algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
13°

Cara al sol, Peces-Barba i els bisbes

El brogit que ha provocat la renúncia d'ETA a la lluita armada ha dissimulat el degoteig incessant de verí que destil·la l'espanyolisme militant i que malbarata la convivència d'Espanya amb els diversos pobles de l'Estat. I en el camp de les provocacions, un fet vergonyós: Falange cantant Cara al sol, al passeig de Gràcia, cosa que no havia fet tan a gust del gener del trenta-nou ençà. El motiu: la convocatòria d'un acte d'intimidació davant la seu d'Òmnium, amb el permís del Conseller dels Mossos, el senyor Felip Puig, que ha oblidat que Falange va entrar a Barcelona amb les forces d'ocupació. Falange, com els altres grupuscles d'origen nazi o feixista, hauria d'estar il·legalitzada, però els pares de la Constitució, l'any setanta-set, més que atendre criteris d'estricte justícia, maniobraven d'acord amb els límits d'allò que era considerat tolerable pel franquisme. Un dels set pares va ésser el senyor Gregorio Peces-Barba, jurista, socialista de Suresnes i un d'aquests espanyols que consideren que els catalans els hem d'estar agraïts perquè entenen el problema catalán.

Naturalment, els tolerants de les seves talladures passen a ésser intolerants quan intueixen que el problema catalán pot derivar en el problema español. Aleshores arrien ràpidament la bandera del progressisme i diuen frases tan rotundes com és ara que "la lengua propia de todo el Estado es la castellana" o que "la cultura castellana es la cultura común de todos". Ras i curt: Bauzà no tindria inconvenient a considerar-les de collita pròpia. Però les dues, no cal dir-ho, corresponen al darrer discurs del senyor Peces-Barba. Recapitulem: amb els socialistes, als catalans ens espera un futur de negra nit. I amb els conservadors...? Negre i tenebrós. La Conferència Episcopal acaba d'advertir els catòlics que únicament votant Rajoy trobaran el Cel, i es queden tan tranquils tot i que suposa una mentida més grossa que un pa de pagès.

Don Mariano va intentar enfilar-se fins al cel, amb un helicòpter, i hem de suposar que Sant Pere no anava d'ell, perquè abans d'agafar altura l'aparell va caure en picat i va estavellar-se contra un camp de cols. Clar que d'això fa una pila d'anys i ja ningú no en parla. La història s'escriu a la pissarra, amb guix, i sempre hi ha algú amb el pedaç preparat per a esborrar. Records: danger, stop! Gaddafi va tenir grans amics a Espanya dels quals esperem inútilment un article necrològic. Fins i tot Aznar va acceptar-li un cavall, que ben igual ara regala als picadors dels toros per treure-se'l de davant. En fi...! Parlem de les coses divines. Els bisbes han acordat que Déu considera Espanya única i indivisible i ja prediquen la bona nova als creients. "Pedimos del Señor de la paz y a su Madre que iluminen a quienes vamos a votar", conclouen. Tornem-hi torna-hi amb la prèdica de sempre...! Bé es veu que no paguen delme de les mentides que diuen.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mora, fa mes de 9 anys

Mentres Peces-Barba, lluitava per alliberar Espanya d`un dictador, (altres, que un pic arribada la democracia xerran molt), s`entrenien excrivint artícles de toros.

Valoració:-4menosmas
Per Tronxo, fa mes de 9 anys

El campanar de s'esquerra te 4 campanas que tocan sempre el Mateix so la de Felip i Almansa la d'en Franco ,la de Madrid mos roba, i la del catala icatalanisme
Jo som mes independentista que ningu pero de Madrid i Barcelona
Per cert el cavall d'en Gadafi supos que era de race arab per lo que pens que estaría Millor a la cuadra d'en Bono que a u.ña de picadors

Valoració:-19menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris