cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Glòria i derrota de Manuel Tagüeña (1938)

104816

El general Franco dirigeix les seves tropes des del Coll del Moro, des d'on domina tota la Vall de Corbera, la fondalada de Bot, les muntanyes de la Fatarella i els serrals de Pandols i Cavalls.

És la batalla de l'Ebre...
«Setanta-sis bateries artilleres creuaven foc amb les quinze, republicanes, desplegades en forma d'arc entre el Puig de Gaeta i Corbera, tot enmig d'un ensordidor terratrèmol. A tot això s'hi afegia l'acció de trenta bombarders facciosos i allò semblava un infern, doncs el foc, seguidament, es va veure incrementat per les peces republicanes de l'Agrupació Artillera del Cinquè Cos de l'Exèrcit, que en nombre de quaranta-vuit estaven situades a la Serra, vora la carretera que va des del Pinell de Brai a Benissanet.

El canoneig d'aquestes peces apuntà sobre Gandesa i els seus voltants, on hi havia un fort desplegament de la Primera Divisió de Navarra i gran part de les forces artilleres franquistes».

Un dels oficials republicans que destaquen en aquestes operacions és Manuel Tagüeña Lacorte que als vint-i-quatre anys comanda quaranta mil homes en aquesta llarga batalla de l'Ebre.

Nascut a Madrid, de pares aragonesos l'any 1913, moriria a Mèxic el 1971. Havia format part, des del començament de la Guerra Civil, de les milícies socialistes i comunistes i arribà al grau de tinent coronel de milícies. Comandà la Tercera Divisió formada en el Front del Centre i després el XV Cos de l'Exèrcit, integrat per les divisions 3, 35 i 42. Participà amb aquestes tropes a la batalla de Terol, a la de l'Ebre i després a la de Catalunya. Era llicenciat en ciències físiques i matemàtiques i doctorat en Física i milità, des dels seus primers dies d'universitari, en la Federació Universitària Espanyola i les Joventuts Socialistes Unificades. Com a escriptor i entre d'altres escrits, ens ha deixat el llibre Testimonio de dos guerras (Mèxic, 1973). En acabar la Guerra Civil es traslladà a la Unió Soviètica per esser professor de l'Acadèmia Militar Frunze i després exercí de conseller militar dins l'exèrcit de Iugoslàvia. L'estalinisme l'allunyà, sortosament per a ell, dels soviètics i aconseguí de tenir residència a Brno (Txecoslovàquia) on es llicencià en medicina a més de treballar en investigacions biològiques. Després de fer feina a la Universitat alguns anys, li fou permès de viatjar a Mèxic amb la seva família, on exercí de consultor mèdic en una empresa de productes farmacèutics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris