nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
15°

El teatre romà d'Alcúdia és excavat (1952)

La Direcció General de Belles Arts encarrega al catedràtic de la Universitat i director del Museu Arqueològic de Barcelona, doctor Martí Almagro Basch, les excavacions del teatre romà de la que fou la ciutat de Pollentia, fundada el 123 abans de Crist. Col·laboren amb ell els senyors Antoni Arribas, mossèn Jaume Ques i el mestre d'ensenyament Samuel Vilaire. Les excavacions, de setembre a novembre d'aquell any, donaran molts fruits i sota terra de conreu apareixen una part de la cavea soterrada i l'orquesta i l'escena, fins aleshores totalment cobertes. Al mateix temps eren descobertes dues coves artificials, de poca fondària, que semblaven esser habitacions o enterraments preromans. Com era d'esperar hi hagué en remoure aquella terra una certa collita de ceràmiques, peces negre-campaniense, sigillata, fragments d'àmfora...

La numismàtica també es trobava representada per tretze monedes, que com explica l'historiador Lluís Amorós, dues eren ibèriques, nou romanes i encara un croat de Jaume III de Mallorca i deu cèntims d'Alfons XII. La qüestió és que aquest teatre, mig soterrat, havia conservat la seva fesomia a través dels segles i sembla, fins i tot, que a l'alta Edat Mitjana serví de lloc per a determinats enterraments. Potser el detall més interessant, més evocatiu o si voleu, més romàntic, sigui la sepultura d'un heroi popular, Corneli Atic, lluitador de pancratium, fou enterrat en el lloc on havia aconseguit tantes victòries. Però hem de pensar que el teatre era més per a la representació de tragèdies, comèdies i sàtires que per lluites esportives i així ho evocaven els organitzadors del centenari de Goethe, aquí, a Mallorca, el 1931, amb la representació del famós drama grec Ifigenia in Tauride. La ciutat de Pollentia fou destruïda pels vàndals i sembla que els seus habitants, supervivents, fugiren cap a les muntanyes, fundant una segona Pollentia, que avui és Pollença. Aquells teatres a cel obert estaven orientats vers paisatges d'una certa bellesa i així, des d'aquells graons, els espectadors podien gaudir d'una vista del port d'Alcúdia. Hem d'afegir que els pollentins eren originaris de la península itàlica i formaven per tant un nucli colonitzador en els país dels foners balears, els famosos guerrers dels poblats talaiòtics, que a poc a poc es romanitzaren. Les obres de tots aquells grecs immortals, com Esquil, Sòfocles o Eurípides, Plaute i Terenci i molts d'altres, pogueren divertir, educar i entretenir tots aquells romans de Mallorca. Entre la ciutat i la mar, el teatre d'Alcúdia, altament festiu, era una autèntica escola popular.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris