cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
15°

La batalla de Salamina (480 aC)

104768

Aquell mes de setembre, Salamina, illa de Grècia, es cobria de sang, segons els cronistes del temps. Temístocles aconseguia una gran victòria, tot comandant la flota de tots els grecs i enfonsant les naus de l'esquadra persa en el decurs d'un combat que durà, des de tal dia com avui, molts dies. El record d'aquell fet bèl·lic influí en les vides dels hel·lènics molts d'anys i fins i tot tingué un lloc en les literatures que es congriaven a la ciutat d'Atenes. Eurípides, que nasqué pocs anys abans d'aquesta batalla, en sentí parlar als seus majors des que era nin i així en reflectia algunes impressions a les seves tragèdies, com per exemple a la que porta per títol Ifigènia a Aulide, quan un dels personatges de la seva tragèdia diu: «Vaig gaudir del meravellós espectacle de les innombrables naus fins que els meus ulls femenins en restaren ben assaciats. L'exèrcit dels mirmidons ocupava l'ala dreta de l'esquadra, amb cinquanta vaixells impetuosos. En la seva part superior duien representades en daurades imatges les divines Nereides, distintiu dels navilis de l'exèrcit d'Aquil·les.

Prop d'aquests avançaven les naus dels argius, amb igual nombre de rems, al cap dels quals hi havia el fill de Mescisteu, educat pel seu avi Talant. I també s'hi trobava el brau fill de Capaneu, Estènel. Per altra banda, el fill de Teseu, amb seixanta naus àtiques, estava ancorat rere d'aquests, duent com a emblema la veloç deessa Pal·les, en un carro estirat per corcers alats, símbol propici dels navegants. I vaig veure igualment l'esquadra dels beocis, de cinquanta naus, ornada amb emblemes. Entre aquests es podia veure Cadme, a la part de popa, amb una serp d'or a les mans...».

I d'aquesta manera, Eurípides, com un corresponsal de guerra d'aquell temps, reconstrueix la posició de les forces bel·ligerants molt més atent, com un fotògraf de Corea o del Vietnam, als detalls secundaris, als colors i als volums, als drames personals i a les escenes particulars...

«Àiax, criat a Salamina, juntava la seva ala dreta amb l'esquerra d'aquella gran esquadra, ancorades allà la seva dotzena de lleugeres i ràpides naus. Així és com vaig veure la gran flota grega i la nau estrangera que gosàs atacar-la no retornaria mai a port. Esquadra poderosa, la més poderosa, és la que jo vaig tenir el goig de veure. Diguin el que diguin i jo escolti el que escolti, sempre conservaré el record de l'exèrcit que aquí es concentrà».

És curiós com aquella guerra, de cronologia molt limitada, marcà tants poemes i obres literàries, inspirà escenes de guerra, despertà records i llegendes tot al llarg d'un segle. I si a la nostra època medieval, sant Jaume Matamoros o sant Jordi vencedor del Drac acompanyaven, miraculosament, segons els cronistes, les nostres tropes catalanoaragoneses, en el cas dels grecs, els personatges mítics feien el mateix.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris