Les eleccions sindicals 2014 dins l'àmbit de l'ensenyament ja són aquí. Enguany, com a mínim, hi haurà debat i contraposició d'idees i de projectes. Després de tres cursos marcats per les agressions contra la dignitat professional dels docents i la campanya sistemàtica de destrucció engegada per José Ramón Bauzá i el PP contra l'escola de qualitat, moderna, arrelada al país, en català i oberta al món, la pluralitat també es traslladarà a les urnes dia 4 de desembre.

La irrupció de l'Assemblea de Docents (AD) el juny de 2013 s'ha convertit en un gran terratrèmol que ha sacsejat el model sindical que ha dominat els últims 35 anys. L'AD ha estat, és i ha de continuar essent un dels actors principals dins el nou escenari educatiu. L'èxit indiscutible de l'AD és una demostració que són possibles nous mecanismes d'organització dels treballadors basats en la participació directa, la democràcia participativa i la democràcia deliberativa.

El mes de juny passat, l'AD va decidir desestimar la idea de transformar-se en un sindicat nou i de dotar-se de personalitat jurídica pròpia. A mi aquesta decisió presa em va semblar molt encertada, ja que, segons la meva opinió, l'AD ha de continuar essent el que ha estat fins ara: el pal de paller que dóna aixopluc a tots els docents; el punt de trobada, en definitiva, de tot el col·lectiu on pot debatre i organitzar-se des de la base més enllà de la diversitat d'opinions, de sensibilitats, de pensament, d'afiliacions sindicals, etc.

L'AD és plural, transversal i heterogènia perquè, a diferència de les difamacions llançades pel PP, el col·lectiu de 10.000 mestres i professors no respon a un patró únic sinó que presenta persones d'una gran varietat de formes de pensar i de sentir. Hi ha, emperò, un nexe d'unió, segons la meva opinió, que uneix tots els docents i que ens ha empès a tancar files d'una forma invencible: una indignació continuada i monumental contra el govern de José Ramón Bauzá per haver atacat la dignitat de tot el col·lectiu i haver-ne qüestionat l'honradesa i la vàlua professional.

Bé, idò, les pròximes eleccions sindicals de dia 4 de desembre no seran una continuació rutinària de les anteriors marcades per uns dirigents sindicals que fa molts d'anys que no trepitgen una aula, caracteritzades per una abstenció important i pel fet que ja abans d'anar a votar, els resultats eren previsibles.

Benvingut sigui el debat i la contraposició d'idees i de projectes!

Estic convençut, que passi el que passi dia 4 de desembre i siguin quins siguin els resultats electorals, tot el col·lectiu de docents en sortirem reforçats i amb renovats ànims de lluita per guanyar-nos el respecte de la societat i per aconseguir un millor sistema educatiu al servici de la ciutadania.