muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:

Aprovat general; coda

En relació a l'article d'ahir, Aprovat general; una justa amnistia, per completar i complementar la defensa ètica i a plena convicció de la proposta de l'Assemblea de Docents, vull afegir algunes consideracions:

  1. És evident que la responsabilitat de l’atropell i de l’abús correspon, únicament i exclusiva, a uns mals gestors que, lluny de voler el consens amb els actors responsables de l'educació, s’han entestat en donar ordres dictades per col·lectius externs abjectes només per raons ideològiques i, en cap cas, mai orientades a la millora de la qualitat de l’ensenyament. Si això és així, cal evitar que les conseqüències negatives de les imposicions caiguin sobre els qui no són responsables de les imposicions.

  2. Totes i cada una de les mesures que, al llarg d'aquest any, ha estudiat l'Assemblea de Docents han merescut dubtes, recels i, en més d'un cas, oposició (a vegades, encoberta). La vaga indefinida, la creació d'una caixa de resistència, la suspensió temporal de la vaga... En tots els casos, hem vist el reaccionarisme dels qui actuen de primera impressió, sense pensar gaire en els efectes, adesiara amb tics classistes (quant a la qualitat dels alumnes) i, fins i tot, amb qualque argument corporativista. De part meva, basant-me en experiències sindicals similars, en aquest mateix diari vaig defensar amb arguments accions no reeixides, com la insubmissió i, després, la dimissió en bloc dels equips directius. En aquest darrer cas, vaig mantenir un debat privat amb una persona contrària a la proposta. Dos mesos i mig després, aquesta persona va dimitir el càrrec. Quins efectes hauria tengut una acció col·lectiva? No era una bona oportunitat?

  3. Algú recorda el nom de Miquel Melià? Sí, aquell personatge que va dir que “exigir el coneixement del català és com ser d'ETA” (sic). Algú recordarà el nom de na Camps d'aquí a una dècada si els docents, els pares i mares, els estudiants, els col·lectius cívics i, en general, la ciutadania mantenim la lluita contra l'abús i la prepotència? Es pot tolerar que una venedora de pisos decideixi el model d’escola? Ja hem vist la seva reacció histèrica només de sentir parlar de l'aprovat general. Ella és ben conscient que serà el mateix govern qui es veurà obligat a destituir els gestors que perpetuen l’enfrontament i el conflicte.

  4. Els arguments a favor de l'aprovat general són, al meu entendre, irrefutables i pobres, molt pobres, les argumentacions “pedagògiques” publicades fins ara. La idea és original, però ja provada amb encert. Com es pot recular en aquella ferma i reeixida proposta de fa 10 anys? Com, quan mai com fins ara s'havia disposat d'un suport social tan nodrit? Els objectius són diàfans. A qui perjudica? Òbviament als autors de l’endemesa; als culpables d’aquest desastre originat per una conducta prepotent, arrogant i abusiva en tots els ordres.

  5. L'aplicació amb calçador i per la força del TIL ha afectat negativament l'aprenentatge escolar i, en rigor acadèmic (sobretot en atenció als arguments “pedagògics” que defensen alguns), abocaria a suspendre a la immensa majoria d'estudiants. Precisament, aquest fet convida a invertir la situació i, en comptes del càstig que ha suposat el model sobre els mestres i els estudiants, allò que més s'escau és suspendre els autors i una bona manera d'evidenciar-ho és aprovar les víctimes.

  6. L'aprovat general als alumnes, com a centre i destinació de l'ensenyament, és enaltir la lluita i la resistència de tot el sector, principalment dels docents i de les mares i pares dels estudiants. Simultàniament és donar carabassa i suspendre el curs als gestors de la Conselleria d'Educació i els qui han atiat el foc de la irracionalitat i l'abús. A qui cal suspendre és als botxins i a qui cal amnistiar és a les víctimes. Aquest fet marca més i aclareix que només hi ha dues trinxeres: la dels agressors i la dels agredits. Cal escollir. La resta són vuits i nous.

  7. Fa 10 anys, a més dels transeünts ocupants de la Conselleria d'Educació, els qui més varen cridar contra l'aprovat general varen ser Libertad Digital i el diari El Mundo. Ara qui ha agafat el relleu han estat els impulsors ideològics del TIL: Jorge Campos, Carlos Delgado, amb les comparses efímeres de grupuscles creats ad hoc (No vaig de vaga i companyia). Fa 10 anys, tota l'oposició va fer pinya i va tancar files en suport de l'aprovat general com a mesura efectiva i l'èxit va ser absolut. Algú ara vol fer el paper d'esquirol contra una mesura tan oportuna i eficaç? Amb quin argument sindical, ètic o, simplement, social?

  8. Nemo me impune lacessit. Cap atac sense resposta. La resistència és la victòria; a punt d'iniciar el darrer tram del curs escolar, allò que cal és arribar al final sense afluixar gens ni mica i, arrodonir l’actitud digna del sector educatiu (mestres i professors, sí, però també pares i mares i alumnes) amb qualque traca final de lluita efectiva per recordar que, per la força i amb imposicions ideològiques, no es pot configurar una política educativa. Cal deixar clar que no els ho permetrem! Que no ens faran callar! L'objectiu ha de ser que aquest hagi estat un curs excepcional i que el proper obliguem a recobrar la normalitat que requereix la tasca educativa. Caldran nous gestors, disposats a negociar i a treballar el model escolar, amb consens.

  9. És evident que hi pot haver moltes altres iniciatives en altres camps. En el terreny judicial (de fet, ja n'hi ha en curs), en el sindical, en el social... Tot suma i res és sobrer ni incompatible, però a banda de marxes, festes i accions vindicatives, les guerres no es guanyen amb la publicitat i la propaganda, sinó amb un combat tenaç i constant. Les accions públiques per fer veure que la lluita continua són necessàries, però únicament amb una resposta clara, contundent, lúcida i efectiva (ei!, les quatre darreres definicions pertanyen a la proposta d'aprovat general de fa 10 anys), obtindrem el resultat que l'experiència, el seny i la justícia reclamen.

  10. La lluita per les llibertats no caduca mai. La defensa del dret a l'educació no pot ser sotmesa al dirigisme de ningú. L'aprovat general no pot ser mesurat, únicament i de manera restrictiva, des d'un vessant estrictament pedagògic i obviant factors més transcendentals, perquè les valoracions no es poden limitar a raons tangencials. L'aprovat general és una proposta que reclama posar a la balança tots els aspectes i pensar, sobretot, en l'efecte que generaria. Quan ens han declarat la guerra la prudència no ens ha de fer traïdors. Tothom s'hauria de fer una pregunta gens retòrica: ¿no hauria de preocupar-nos (a qualsevol docent, pare, mare o estudiant) coincidir amb l'opinió i el rebuig de la consellera responsable d'aquest fracàs educatiu? Jo, amb ella, no aniria ni mort de fam al forn del cap de cantó. I una de més socràtica: ¿no hauria de preocupar a qualsevol membre de la FAPA, del PSIB, del PSM, de l'OCB, de CCOO, d'UGT, de l'STEI, de la CEPC, de l'AELC i de tantes altres entitats, desdir-se del pronunciament a favor de l'aprovat general que, en circumstàncies molt menys adverses que les actuals, varen decidir? Tan efímers són els posicionaments? Tan incoherents? Tan gegantina és la reculada en només una dècada? L'aprovat general és un acte revolucionari i valent de plantar-nos, just a finals de curs, talment com ens vàrem plantar quan va començar. És un crit contra l'abús del mal govern, contra una irrupció violenta de la política sobre l'educació, és un crit de PROU!

    Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per emigrante, fa mes de 6 anys

Huy ! Los adoctrinadores de la construcción nacional, se escriben entre ellos para apoyarse.

Valoració:-2menosmas
Per Jordi Caldentey, fa mes de 6 anys

Espanya és el país més fracassat escolarment de tot Europa. Afigurau-vos (si és que la cosa és imaginable) que el president del govern espanyol de torn hagués tingut la gran ocurrència de culpar-ne la immersió en espanyol en què funcionen totes les escoles de l'Espanya castellana, d'Oviedo a Múrcia i d'Osca a Cadis.
Imaginem que el 'gran remei' fos estat la imposició per collons, mando i ordeno, d'un TIL en aquelles terres d'un 50% d'assignatures en anglès per decret, d'un curs per l'altre, sense preparar així com cal els mestres ni els alumnes.
Podem suposar que el fracàs acadèmic seria devastador, com ja hi ha indicis que és a les Balears el resultat de la imposició del TIL espanyolista i antimallorquí.
Els mestres espanyols dubtarien per un sol moment de concedir un aprovat general per suspendre el govern fanàtic, adoctrinat, adoctrinador, feixista, intolerant i antipedagògic?
Els mestres espanyols serien tan bàmbols de castigar els alumnes espanyols per la maniobra política del govern i amnistiar aquest mateix govern, el culpable del desgavell?
No anunciava prepotentment en talibauzán que el primer dia d'escola seria 'un dia normal'? Sortosament, va ser tot el contrari. Qualcú em pot explicar per quines poques ganes d'acabar de derrotar l'enemic de la nostra llengua i de la nostra escola ara hi ha temptacions de concedir al madrileny engominat 'un final de curs normal'? Normal per ell... i fatal per als alumnes que no tenen culpa de les imposicions feixistes d'aquest subjecte...
Acabem d'esvortar l'assalt neofranquista a l'escola mallorquina.
APROVAT GENERAL CONTRA EL FEIXISME!

Valoració:7menosmas
Per Joan, fa mes de 6 anys

M'importen un ou les sigles dels sindicats i dels partits. Deixau de discutir sobre qui és millor o pitjor. Allò que m'agradaria és que si hi ha qualque manera d'aturar els peus a na Trepija es faci. No sé si és l'aprovat general o una cosa més forta però no podem permetre que se'n vagi "de rositas" amb aquest curs que ha emmerdat i amb l'animalada de gent indignada que hi ha.

Valoració:7menosmas
Per Ciutadana, fa mes de 6 anys

@Vilera. Patrimonialista? Els metges tenen els seus pacients, els cambrers els seus clients, els pares els seus fills i els mestres els seus alumnes. Una assemblea de docents és dels docents i ningú ha de dir què han de fer més que els propis docents. Ara bé, fins ara el moviment ha estat unitari, i dir que el que no està d'acord amb una proposta és un traidor és molt desafortunat. No seré jo el que els hi digui als professionals què han de fer amb els SEUS alumnes. Això sí, la proposta està fent més mal que bé, i com diu el primer comentari, està dividint el moviment i separant als mestres dels pares. Cosa que na Camps no havia aconseguit.

Valoració:-12menosmas
Per juanamari, fa mes de 6 anys

Balutxo, l'Assemblea ni ha proposat ni, òbviament, decidit res sobre cap aprovat general. Uns membres (docents) ho han proposat a l'Assemblea i el comitè de l'Assemblea ha proposat que es debati en el si dels centres.

Tenc la sensació que no copses bé el sentit majoritari de l'Assemblea; Potser t'ajudaria tenir més informadors i més plurals. És una idea.

Valoració:-7menosmas
Per antelm, fa mes de 6 anys

La unio obrera balear (UOB) es un sindicat que desde els seus inicis ha actuat com a bon sindicat, es ,l,unic que es autentic i d,aqui. ENDEVANT

Valoració:9menosmas
Per Maria Antònia, fa mes de 6 anys

que me diuen que varen veure als de les FAPA berenant amb en Campos de Circulo Balear i desprès anaren a dinar amb en Buades del Instituto Politica Familiar. Entre tant anaren a posar la querella a Bauzá, Camps i Estarelles.... Quins pocavergonyes incoherents!!

Valoració:17menosmas
Per Vilera, fa mes de 6 anys

Vaja sentit patrimonialista i corporatiu: "els nostres alumnes"! Qjuina manera de mostrar el llautó! Els alumnes, per sort, no són propietat teva! Delates una actitud sectària en criticar una proposta i acusar-la de "dividir". Les idees es confronten amb idees. Benvingut sigui el debat, però amb arguments i no amb destualificacions! El moviment social que ha generat la defensa de l'escola és transversal i inclou tothom sense discriminació: mestres i mares i pares i alumnes i tothom a qui preocupi quin model d'escola volem per a la nostra societat! On s'ha vist mai tan poca VERGONYA! Com el ca de l'hortolà: ni menja ni deixa menjar!

Valoració:9menosmas
Per Vergonya, fa mes de 6 anys

L'Assemblea al borde de l'escisió. El que no han aconseguit ni Camps, ni Bauza, ni Estarellas, ho està aconseguint aquesta campanya de UOB. Gràcies a UOB, el moviment verd està patint una crisi interna, està a punt de dividirse i de perdre el suport de pares i resta de la societat.
No hem de permetre que gent que no és docent, com l'autor de l'article, ens digui que hem de fer amb els nostres alumnes.

Valoració:-26menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris