cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
17°

Entre grumers

Ara sí que estam en ple estiu. Després de setmanes d’una mica de frescor i de dormir massa còmodament per estar en plena canícula, ens ve de cop la calor infernal i els grumers. Els informatius ens mostren les platges catalanes amb els banyistes fora de l’aigua i això sembla que serà el nostre futur més immediat. N’hi ha que consideren que millor no dir-ne res i així no farem por als turistes. Que prima és la línia entre la mentida i la desinformació. Els que no tenim bitllets per anul·lar unes vacances a Mallorca perquè la nostra residència és aquesta terra rodejada d’aigua amb grumers, fa temps que ens hem avesat a conformar-nos. Quan n’hi ha sortim una mica i amb el poal del petit de la casa els traiem com podem.

És el nostre tarannà, tranquil i quasi desinteressat. Ens avesam als grumers, a la invasió, a l’espoli fiscal, a la família reial estiuejant i que se’ns apallissi per parlar la nostra llengua. Amb aquest currículum no ha de sorprendre a ningú que la reconciliació Zapatero-Rajoy ens faci una mica de rialles, només una mica, perquè som massa discrets per riure per ses butxaques. I és que després d’aguantar una legislatura sencera escoltant com els morts per terrorisme eren una moneda de canvi electoral, ara arriba la pau, amb testimonis gràfics. D’això se’n diu fer un gir de 180 graus, o de 360 si és la dretona qui la valora.

Mentre els mitjans de comunicació continuen en les seves batalles internes de sempre, als de la roqueta dels grumers ens importa molt poc aquesta novel·la, per no parlar de la trobada entre el Borbó i el seu "silenciat", que no calla. A noltros ens interessa la crisi i les conseqüències que aquesta tendrà en la nostra economia. Si Wall Street està de ressaca o si encara s’està acabant el moble bar ens fa tanta gràcia com l’autor de la frase. Perquè mentre uns jugaven a monopoly i organitzaven guerres injustes i immorals, els altres continuàvem treballant cada dia per suportar la inflació. Ara sembla que tot tremola, els amos del món estan de rebaixes i la previsió és que noltros no arribem ni als saldos de les grans superfícies. L’angoixa està servida per un poble que viu del turisme i que té una incapacitat manifesta per demanar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris