muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Breu i clar

Per servidor, el debat preelectoral de dilluns a vespre durà exactament dos minuts, el temps que tenia a disposició el presentador per saludar i donar pas al començament del gran matx mediàtic. De seguida, a casa, algú comentà que el presentador simpatitzava amb l'esquerra, atès que s'havia mostrat més amable i còmplice amb la comitiva socialista. Tanmateix, va ser suficient poc temps per comprovar com aquest mateix àrbitre manifestava subtilment que no pensava aplicar el codi cívic i polític plural. Com a conseqüència d'aquest gest, vaig optar per marxar i dedicar el temps a treballar en algun afer menys tòxic. Campo Vidal, a qui hem vist i sentit en diverses ocasions parlant en català en algun mitjà nacional català, dilluns a la nit donà la raó a tots aquells que no se senten còmodes en aquesta Espanya del segle XXI. La carta de presentació d'aquest periodista i la seva estratègia reflecteixen el component més indigest del nacionalisme espanyol.

Campo Vidal volgué aparèixer com el paradigma d'una manera estreta i rígida d'entendre Espanya, al marge que l'observi de la dreta o de l'esquerra. Una incomoditat que les televisions han nodrit, en gran part perquè s'han dedicat a produir audiència i han renunciat a fer pedagogia democràtica i cívica. I l'audiència espanyola vol sentir coses com les de dilluns a vespre, malgrat que molts d'aquests televidents se sentin tractats com idiotes intel·ligents. Espanya està molt malament i augmenta la seva intolerància respecte de tots aquells que qüestionen el model d'estat com una de les causes de la degradació social actual. El Partit Socialista Obrer Espanyol potser també perdrà vots en aquells sectors que imaginaven aquest partit apostant per l'Espanya plural. Sabem, ara, que aquell projecte està arxivat i ha fet tot el lleixiu que havia de fer. Les tempestes del mercat no han ajudat a fer una reflexió serena sobre la pluralitat, i s'ha optat per productes que ara no volen ni els mateixos patrocinadors que els havien donat suport fins ara. Les marques i les franquícies abandonen aquells mitjans tòxics i posen en valor la dissidència. En aquestes eleccions del 20N, està tot el peix venut.

Quedava una petita esperança, però l'estat no està per ximpleries, ni entén absolutament res d'allò que passa més enllà de les fronteres carpetovetòniques. Aquest alt dirigent mediàtic, responsable de l'acadèmia de la televisió, explicava poques hores després algunes anècdotes del debat. Sobretot en destacava una. Era el primer debat cordial entre dos candidats a la presidència del govern de l'estat, i de seguida hi trobava una explicació. Ambdós són seguidors del Reial Madrid, tenen en comú el mateix esperit, la mateixa saba, i per això abans d'entrar al plató es relaxaren recordant algunes jugades clau del partit Reial Madrid - Osasuna, de la darrera jornada de lliga. Ser del Madrid no és cap tara, però explica moltes coses, sobretot una part de l'imaginari personal. En boca de Campo Vidal, aquesta cita esdevenia un argument per posar de manifest la catadura moral dels candidats i l'amplitud de mires socials i polítiques, transparents i virginals, com el blanc color d'or passat per "manacor" de l'equip del senyor Florentino Pérez.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 9 anys

No sé què és, Espanya. Però tenc ben clar que jo no pertany a aquest país que representen aquests dos candidats. Francament, no em vaig sentir representat en cap moment per cap dels dos. Era com si ves un debat entre el candidat demòcrata i el liberal en unes eleccions dels Estats Units d'Amèrica.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris