muy nuboso
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Et veig el farol

La política mostra estranys companys de llit. Això ja és un tòpic i, llevat de qualque cas conegut, com ara l'amant de l'Exuperància, -es deia així aquella benefactora del més brillant periodista espanyol segons totes les enquestes que el mateix es trempa?-, o de qualque empresonat per practicar l'evangèlic "deixau que els nins se m'acostin", mentre us rob la cartera, i d'altres, no deixa de ser una metàfora tan lexicalitzada, com ara dir les potes d'una cadira o el cul del món.

Entre aquells estranys companys de llit a qualcú, no a mi, li pot sobtar que el cap (una altra metàfora lexicalitzada, i un oximoron alhora) del círcol baleá, el políglota -xerra el maiorquí, el menorquí, l'ibizenco i el formenterense, el cabrero i el dragonero, a banda de la llengua de Delgado (una altra eminència mundial) i de Ramiro de Maeztu-, assessor ben pagat de l'ajuntament de Calvià, Khorkhe Campos, faci colla amb les impol·lutes bases d'Izquierda Unida a les portes dels jutjats, uns cridant 'puta' i 'guarra' i els altres 'dimisión' i 'corrupta' a Maria Antònia Munar.

Hem assistit darrerament a diverses partides de pòquer amb jugades previsibles. Almenys dos caps del Bloc, el d'Izquierda Unida i el d'Esquerra Republicana ens han delitat amb la seva saviesa i el seu coratge en una èpica partida de farolers. "O dimiteix Unió Mallorquina o rompem el pacte". O en l'assumpte del pla de carreteres. A l'hora de la veritat les cadires demostren tenir més sentit comú que els caps . Em preocupa el cas d'Esquerra Republicana (els comunistes ja s'ho faran), perquè estan dinamitant, amb pólvora banyada, tot s'ha de dir, la possibilitat d'enfortir un partit com ara Unió Mallorquina, que amb certes errades (trob que, per exemple, Nadal i mitja agrupació de Palma són impresentables) és l'única possibilitat de construir una alternativa nacionalista i civilitzada a la ultradreta espanyolista del PP.

A Maria Antònia Munar, com a Albertí, els haurem d'agrair algun dia que hagin salvat més d'una vegada més d'una cosa imprescindible al nostre país, per exemple, la cultura i la llengua. I l'única possibilitat de tornar a repetir uns pactes que, tot i que de moment s'han caracteritzat per una notable eixorquia quant a obres tangibles, són imprescindibles per a la propera legislatura com a mínim, si no volem que això es converteixi en el País Valencià de Francisco Camps.

Idò menys farols, més sentit comú i més feina. És cert que el nacionalisme progressista té el problema afegit d'unes bases i uns votants mil·lenaristes, immadurs, instal·lats en la cultura del no permanentment, (i desagraïts, bona part acaba sempre votant el PSOE), però els dirigents almanco haurien de reciclar-se, unir-se, callar de tant en tant, deixar de sentir-se superstars, i educar els seus votants, tot i que això és més difícil que ningú es cregui els seus farols.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Germania, fa mes de 11 anys
Molt bon article, Hilari! Com així vares abandonar la política? Com així els mediocres suren i gent amb les idees clares es limiten a ser una veu crítica?
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris