Aquesta bella literatura neix d'un home de la vila de Falset, fill d'una família humil de petits propietaris del camp. Explica Anton Vidal, el seu biògraf, que «tímid i vergonyós, de petit passà la seva infantesa jugant pel carrer sense sortida dels Corredors, per l'horta i endinsat en un món casolà que alternava amb l'educació institucional obligatòria. Els seus pares, en Vicens Estrem i Domènech i na Lluïsa Fa i Estany, foren els puntals bàsics en la formació del poeta pagès, induint-lo a fer-se capellà. Ell no va veure mai clara aquesta situació, tot i que va mantenir fins a la seva mort l'esperit de fidel creient practicant i defensor dels valors cristians. Una inclinació desmesurada a la lectura i l'escriptura el va portar, ja a l'edat de nou anys, a fer uns versos que foren publicats a la revista catalana En Patufet...».
Escriptor vocacional, Salvador Estrem donaria a la impremta moltes obres de gran qualitat com Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La gent d'El Llamp, La mala collita, Instants, Terra castellana, El Crist de la Solitud... i n'hauria donat tota una vida de no ser per la Guerra Civil, que se li travessà en el camí quan la seva producció madurava en força i estil. La tardor no li era propícia. I el repòs, que ell havia entrevist en els seus textos, seria per a sempre. «A les tres de la matinada del dia 14 de setembre de 1936, unes hores després d'haver estat detingut, en Salvador Estrem i Fa fou miserablement assassinat a punta de pistola al fossar de Falset, a l'edat de quaranta-tres anys. A sobre el paper quedava la poesia tendra i humil, la prosa directa, realista i perspicaç, representativa d'una època en la literatura catalana de Falset i del Priorat...».
Un escriptor que mor fidel a les seves creences i a causa de ser fidel a les seves creences.
