algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

Els nostres llogarets

Deim llogaret, llogarret o llogarró a una població petita, a un poblet o lloc de poques cases, generalment amb un carrer central i una església o oratori. Són nombrosos en el nostre arxipèlag. Existien en raó de determinades exploracions agrícoles i moltes vegades dins el territori d'una nissaga aristocràtica. És el que en castellà anomenam aldea i que tanta importància cultural i ètnica han tingut i tenen en el nord d'Espanya. Molts dels nostres llogarrets desaparegueren o restaren despoblats en els anys 50 i 60, coincidint amb el boom turístic, que creava urbanitzacions a les zones marítimes, en realitat llogarrets falsos, sense cap tipus d'identitat i per a una població transitòria d'estrangers estiuejants.

Per altra banda, el desenvolupament econòmic va fer que diversos llogarrets esdevinguessin autèntics pobles, encara que sufraganis, com són els casos de Biniali, Llubí, Orient... Jeroni de Berard, en el seu viatge als pobles de Mallorca, ens situa els més clàssics llogarets com eren en els segles XVII i XVIII. Així, per exemple sabem que el municipi de Sencelles era el més abundant en nuclis d'aquest tipus, ja que dins el seu municipi s'hi trobaven i s'hi troben Binifoubell, Biniferri, Jornets, Cas Canar, Ruberts, Canarrossa... explicant-nos que el primer tenia en aquell temps nou cases i Ruberts, entre els més coneguts, sis cases i un oratori. Però més d'una en tenien aleshores Randa, Moscari, Binibona, Biniamar, Ullaró, Sant Miquel i ses Olleries.

Cresqueren per tal de convertir-se en població d'una certa identitat. Eren llogarets i esdevingueren municipis en el segle XIX o començaments del XX, Maria de la Salut, Fornalutx, Ariany... En resum, un curiós procés on s'amunteguen històries humanes de tota mena: Pluges benèfiques i sequeres arrassadores, produccions artesanes d'altre temps que aprofitaven les qualitats del terra (ses Olleries), llocs nascuts d'una fita religiosa (Escorca), conreus d'especial significació com els figuerals de Lloret o els melons de Vilafranca... Esforç de la pagesia dins un país massa patriarcal, massa feudal en el seu esperit de patrocini i servilisme, massa comformista encara que fos girant l'esquena a la Revolució industrial europea.

Poblets que nasqueren del no-res i desaparegueren igualment sense deixar rastre, com aquell que es formà entorn a les cases de Gatamoix per tal d'explotar agrícolament una dissecada Albufera i que el paludisme i els mals resultats econòmics avortaven per a sempre més. Aquesta és la història que potser més s'assembla als pobles fantasmes de l'oest dels Estats Units, creats en la febre de l'or i que tant hem vist en el cinema. En resum, aquelles petites comunitats, grups plurifamiliars, que compartien en tot temps, allo que és bo i el que es presenta dolent.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ÓSCAR PUJOL SEGARRA, fa mes de 8 anys

jO VAIG TENIR COM A MESTRE A LA EGB A DON MIQUEL FERRÀ I M´AGRADAT MOLT EL QUE ESCRIT DELS LLOGARETS DE L´ILLA.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris