cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
17°

Cartes dels lectors

Per la llibertat d'expressió
Un personatge ha comparat la vaga de fam de Jaume Bonet contra el lingüicidi (que el Govern vol perpetrar) amb "una vaga de fam que fes un alumne que no està d'acord amb la nota que ha tret o amb la d'un pare que vol que el seu fill tingui preferència per rebre un trasplantament d'òrgans". No m'acab de creure que hagi fet aquesta comparança i esper que sigui una errada del periodista, i si és així deman disculpes des d'ara al personatge per les coses que escriuré a continuació.

El personatge mostra un cinisme o una disfunció cerebral molt preocupant. Jaume Bonet no fa una vaga de fam per aconseguir cap privilegi per a la seva llengua (que seria el cas del pare que vol salvar el seu fill en perjudici d'altres persones de la llista d'espera que li van davant), sinó per evitar-ne la mort, la marginació i que sigui relegada com una llengua inútil en benefici d'una altra. La vaga de Jaume Bonet és anàloga a la que faria un pare per protestar perquè el seu fill, que necessita un trasplantament, és desplaçat una vegada i una altra per avall en la llista d'espera, fins que es mori, i tota la gent afegida per enxufe li passa davant encara que no necessiti cap trasplantament! Què és, si no és això, fer que una de les llengües oficials sigui obligatòria i l'altra -la més feble!- no ho sigui? La vaga de fam de Bonet no és per protestar per una mala nota, sinó per un tractament injust, despectiu i destructiu contra la nostra llengua. És comparable a la que faria un alumne per mostrar rebel·lió contra una decisió autoritària d'un mestre incompetent que li prohibís exercir un dels seus drets més fonamentals per la via d'anorrear-ne la identitat. Per tant, si el que ha dit aquest personatge és el que s'ha publicat en premsa, no li deman disculpes i no em desdic de la valoració que en faig com a personatge extremament cínic o d'enteniment perillosament escàs.

Aquest personatge és la més alta autoritat que plana sobre mi professionalment, ja que jo som professor i ell és el senyor Rafel Bosch, conseller d'Educació. A l'institut on treball hem acatat l'ordre (per bé que ben discutible) de retirar la llaçada per la llengua. Un dret d'expressió trepitjat. Però no vull renunciar al dret personal d'expressar la meva opinió, degudament fonamentada com he fet aquí, sobre les persones que ens comanden. Això sí, per decisió democràtica.
Pere Palou, doctor en Física; catedràtic de Física i Química; professor associat de la Universitat de les Illes Balears.

 

Sense por
Començ a afartar-me que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports insinuï a través dels mass media que la campanya de suport "Enllaçats pel català" té un caràcter polític i que els centres no poden convertir-se en "llocs d'adoctrinament".
Sr. conseller i sra. directora general d'Educació, facin el favor de pensar amb el cap: als centres educam. Si hi ha qüestions denunciables, sempre hem tengut veu. Ben igual que sortim al pati i feim minuts de silenci arran d'un atemptat terrorista, ben igual que celebram l'Any Emili Darder o Borja Moll, de la mateixa manera hem decidit donar suport visible a la nostra llengua. De fet, no feim res més que complir les instruccions d'aquesta Conselleria a l'apartat "el racó de la normalització", és a dir, protegim la nostra llengua i ho demostram, en aquest cas, amb un signe extern, una llaçada penjada a la façana.
Què passa, que si decidíssim penjar-ne una de vermella o de rosa, donant suport a la sida o al càncer de mama, vostès instarien, com fan ara, a llevar-la? Prou d'hipocresia i de dir mentides i, sobretot, ja basta d'intentar acollonar-nos i d'emprar la força i, fins i tot la violència, com és el cas de València, per imposar arguments que no se sostenen, ni tenen base jurídica.
Aina Peña. Palma.

 

Suport a Jaume Bonet
Ja fa dies que Jaume Bonet fa vaga de fam a Can Alcover per defensar els drets lingüístics de tots els mallorquins. Ana María Aguiló, diputada popular, explica al Twitter que "preferesc anar a visitar persones que realment no poden menjar". I afegeix: "Bonet està així perquè vol". Li han entrat de cop aquestes ganes de visitar persones que no poden menjar? La crisi econòmica ha fet que les coes als menjadors socials siguin cada cop més llargues. Quina resposta dóna el PP, partit en què milita la senyora Aguiló, a tot això? Fortes retallades en polítiques socials i en moltes altres àrees. Ni una paraula de retallar les aportacions de doblers públics als bancs, la despesa en armament, els paradisos fiscals, etc. La jugada és tan cínica com dramàtica: "Retallarem les partides socials i, de mica en mica, les convertirem en assistencials i, així, tindrem més pobres".
Jaume Valentí. Palma.

 

A un menorquí servidor
de l'Imperi

A Menorca, els encarregats d'aplicar la política del Virregnat balear estan sempre disposats a rebre ordres sense discussió. El virrei Bauzá disposa i mana un seguit de feines brutes i casualment un dels qui les ha d'aplicar és menorquí, que en el seu temps passava per "progre". Es diu Simó Gornés i és conseller d'Administracions Públiques i regidor de Maó (dos sous?). Ara el virrei ha ordenat que s'ha de reduir la llengua catalana als nivells del folklorisme i de la intimitat, com en temps del Generalísimo. Ell, com a bon escolà i missatger, no ha dubtat a complir l'ordre al·legant que els qui es queixen és perquè se'ls ha llevat el "negoci" que tenien amb la llengua. Jo he estat i som defensor de la llengua i no n'hi he fet cap mai, de negoci amb ella, cosa que vostè sí que fa estant al servei de l'Imperi i el virrei. Dos prohoms de la nostra cultura, Francesc d'Albranca i mossèn Josep Salord Farnés, sent tots dos molt conservadors, què en dirien del que vostè fa? Si ells eren molt conservadors, vostè és un hereu directe dels executors del Decret de Nova Planta i, més modernament, dels qui proclamaven i continuen proclamant l'"España, Una, Grande y Libre".

Per ser policia local no caldrà saber català, és a dir, que amb aquests també tornarem a allò de "no te entiendo", "háblame en cristiano" i "no me hables en puto catalán", i també qualque estamenejada, com més d'un pic passa amb altres cossos de les forces de seguretat de l'Imperi. Jo simplement li dic que, en no tenir cap negoci ni amb la meva llengua ni amb la cultura, tenc tot el dret de defensar la meva llengua i la dels meus avantpassats. Si un dia fos estamenejat i insultat per aquests a qui lleva l'obligació d'entendre'm, sempre em recordaré de vostè, i tengui present que som d'aquells que, arreu del país, pensen que cap atac no ha de quedar sense resposta, i n'assumiria les conseqüències.

Em pensava que la metròpoli imperial es conformava amb l'espoli fiscal, però ara, a més, hi han afegit el cultural i lingüístic. Com va dir Jaume I, "vergonya, cavallers, vergonya!".
Josep Pere Gomila i Gonyalons. El Migjorn Gran.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miquel, fa mes de 7 anys

"D'una vaga de la fam"

JOAN-LLUÍS LLUÍS

Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però quan algú, amb el ple domini del seny, arrisca la seva vida per intentar salvar la seva llengua, vol dir que la societat fa tard. Què faran, els responsables polítics de les Illes, si Jaume Bonet mor? Alçaran les espatlles i diran: "Era un eixelebrat, i res no és culpa nostra"? I què farem, nosaltres? D'en Jaume Bonet, ho ignoro tot, excepte el seu coratge tranquil. I amb això n'hi hauria d'haver prou per fer-li costat.

El 1963, el general De Gaulle va cedir davant d'un home sol que també arriscava la seva vida. L'home sol es deia Louis Lecoin i, a 74 anys, havia començat una vaga de la fam per tal que l'objecció de consciència fos legalitzada a França.

El general, que tenia una idea bastant autoritària del que havia de ser el servei militar, es va declarar vençut perquè sabia que una democràcia ha de portar en si mateixa els mecanismes que evitin que algú mori per les seves idees. Cedint, De Gaulle va guanyar en dignitat allò que havia perdut en combat ideològic. Podria ser que, mig segle més tard, una altra democràcia deixés morir de fam un professor jubilat? Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però ningú, mai, no hauria de veure com mor la seva llengua. O com la trepitgen, la insulten i la menyspreen.

Quan una persona com en Jaume Bonet decideix que ha d'arriscar la seva vida per una causa, i que en parla amb serena convicció, el deure mecànic dels responsables polítics hauria de ser d'iniciar negociacions immediates per intentar trobar un punt d'equilibri entre les opcions en presència.

És, com a mínim, un deure humà. Aleshores, quan en lloc d'això, es veu indiferència i befa, significa que el nivell moral d'aquests responsables polítics és baixíssim, i que són indignes de liderar un projecte plenament col·lectiu.

Espanya vol matar la llengua catalana, perquè és l'única manera que té de posar fi a allò que solen anomenar "el problema català". Els ideòlegs d'aquesta estratègia deuen ser prou autosatisfets per pensar que un mallorquí vaguista de la fam no podrà res contra un tal macroprojecte.

Podria ser que tinguessin raó, o potser no, però tots tenim una part de responsabilitat sobre el resultat final. Espanya ha declarat una guerra freda contra la llengua catalana, contra tots els territoris de llengua catalana sota la seva jurisdicció. Les guerres fredes, en principi, no fan morts, o pocs, i cal que en Jaume Bonet no sigui el primer. El seu combat és el nostre combat, o no?

El Punt Avui. Edició Nacional 23-03-2012 Pàgina 24

Valoración:2menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 7 anys

Uf, no sé si han fet bé acatant s'orde de llevar es llaç, aquest és una cosa que els irrita molt i és on els fa mal

Valoración:30menosmas
Per joan, fa mes de 7 anys

Enhorabona per la seva valentia, sr. Pere Palou, i per la claredat de les seves idees.

Valoración:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris