. Història recent "quasi l'avui mateix" és un berenar a un establiment a tocar del mercat de queviures. O un dinar a Cal Ros, amb records de Pla i arròs negre i a la cassola, caragols a la llauna i rovellons: temps i gent passant lentament pel carrer de Cort-Reial. Tot, des del claustre romànic als plats servits a la taula, és "deu ser" el mirall de la ciutat, o el llibre de la seva història. Una ciutat on un moix ben alimentat i una brillant begònia guaiten per una finestra coronella, alhora que un aroma de guisat surt des de l'interior de la casa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris