cielo claro
  • Màx: 10°
  • Mín:

Dia luctuós a Menorca (1943)

328

Tal dia com avui, quan avançava la matinada, han aparegut al davant de la boca del port els vaixells d'una esquadra estrangera.

Cerquen refugi. Es tracta d'un creuer i tres destructors, tot el que resta de l'estol de naus de guerra italianes després d'esser atacades pels avions de la Luftwaffe. El cuirassat Roma, orgull de la Regia Marina, s'havia perdut en les profunditats de la Mediterrània i altres vaixells més petits havien seguit el seu trist destí. Aquesta esquadreta, supervivent d'un infern en què per primera vegada els alemanys han fet servir les bombes Henschel Hs-293 A-1, en realitat, míssils radiodirigits, fondeja entre el Fonduco i cala Figuera, a l'altura (com contava Ramon de Delas) de Golden Farm, també coneguda com Granja de Sant Antoni. De seguida, una gran activitat es deixa veure. Morts i ferits són desembarcats.

Explica l'esmentat autor que «s'imposa a bord la neteja rigorosa i aquesta és executada amb rapidesa. L'aigua fa desaparèixer la sang que tenyia les cobertes i van a la mar objectes inútils, robes destrossades... Grups de mariners es dediquen silenciosos a situar en filera els cossos rígids que fins aleshores jeien sota estripades banderes...». Els maonesos observaran el pas de llanxes transportant taüts i llavors, el capvespre, assistiran a la cerimònia funerària presidida pels capellans. Són vint taüts. Mentre, a l'illot de l'Hospital hi ha nombrosos ferits que gemeguen i tots els metges de la capital menorquina són necessaris. En el cementeri han preparat una tomba col·lectiva que el poble curiós visita i visitarà al llarg dels anys. Mentrestant, els mariners vius, internats a l'Illa, restaran als molls de l'estació naval per espai de quinze mesos. Els homes del creuer Atilio Régolo i dels destructors Metraglieri, Fusiglieri i Carabinieri s'han fet estimar pels carrers de Maó, amb la seva jovenesa afable i senzilla.

Per això el dia de l'adéu hi ha una certa tristor entre els nombrosos espectadors que han acudit al port. En tot aquest temps, les relacions han hagut de brostar...

«N'hi ha que volen tornar prest a ca seva. Altres que no frisen tant. Trobaren a l'Illa estimació que els sap greu abandonar. Alguns, fins i tot, projecten sembrar un arbre familiar aquí, amb fonamentades esperances de molts fruits...»

Ha acabat la guerra. L'Alemanya nazi ha caigut en mans dels aliats. Durant tot aquest temps, els mariners refugiats han tingut por d'una incursió aèria de la Luftwaffe, per sorpresa, malgrat esser aquest territori del règim franquista. Potser les autoritats espanyoles havien donat garanties als serveis secrets de Hitler que els vaixells italians no sortirien a la mar mentre duràs la guerra. Marxaren doncs aquelles naus sota el vent de tramuntana i deixaren en terra balear els seus morts.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris