cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
15°

Un estiu de balnearis (1923)

Miquel Martorell Borràs, el meu avi, exportador de taronges establert a Alzira, com tants d'altres sollerics que tenen magatzem de fruita al País Valencià (Alzira, Carcaixent, Vila-real de Castelló, etc.), anava a passar aquest mes d'agost al balneari català de Sant Hilari Sacalm. Allà es trobava amb altres amics i famílies de Sóller que havien triat aquelles aigües quasi cada estiu.

En aquells anys i tot al llarg del segle XIX els balnearis eren llocs molt visitats pels estiuejants i tot fent història, ja des del temps dels romans i llavors dels àrabs, les fonts sanitoses de terra endins tenien l'èxit que després han tengut les platges.

Si aquí a Mallorca hi havia els banys de la Font Santa, a Campos, amb discretes instal·lacions en aquells dies, altres eren, arreu de la Península, llocs amb hostals de luxe, com Panticosa, Alhama de Granada, Caldes de Malavella, Cestona, Liérganes, Bussot, Mondáriz, Fortuna, etc. Tal volta el més famós de la història sigui el balneari de Santa Àgueda, on el 1897 fou assassinat el president del Consell de Ministres, Cánovas del Castillo. Però tornem a Miquel Martorell i segons una carta del seu agent Bernat Botilla, datada tal dia com avui, tramesa des d'Alzira, es podia llegir que aquells eren anys de beneficis que permetien de fer una cura de repòs en un d'aquells establiments termals: «La taronja, dia rere dia, és més grossa i hi ha una gran anyada, més que en dos anys i sens dubte farem bon negoci...».

Sant Hilari Sacalm tingué l'origen a final del segle XVI I quan uns pastors observaren que un ramat de bous anava a beure sempre, prop d'un riu, a una font oculta i que resultà medicinal.

Allà hi havia un bon establiment, l'hotel Martí, i després el magnífic hotel Solterra. Prop d'aquelles instal·lacions es podia visitar la bella cascada del gorg de la Plana. Aigües sanitoses i vida social, paisatges per fer excursions i jocs de taula, bons restaurants i terrasses on refrescar-se. Santiago Ramon y Cajal era també un home que passava els estius als balnearis i escrivia que res no hi ha millor que «els oratges tonificants, perfumats pel bàlsam del bosc, clima sempre primaveral sota un cel net i lluent, amb una instal·lació balneoteràpica sàviament organitzada, una residència magnífica, veritable temple consagrat a la salut...».

Un altre solleric que visitava Sant Hilari Sacalm era l'avi del gran amic, arqueòleg i folklorista Bartomeu Ensenyat (q.e.p.d.) i allà, les tertúlies dels estiuejants de Sóller arribaren a esser quelcom habitual.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris