cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 25°
21°

Rodes de premsa

Servidor ha de reconèixer que m'entusiasmen les rodes de premsa promogudes pel Partit Popular. Generalment les consideram d'allò més atractives, perquè donen molt de joc i tenen un punt de provocació que polaritzen l'opinió pública. És difícil no pertorbar-se davant Miquel Ramis, un senyor que fa el paper de menino del poder i manifesta tenir dots per sobreactuar.

L'imagín un polític intel·ligent, però no acab d'entendre exactament com està disposat a rebaixar-se d'aquesta manera i a cobrar per dir dois d'aquesta envegadura. Vull pensar que vivim un temps que fins i tot la nostra lògica tradicional no capta les ones amb la claredat que voldríem. Dit això, m'he sentit reconfortat amb les actituds serenes i coherents de Joana Lluïsa Mascaró que, al marge dels resultats que es derivin de l'alambí de la justícia, ha revalorat la paraula donada i ha esdevingut un signe de coherència en la comuna de la política. La temptació del poder i dels diners ronda les nostres vides de forma recurrent.

Ningú no està alliberat de viure en aquest bosc espès, però no tothom reacciona de la mateixa manera, sabent que tots els equips tenen individus poc de fiar. Però hi ha diferències clares entre equips i individus. Hi ha individus poc de fiar en equips fiables, i equips poc de fiar amb individus coherents i honests. A Mallorca, al marge de la ideologia de cadascú, hem estandarditzat i normalitzat diferents nivells de barram. Com més fins i més ostentosos són els individus i les famílies, més gruixades i grosseres són les actituds cíviques, com si els poderosos encara tinguessin cera del corpus per menysprear i malmenar sistemàticament.

Finor i garrot apareixen aparellades en molts casos, de tal manera que els integrants d'aquesta espècie ciutadana no tenen mirament en el moment d'intoxicar i de destruir. Els molars són per triturar l'adversari, com aperitiu d'un bon rot. Hi insistim. Com en molt altres casos majors o menors, el que estigui lliure que tiri la primera pedra, si em permeteu aquesta imatge bíblica.

Però al marge d'això, opinam que la societat insular no es mereix aquest model de rodes de premsa que tenen com a única finalitat esmolar queixals. Per cert, no he tingut ocasió de saber a qui ha donat exactament la culpa del fracàs de Son Espases el portaveu Ramis, o si aquests dies, imitant l'estil Ana Botella, ha preferit mirar a una altra banda i esperar que passi el mal temps. Val la pena reprendre els continguts de la roda de premsa que convocaren l'Associació de Veïnats de la Real i els Missioners dels Sagrats Cors, al monestir de la Real.

El poble de Mallorca, cada mallorquí en particular, hauria de conèixer els detalls de la sentència del Tribunal Suprem i la història d'una de les malifestes del poder més cíniques dels darrers temps. Els col·lectius que han lliurat aquesta batalla en els tribunals saben que la veritat és cara, està molt amagada i té molt pocs amics, però és una de les poques causes per la qual val la pena lluitar i morir. El poder vol ciutadans benignes dels quals se'n pugui abusar fàcilment.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 7 anys

El monstre ( per el lloc que ocupa) el va començar el PP, els altres Tots (i quan dic tots eren tots), abans de tenir cadires tot era cridar i cridar, després mirar cap una altre banda i Son Espases Continuava.

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris