nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
13°

President Pujol, estic amb vós

5983
XABIER MIKEL LABURU VAN WOUDENBE

Heu llegit mai que el casos de corrupció que han esquitxat (per no dir que ha protagonitzat) el partit nacionalista espanyol d’esquerres PSOE, com el cas AVE, el cas dels EREs d’Andalusia, el cas FILESA, el cas Guerra o el cas Eivissa Centre, per dir uns exemples, hagin posat en perill l’honorabilitat de l’espanyolisme d’esquerres, del projecte socialista o, ni tan sols del partit? Heu sentit mai acusar Espanya, ni tan sols el PSOE, de terrorisme d'estat pel cas GAL que hi va haver el temps d’en Felipe González? Jo no. En tot cas, els bruts eren els individus de més amunt sospitosos d’haver-ne feta qualcuna de mal feta. Però mai el partit. I, molt manco encara, el projecte espanyolista d’esquerres.

Heu llegit mai que els casos de corrupció que han esquitxat (per no dir que ha protagonitzat) el partit nacionalista espanyol de dretes PP, com el cas Andratx, el cas Bitel, el cas Bomsai, el cas Bon Sosec, el cas Bárcenas, el cas CAM, el cas Funerària, el cas Gürtel, el cas Ibatur, el cas Nóos, el cas Palma Arena, el cas Rasputín, el cas Turisme Jove o el cas Túnel de Sóller, per dir uns exemples, hagin posat en perill l’honorabilitat de l’espanyolisme de dretes, del projecte dretanista o, ni tan sols del partit? Jo no. En tot cas, els bruts eren els individus de més amunt sospitosos d’haver-ne feta qualcuna de mal feta. Però mai el partit. I, molt manco encara, el projecte espanyolista de dretes.

En canvi, heu llegit mai que els casos de corrupció que han esquitxat (per no dir que ha protagonitzat) el partit nacionalista mallorquí de dretes UM, com el cas Ibatur, el cas Peatge o el cas Ca’n Domenge hagin posat en perill l’honorabilitat del partit UM o, fins i tot, de tot el mallorquinisme de dretes? Jo sí. I els bruts, segons tots els diaris del règim bipartidista espanyol, no tan sols eren els individus sospitosos de més amunt sinó que el brut era tot partit. Fins i tot, un fiscal el va qualificar d’organización mafiosa. El partit l'han fet desaparèixer.

PARTS I QUARTS.- A Amèrica, on oficialment tothom és igual, fins i tot molts d’anys aquí deçà l’aboliment de l’esclavitud i el reconeixement dels Drets Civils per a tothom, quan agafaven un blanc que n’havia feta qualcuna, el delinqüent, per la majoria de mitjans de comunicació i per la policia i la justícia dels blancs, era en Tal, aquell nom i aquell llinatge i s’ha acabat. En canvi, si el delinqüent tenia la pell negra o xerrava en foraster, no només es tractava d’en Johnson o d’en Fernández: es tractava d’un negre o d’un hispà, condició altament agreujant a l’hora del judici –del judici en el jutjat i, encara més, del judici paral·lel en els mitjans de comunicació- i ja no diguem a l’hora de la sentència.

La injustícia que és fer parts i quarts d’aquesta manera no segons la feta sinó segons el grup ètnic o nacional de qui l’ha feta, un americà normal la pot detectar sempre i quan això passi per exemple a la Sudàfrica de l’Appartheid. Però no quan passa en el seu propi país: com que hi ha nascut i no hi ha vist altra cosa mai, ho troba normal. Més ben dit: és que ni ho repara ni se’n tem. Ni tan sols si l'americà és negre o hispà! La injustícia que és fer parts i quarts amb la corrupció no segons el cas sinó segons el grup ètnic o nacional dels esquitxats pel cas, un espanyol normal la pot detectar si passa per exemple a Amèrica o a Sudàfrica, però no si passa en el seu país: com que hi ha nascut i no hi ha vist altra cosa mai, ho troba normal. Més ben dit: és que ni ho repara ni se’n tem. Ni tan sols si l'espanyol és mallorquí o català!

EL PRESIDENT PUJOL.- Aquest estiu assistim a una orgia mediàtica de linxament del President Pujol a tots els mitjans espanyols perquè ha declarat que l’any 1980 va rebre una herència que no va declarar a la Hisenda espanyola i que va dipositar a l’estat català d'Andorra. Una orgia que almanco tingueren la decència de no fer públicament l'any 1940, quan afusellaren el President Companys i que ara sí que fan amb l'afusellament en versió segle XXI, mediàtic per tant, del President Pujol. La cosa més incomprensible, però, no és l’afusellament mediàtic de què és víctima a hores d'ara el President. La cosa més incomprensible de totes, per mi, és que, si no parlam realment d'altra cosa més que d'una herència privada, ningú no demani quina altra cosa podia fer en aquell temps un líder catalanista que havia passat per la presó per motius ideològics i en un context polític en què l'exèrcit franquista sempre seguit estava a punt de dur la mà a la pistola, com es va veure al cap d'un any amb l'intent de cop d'estat d'en Tejero. És que no hi havia precedents -i de feia poques dècades- d'expropiació de béns de famílies senceres per motius ideològics, com va passar a desenes de milers de represaliats pel règim d'en Franco? Una vegada dipositada a Andorra aquella herència, de llavors ençà, em voleu dir quin moment polític hauria estat adequat perquè en Pujol la dipositàs al Principat o a Espanya sense perill de ser linxat políticament i mediàticament?

PATIM QUATRE CORRUPCIONS.- Els catalanistes que ara reneguen del President Pujol s'han aturat un minut a sospesar on van a parar els doblers que arreplega la Hisenda tan puritana i ara segurament fellona i emprenyada amb ell? Certament, molts de doblers d'aquests van a parar a hospitals, escoles, pensionistes i molta altra cosa bona, justa i necessària. Però bona part de l'arreplegadissa tributària espanyola se'n va a finançar nacionalisme exacerbat com el de la FAES, o la Fundación Franco (us afigurau, una Fundació Hitler finançada amb doblers públics alemanys?), va a finançar forats negres com els 113 milions d'euros de dèficit del 2013 de la Televisión Española, dedicada a crear i enfortir el sentiment de pertinença al projecte nacionalista espanyol i a divulgar el castellà estàndard les vint-i-quatre hores del dia, ells que tant prediquen que las lenguas se expanden por amor, no por imposición y menos con dinero público; va a finançar grupuscles, círculos i fundaciones que creen odi mutu entre les regions de llengua catalana, hi fomenten la divisió i hi fan sabotatge contra el recobrament del nostre idioma nacional amb invencions tragicòmiques com el lapao, el valenciano, el català light, el mallorquín, el menorquín, l'ibizenco, el formenterenco i tot això; Una bona tallada dels doblers que arreplega la Hisenda que va esquivar en Jordi Pujol l'any 1980 van avui a finançar capricis com els que denuncien en Pere Aragonés i n'Andreu Mas en el seu llibre Les #cosesdelBOE i el filòsof de butxaca sobre la tudadissa de doblers públics que fa l'estat espanyol, com la construcció de les residències dels seus ambaixadors al Marroc (5.951.377,94 euros) i Jordània (4.849.428,91 euros), o com la residència per a diplomàtics espanyols a Londres (1.770.040,36 euros), la reforma del celobert del palauet de l'ambaixada al Vaticà (374.159,61 euros), o com la decoració de les residències oficials amb doblers públics (102.080 euros a Guinea-Bissau, 324.222,17 a Mèxic, 160.000 a Khartum, 349.998,61 a Doha, 350.000 a Pequín, 233.015,72 a Zagreb, 283.346 a Nova Delhi o 560.000 a Tòquio); o com les despeses militars a lo grande i en plena crisi com les compres massives de munició (4.403.589 euros en tres mesos i mig la darreria del 2012 i primeria del 2013); o estudis sobre com han de col·locar un masteler en una fragata (2.000.000 euros); o despeses vitals per a la seguretat de l'estat, com ara segar palla per als cavalls militars (206.910 euros); o els centros deportivos socioculturales de l'exèrcit espanyol, finançats amb fons públics i dedicats al golf, l'hípica o la vela, perquè s'ho passin pipa els oficials i la tropa; o com els indispensables retrats del rei i la reina d’Espanya per a l'ambaixada de Berlín (73.590 euros); o les banderes espanyoles per a les ambaixades (115.640 euros), o els uniformes d'etiqueta de l'exèrcit (208.656,80 euros) o la coberteria i l'aixovar de les ambaixades amb els símbols espanyols (330.400 euros).

Per tant, nosaltres en mantenim quatre, de corrupcions: la dels nostres corruptes d'aquí, la dels corruptes d'allà, la tudadissa pública que ni tan sols amaguen, més l'espoli fiscal únic a Europa que patim les Balears, el Principat i València. Llavors ens vénen a fer sermons d'honradesa, de rigor, de rectitud i de bones pràctiques!

MIRAU QUI PARLA!- És collonut, l'assumpte! Si jo he robat, que em diguin lladre la hisenda, la justícia i els mitjans de comunicació d'un país com, posem per cas, Noruega, on tothom qui la fa la paga, d'acord: som un lladre. Però ja és tot quant es pugui dir que m'acusin de lladre els mitjans de comunicació d'Espanya, on el govern, el mes de març d'enguany mateix, s'ha negat a publicar l'anomenada llista Falciani, de comptes corrents a Suïssa no declarats, en la qual hi ha 659 titulars que són peixos grossos espanyols. El ministre espanyol Montoro, que el mes de desembre del 2012 va prometre que modificaria la normativa tributària que permetria publicar els noms dels evasors fiscals, com ja fan altres països europeus, ara fuig del tema, se'n va per les bardisses i posa excuses de mal pagador a fi de no treure la llista. Ho demanaré en el seu idioma: ¿por qué serà? Si a la llista de defraudadors tan sols n'hi hagués de bascos, catalans o mallorquins, hi ha cap dubte de com actuaria en Montoro, tan falaguer com és ell quan li interessa? Personal d'aquesta casta m'ha d'anar a fer sermons de moral? Au vénga! Però què s'han cregut?

El 28 de setembre del 2012, The New York Times va publicar un extens report titulat Chastened King Seeks Redemption, for Spain and His Monarchy (Rei escalivat cerca salvació, per a Espanya i per a la seva monarquia) en què calculava que la fortuna de l'aleshores rei d'Espanya Juan Carlos I arribava als 2.300 milions de dòlars -devers 1.800 milions d'euros, una miqueta més que els 4 milions que la família Pujol declara que té a Andorra-. El prestigiós diari americà parlava de l'estil de vida luxós i de la fortuna opaca de l'exrei espanyol i assegurava que encara ara és un secret com s'ha arreglat per acaramullar la seva considerable riquesa personal, cosa mala d'aclarir a Espanya, on el cap d'Estat no té obligació de declarar el seu patrimoni. Segons The New York Times, els béns d'en Juan Carlos quan el feren rei, posat per en Franco, eren pràcticament no res. De llavors ençà, segons el diari, el monarca deu haver fet una feinada per generar la seva pròpia fortuna personal, a més dels 8,3 milions d'euros de pressupost anual de la Casa del Rei d'Espanya.

Idò bé: tots aquests que ara escorxen el President Pujol, què han fet per aclarir aquest report del New York Times, o per desmentir-lo si és fals? No res! Absolutament res! Bé, mentida, sí que han fet: s'han pegat coces pel cul per engirgolar-li un aforament exprés a fi que ningú no pugui ensumar si ha fet cap magarrufa. Un aforament que a Alemanya, per exemple, no té ningú. Ni el cap de l'Estat. Idò bé: quants n'hi ha de tota aquesta xusma que ara desxulla el President Pujol i, de rebot, presenta tot el catalanisme i fins i tot Catalunya com una cova de lladres, quants n'hi ha que gosin insinuar que en Juan Carlos I sigui un brut i, de rebot, la monarquia, l'espanyolisme i, fins i tot, Espanya siguin cap cova de lladres? Cap ni un!

PRESIDENT PUJOL, ESTIC AMB VÓS.- Presidenta Munar, vós vàreu fer l'autovia més segura de Mallorca. Sempre que hi pas, pens en vós. I enyor la Televisió de Mallorca que creàreu. I Ona Mallorca. Així és que no tot ho féreu malament, com no tot ho fan malament el PSOE i el PP.

President Pujol! Vós sou el pare de la reconstrucció nacional a la nostra regió central. Sense vós, no sabem si encara tindríem televisió en la nostra llengua. Ni ràdio. Ni escola. Ni govern propi. Jo no som qui per dir si heu fet les coses bé o malament amb la vostra herència privada. A la futura Catalunya lliure, qui la farà, la pagarà. Tant si la fa un pelacanyes, un bufallaunes o un noningú, com si la fa feis vós, President. Ara bé: mentrestant, dic una cosa: el dia que jo veuré el partit ultranacionalista espanyol PP condemnar el cop d'estat del nazi Franco, la seva guerra, la seva dictadura i els seu crims monstruosos contra la Humanitat, aquest dia diré -condemnem en Jordi Pujol si ha fet res mal fet. El dia que jo veuré tot el beatum fals que ara pega el crit al cel amb vós aturar-se de justificar l'homòleg espanyol d'en Hitler i els seus centenars de milers d'assassinats polítics a Espanya amb l'excusa que en Franco va fer pantanos, aquest dia, consideraré que la vostra obra President, estarà tacada si heu fet res fiscalment o moralment mal fet. Tan sols aquest dia!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 10
Siguiente
Per josep huguet, fa mes de 5 anys

Mientras la politica en este pais signifique tener csrta blanca para hacer negocio en beneficio propio o a traves de los partidos no avanzaremos nunca hacia la democracia,llamese como se quiera monarquia o Republica.No somos ni Noruega ni Holanda ni ni Suiza,etc... ni ninguno de estos paises donde hay trabajo o derechos sociales y la gente no roba por la calle.

Valoració:0menosmas
Per arrom, fa mes de 6 anys

Els Castellanets i els colonitzats d,aquest forum estan molt, molt nerviosos.

Valoració:4menosmas
Per Joan de Porreres, fa mes de 6 anys

Que bé, però que bé, que l'expresident Pujol ha pogut donar un petitíssim pessic a la Hisenda dels nostres propietaris espanyols,,,, qui roba a un lladró té cent anys de perdó.
Independència ja,,,,,,I aviat també per nosaltres a Mallorca,,,,,sis plau

Valoració:10menosmas
Per Aquí en català!, fa mes de 6 anys

Recordau que, en aquest fòrum, no entenem el dialecte de Villahurraco de Abajo.

Valoració:8menosmas
Per Tomeu, fa mes de 6 anys

Tan lladre és en barcenas com ho és en Pujol. Si te penses que dir-me feixista és un insult ho tens clar. Orellut li va dir es porc a s'ase.

Valoració:-8menosmas
Per Jordi Pujol i Solei, honorable., fa mes de 6 anys

La culpa no es mía, la culpa es de mis chiquillos que están muy consentidos. "Papa, quiero una bici. Papa, quiero una Nintendo, Papa, quiero un Lamborghini Diablo..." Y para eso hace falta muchísima panoja.... ¿Y qué hago? ¿Les digo que no?.... No puedo...que me ponen carusa....
Antes que decepcionar a mis chavales, pues prefiero decepcionar a 47 millones de españoles, español arriba, español abajo

Valoració:-1menosmas
Per jordi soprano, fa mes de 6 anys

https://www.youtube.com/watch?v=-aSw70UPKUA#t=192

Valoració:1menosmas
Per Salvador, fa mes de 6 anys

No se confundan. Una cosa es la "conciencia de clase" y otra la "conciencia de nación". Interpreten bien a Trotsky, Aunque yo esté en el polo opuesto de su pensamiento, no me gusta que le atribuyan lo que no dijo. sólo para alimentar el ideario separatista burgués de los partidarios de la independencia de Cataluña.

Valoració:1menosmas
Per @trosqui, fa mes de 6 anys

Exacte, Leon Trotsky: això intenta fer el nacionalisme exacerbat foraster: envenenar la conciencia de clase (i també de nació) de los oprimidos y paraliza su voluntad revolucionaria.

Valoració:12menosmas
Per León Trotsky, fa mes de 6 anys

"El patriotismo es la principal parte de la ideología mediante la cual la burguesía envenena la conciencia de clase de los oprimidos y paraliza su voluntad revolucionaria".

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 10
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris