algo de nubes
  • Màx: 10°
  • Mín:

Demòstenes ataca la corrupció (382 aC)

Filip, rei de Macedònia, puja al tron el 359 i s'apodera d'una part de Tràcia i de les ciutats gregues de la costa del mar Egeu. Vint anys després derrotarà Atenes a la batalla de Queronea. Es preparava per marxar contra els perses quan fou assassinat per Pausànies, instigat aquest per Olímpies, la reina. Demòstenes, el més il·lustre dels oradors d'Atenes (384-322 abans de Crist), per la via democràtica de la paraula, combat, al llarg de quinze anys, Filip i la seva política corrupta. Pronuncia contra ell les immortals Filípiques i Olintíaques. Fou considerat el «príncep de la tribuna» i és curiós com feia tot el possible per formar cada dia la seva veu. Declamava llarguíssims parlaments amb la boca plena de pedretes. També anava a la vorera de la mar i allà oposava la seva veu al brogit de les ones, per tal d'acostumar-se, segons deia, a les tempestes de les assemblees populars. Altres vegades, per tal de corregir la seva positura, es posava llarga estona al davant de la punta d'una espasa. Finalment es tancava un parell de mesos, a ca seva, amb el cap afaitat, per tal de llevar-se les ganes de sortir i poder d'aquesta manera estudiar, meditar i escriure. Heus aquí una mostra del seu enginy.

«El que havia aconseguit jo amb la paraula ho destruí Filip amb les seves armes. És això el que reclames, Esquines? Com? Em tractes de covard quan jo tot sol m'he oposat al poder de Filip i això només amb la paraula? És que tenia jo quelcom més en el meu poder? Depenien de mi la sort i la bravesa dels combatents, en aquell exèrcit, del qual em demanes compte? Ets boig? Em pot demanar tot el que un orador pot fer però no més. Què ha de fer un orador, doncs? Estudiar els assumptes des del seu començament, preveure'n les conseqüències, anunciar-les al poble... I això he fet. També reparar, fins allà on sigui possible, les lentituds, les indecisions, les ignoràncies, les rivalitats, que són els vicis naturals de les repúbliques i dur els ciutadans a la concòrdia, l'harmonia, la preocupació pel bé públic... Tot això he fet. Ningú no em pot acusar de doble joc. I si em demanau de quina manera Filip ha pogut triomfar en totes les seves empreses, us contestaré que gràcies als seus exèrcits, els seus suborns, les seves corrupcions exercides prop dels que governen. Jo no era l'amo i el cap de les nostres tropes. No puc donar compte dels que aquestes varen fer. Però quan no m'he deixat corrompre per Filip, he vençut Filip. El corruptor triomfa quan li acceptam doblers, però queda vençut quan els rebutjam. Per tant, la meva pàtria, pel que em correspon a mi, segueix invencible...».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris