algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

El suïcidi de Marina Tsvietaieva (1941)

23-12-2016
Aquell dia d'agost de 1941, l'escriptora russa Marina Tsvietaieva, és trobada penjada d'un ganxo a l'entrada de ca seva. Avisada la policia, troba dues cartes, una de dirigida a les autoritats i l'altra a Nikolai Aséiev. En aquesta, la poetessa, li demana que s'encarregui del seu fill, cosa que no aconseguí. Ningú no assistí al funeral de Marina. Ni el seu fill, ni els amics Bredelsxikov ni cap admirador o lector. Tampoc la premsa soviètica no donà notícia de la seva mort. Havia demanat un ram de tramussos i flors silvestres sobre la seva tomba en un poema escrit el 1913. Ni això. Així doncs, Maria Tsvietaieva, una de les veus poètiques més importants de la Rússia de l'est, era soterrada anònimament en una fossa comuna d'Elabuga. Nascuda a Moscou el 1892, filla d'un professor d'història de l'art, fundador del Museu Puixkin, i una pianista, resultà esser una nina prodigi que als sis anys ja componia poemes. Publicà el seu darrer llibre als devuit, ja molt ben rebut per la crítica. Quan esclatà la Revolució de 1917 es trobava a Moscou amb la seva filla de cinc anys, Ariadna, i poc després havia de néixer una altra nina, Irina. Marina era casada amb Serguei Efron, enllistat en la milícia blanca, contra els bolxevics.

Això vol dir que el matrimoni ho passà molt malament, amb fam i misèria. El 1920 Irina moria per manca de nodrició. Després de moltes peripècies, el 1922, l'escriptora i la seva filla es pogueren reunir finalment amb Serguei a Berlín i després es traslladaren a Praga, on varen restar prop de tres anys. Allà nasqué el seu fill Mur, que durant la Segona Guerra Mundial moriria en lluita contra els alemanys. Llavors, el matrimoni passà a París i allà estant pogué compondre la seva millor obra. Fou gran amiga de Pasternak i amb Rilke mantingué una amistat literària i mig amorosa que plasmà en les seves Cartes de l'estiu de 1926. No suportava però l'exili, enyorava Rússia i en secret, sense que ella ho sabés, el seu marit es posà al servei dels soviètics. Participà, amb aquelles condicions, en l'assassinat d'un refugiat polític. Quan la gendarmeria francesa era a punt de capturar-lo, fugí, amb Marina i els seus fills a Rússia. Era el 1939. A Moscou, Serguei fou detingut pels serveis secrets stalinistes, interrogat en el decurs de llargues tortures i finalment executat. La seva filla Ariadna fou enviada a un camp de concentració, tot i que estava embarassada. Allà, a causa dels maltractaments, perdé la criatura. Restava així Marina, supervivent, aïllada. El seu fill hagué d'enllistar-se en l'Exèrcit Roig i la poetessa, perseguida, sense feina, demanava desesperada un sou de bugadera. Uns versos seus diuen:

«La joventut"estimar, La

vellesa"Encalentir-se.

Mai no hi ha temps"d'esser.

I un no sap on anar.»

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris