nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Tanquem els ulls

Tanquem els ulls i pensem en què Palma fos declarada ciutat patrimoni de la humanitat. Què imaginaríem? Segurament, una ciutat sense contenidors de recollida pneumàtica al centre, sense cotxes davant la Seu, amb ACIRES per a vianants o ampliats, amb bicirutes culturals, amb un projecte per als molins del Prat de Sant Jordi i per a l'arribada des de l'aeroport, que el Jonquet tengués un PERI o que fos impossible esbucar un edifici singular, com va passar fa poc a l’emblemàtica plaça de Quadrado

Aquests petits exemples esdevenen el repte d’aconseguir transformar el titular oportunista d’Isern en una proposta col·lectiva, que incorpora el teixit social, la participació ciutadana i dota de veritable contingut una declaració que ha de servir per connectar les necessitats de Palma amb veritables oportunitats. Fins i tot, gaudim de la gran sort de tenir una ciutat amb un atractiu que clarament transcendeix i supera el límit del “centre històric”. Per aquests motius, és imprescindible que la declaració es concreti en una sèrie d'eixos, sigui quina sigui la ubicació:

-La ciutat medieval: el gòtic. Cal recordar que la Llotja ha estat tancada la major part d’aquesta legislatura.

-La ciutat de les tres cultures: la Palma Jueva, Musulmana i Cristiana. Actualment, la realitat del Call Jueu, les torres del Temple i Can Serra és trista i sense cap inversió per part d’aquest govern.

-Palma fora porta: les possessions i els pobles de Palma. El Prat de Sant Jordi i els seus més de 1500 molins que conformen un paratge únic i de postal a Europa i que ja fa anys estan en una situació de decadència extrema.

-La façana: de GESA al Jonquet. L’estat de l’edifici de Ferragut i dels molins del barri mariner són una autèntica calamitat.

-Els valors naturals: l'aigua, els boscos, els jardins (Fontanelles, Bellver...), els ports (al Molinar, port petit!). Malauradament, la gran majoria amenaçats per l’especulació immobiliària.

-El Modernisme

-El patrimoni ocult: els convents de clausura, la Ciutat subterrània, els tallers dels artistes, el patrimoni immaterial com per exemple, la nostra llengua amenaçada, la toponímia, la cultura popular o l'Estendard, del qual fa pocs dies el Partit Popular va rebutjar-ne la seva declaració com a símbol local de la Ciutat.

-Els grans personatges: Jaume I, Ramon Llull, Jovellanos, Aragó o Miró. Un patrimoni històric humà de primer nivell que s’ha d’empoderari internacionalitzar.

-La Palma visitada: artistes i escriptors que recrearen la ciutat: George Sand, Laurens, Pi Ferrer, l'Arxiduc, Jovellanos, John Singer Sargent, o Bernareggi.

-La Palma literària: els escriptors de la ciutat: Miquel dels Sants Oliver, Mario Verdaguer, Guillem Frontera, Carlos Garrido, José Carlos Llop i Carme Riera entre d’altres.

Si ho miram bé, cada eix pot representar múltiples reivindicacions i denúncies de qüestions que no s’estan fent bé. La declaració ha de servir per protegir, cohesionar i cuidar millor la ciutat, no una façana partidista que dissocia les paraules dels fets.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan J., fa mes de 5 anys

Totalment d'acord amb l'article. Crec que l'obtenció del reconeixement no és una cosa simbòlica, i comporta sobretot l'adquisició d'uns compromisos de preservació i una renúncia de propietat exclusiva ja que deixa de ser patrimoni exclussiu dels ciutadans i passa a ser propietat de la humanitat. Si el Batle pot i està disposat a fer inversions en aquest sentit i accepta les restriccions en les decissions, perfecte. Si no o són declaracions no pensades o són electoralistes.

Valoración:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris