nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
16°

El tràgic destí de Salvador Estrem (1927)

27-12-2016
Poc imaginava l'escriptor del Priorat Salvador Estrem i Fa (1893-1936) que el seu tràgic destí venia marcat per aquests dies de tardor. Tal dia com avui enllestia un dels seus millors relats, el que porta per títol «Sembrem» i que pertany al seu llibre Instants (1932), referit, precisament, als dies de l'any que ara corren... «Tardor; clarors pàl·lides; muntanya moradenca; sospir groc de la vinya. El silenci i la solitud en els camps, la dolçor frescal que baixa del cel, les tardes rosses i les postes daurades de sol, la collita al celler i al rebost, els dies que s'escurcen i les nits que comencen d'hora i s'acaben tard, sembla que ens fan un convit al repòs...».

Aquesta bella literatura neix d'un home de la vila de Falset, fill d'una família humil de petits propietaris del camp. Explica Anton Vidal, el seu biògraf, que «tímid i vergonyós, de petit passà la seva infantesa jugant pel carrer sense sortida dels Corredors, per l'horta i endinsat en un món casolà que alternava amb l'educació institucional obligatòria. Els seus pares, en Vicens Estrem i Domènech i na Lluïsa Fa i Estany, foren els puntals bàsics en la formació del poeta pagès, induint-lo a fer-se capellà. Ell no va veure mai clara aquesta situació, tot i que va mantenir fins a la seva mort l'esperit de fidel creient practicant i defensor dels valors cristians. Una inclinació desmesurada a la lectura i l'escriptura el va portar, ja a l'edat de nou anys, a fer uns versos que foren publicats a la revista catalana En Patufet...».

Escriptor vocacional, Salvador Estrem donaria a la impremta moltes obres de gran qualitat com Les hores dolces, Elegia del Priorat i altres versos, La gent d'El Llamp, La mala collita, Instants, Terra castellana, El Crist de la Solitud... i n'hauria donat tota una vida de no ser per la Guerra Civil, que se li travessà en el camí quan la seva producció madurava en força i estil. La tardor no li era propícia. I el repòs, que ell havia entrevist en els seus textos, seria per a sempre. «A les tres de la matinada del dia 14 de setembre de 1936, unes hores després d'haver estat detingut, en Salvador Estrem i Fa fou miserablement assassinat a punta de pistola al fossar de Falset, a l'edat de quaranta-tres anys. A sobre el paper quedava la poesia tendra i humil, la prosa directa, realista i perspicaç, representativa d'una època en la literatura catalana de Falset i del Priorat...».

Un escriptor que mor fidel a les seves creences i a causa de ser fidel a les seves creences.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris