bruma
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
12°

L’heroisme de Jaume Bonet

A 64 anys, Jaume Bonet supera avui les tres setmanes de vaga de fam, un període enorme per a un home d'edat ja avançada i que implica un patiment que entra de ple i amb tots els honors dins el camp de l'heroisme. El seu coratge pacífic i irreductible en defensa de la llengua no té precedent en tota la història balear. La preocupació per la salut de Bonet ofega familiars, amics i totes les persones que admiren la seva determinació. Ja ficat dins la quarta setmana de vaga, el seu cos es debilita de manera progressiva. Cal que l'angoixa dels seus conciutadans vagi en paral·lel al seu sacrifici.

Fa molts d'anys, i en etapes diferents de la seva vida, Gandhi féu diverses vagues de fam que deixà perquè així li ho demanaren milers de persones. Havia assolit l'objectiu de conscienciació. En cert moment, el Govern colonial britànic es veié contra les cordes. Qui no sembla preocupat és l'Executiu Bauzá, que demostra un menyspreu envers Bonet només comparable al que sent per la llengua pròpia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Internacionalitzem la nostra lluita, fa mes de 7 anys

CARTA A LA DIRECTORA GENERAL DE LA UNESCO

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/03/carta_a_la_directora_general_de_la_unesco_82645.php
Només cal copiar-la al correu electrònic i enviar-la a : i.bokova@unesco.org
INTERNACIONALITZEM LA NOSTRA LLUITA
Difonguem la iniciativa entre els nostres contactes

Valoración:3menosmas
Per Joan Miquel, fa mes de 7 anys

"D'una vaga de la fam"

JOAN-LLUÍS LLUÍS

Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però quan algú, amb el ple domini del seny, arrisca la seva vida per intentar salvar la seva llengua, vol dir que la societat fa tard. Què faran, els responsables polítics de les Illes, si Jaume Bonet mor? Alçaran les espatlles i diran: "Era un eixelebrat, i res no és culpa nostra"? I què farem, nosaltres? D'en Jaume Bonet, ho ignoro tot, excepte el seu coratge tranquil. I amb això n'hi hauria d'haver prou per fer-li costat.

El 1963, el general De Gaulle va cedir davant d'un home sol que també arriscava la seva vida. L'home sol es deia Louis Lecoin i, a 74 anys, havia començat una vaga de la fam per tal que l'objecció de consciència fos legalitzada a França.

El general, que tenia una idea bastant autoritària del que havia de ser el servei militar, es va declarar vençut perquè sabia que una democràcia ha de portar en si mateixa els mecanismes que evitin que algú mori per les seves idees. Cedint, De Gaulle va guanyar en dignitat allò que havia perdut en combat ideològic. Podria ser que, mig segle més tard, una altra democràcia deixés morir de fam un professor jubilat? Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però ningú, mai, no hauria de veure com mor la seva llengua. O com la trepitgen, la insulten i la menyspreen.

Quan una persona com en Jaume Bonet decideix que ha d'arriscar la seva vida per una causa, i que en parla amb serena convicció, el deure mecànic dels responsables polítics hauria de ser d'iniciar negociacions immediates per intentar trobar un punt d'equilibri entre les opcions en presència.

És, com a mínim, un deure humà. Aleshores, quan en lloc d'això, es veu indiferència i befa, significa que el nivell moral d'aquests responsables polítics és baixíssim, i que són indignes de liderar un projecte plenament col·lectiu.

Espanya vol matar la llengua catalana, perquè és l'única manera que té de posar fi a allò que solen anomenar "el problema català". Els ideòlegs d'aquesta estratègia deuen ser prou autosatisfets per pensar que un mallorquí vaguista de la fam no podrà res contra un tal macroprojecte.

Podria ser que tinguessin raó, o potser no, però tots tenim una part de responsabilitat sobre el resultat final. Espanya ha declarat una guerra freda contra la llengua catalana, contra tots els territoris de llengua catalana sota la seva jurisdicció. Les guerres fredes, en principi, no fan morts, o pocs, i cal que en Jaume Bonet no sigui el primer. El seu combat és el nostre combat, o no?

El Punt Avui. Edició Nacional 23-03-2012 Pàgina 24

Valoración:3menosmas
Per Paula, fa mes de 7 anys

No comentem els missatges en castellà. Tampoc no els puntuem: ignorar-los és el millor

Valoración:7menosmas
Per Bartolomé, fa mes de 7 anys

ÁNIMO,JAIME.YA TE FALTA MENOS.PERO LO TUYO SE SOLUCIONA FÁCILMENTE.UN BUEN PLATO DE SOPAS MALLORQUINAS Y UNA LECHONA GUSTOSA.EL SR.BOSCH TE VISITARÁ UN DÍA DE ESTOS PARA TENTARTE CON SUCULENTAS VIANDAS.

Valoración:1menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 7 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en espanyol. I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el castellà no és útil ni necessari.

Valoración:13menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Ianekin: dius que això no és Gran Bretanya però na Thatcher deixà morir en Bobby Sands i altres companys seus que estaven en vaga de fam, que no ho saps o no ho recordes? De totes maneres, no crec que en Bauzá cedeixi, si no ho feren en Cañellas quan es espais naturals ("aquí defora no n'hi ha cap des nostres", digué") ni en Matas quan ses autopistes d'Eivissa, molt manco ho farà aquest. Caldrà una mobilització contínua, d'anys

Valoración:13menosmas
Per RAFA, fa mes de 7 anys

YO JAMÁS APOYARÍA UNA HUELGA DE HAMBRE, SEA CUAL SEA LA CAUSA.

LA INDIGENCIA MORAL Y EL OPORTUNISMO DE LOS CATALANISTAS ME PARECE VERDADERAMENTE PREOCUPANTE.

Valoración:11menosmas
Per Anna Francès, fa mes de 7 anys

El sacrifici altruista per un valor superior i un bé comú, com és aquest cas, mai no es inútil. Mai no és oportunista. ÉS UNA LLUITA PACÍFICA, que només cerca donar difusió i que la gent prengui consciència d'un fet gravíssim: la intenció del Govern de convertir la llengua pròpia en una espècie de reducte folklòric.

Valoración:14menosmas
Per emigrante, fa mes de 7 anys

Coincido. lamentable línea editorial.

Valoración:0menosmas
Per ianekin, fa mes de 7 anys

I pitjor encara... ple de gent burra (com veim a alguns comentaris d'aquest foro) que els hi fa el joc a aquests polítics, que ja els hi agrada com fan, gent ase amb síndrome d'estocolm i plena d'autoodi que defensa els etnocidis culturals i els espolis fiscals.

Valoración:22menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris