nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
16°

La revista nazi «Signal» (1943)

25-12-2016

Aquest mes d'octubre la revista alemanya Signal mostrava en portada la fotografia de tres voluntaris falangistes del S.E.U. enquadrats dins la «División Azul». El títol del reportatge era: «Primer soldats, després, estudiants». És interessant un testimoni d'aquell moment. Explicava un d'aquells combatents de la tropa del general Esteban Infantes, successor en el comandament de Muñoz Grandes. Aquest militar franquista, «cavaller de la creu de ferro» que havia dit que Hitler era l'home més clarivident que havia conegut, se'n sortia bé, de la seva missió, tot fent avançar els seus homes per les voreres del Niemen. El soldat de referència va escriure textualment: «Allà on vaig veure més jueus era a la ciutat de Grodno. Havíem de romandre allà i tots els qui no estàvem de servei sortírem de permís. El capità ens manà formar i ens recordà que essent part de la Wermacht ens estava prohibit confraternitzar amb els jueus, que duien cosit a la roba un petit drap groc o blanc amb l'estel de David. Fins i tot ens advertiren que no podíem dirigir la paraula a cap hebreu. Entre la població jueva havíem vist pels carrers al·lotes de bellesa indiscutible i ben pocs dels meus companys compliren aquella ordre. Entre els meus millors amics hi havia un jove alt, ros, simpàtic i molt femellut que no trigà a conèixer una d'aquelles dones de rama semítica. Jo sabia també que aquell al·lot, resident a Barcelona i d'origen mallorquí, tenia el segon llinatge xueta. En les urgències pròpies de la guerra, aquelles relacions es precipitaren i ella se'n dugué l'enamorat a ca seva. El matí següent, ja a punt de tocar diana, es presentà a la caserna. El que no sabien els alemanys és que molts de divisionaris tenien sang jueva». Aquest testimoni ens explica també com eren les runes de la ciutat de Minsk, com els morts damunt la neu s'amuntegaven en el camí d'Smolensko, com el ferrocarril militar fou bombardejat per l'aviació soviètica a l'altura de Witebsk...
«Dins les cases, les dones russes quedaven molt lleugeres de roba i ens semblaven atractives. Nosaltres les obsequiàvem amb melmelada, mel, formatge i margarina».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris