nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
16°

Palma oblida el patrimoni de Sant Jordi

Els historiadors de la vila recorden que hi ha més de deu jaciments a la zona sense cuidar. El PSM reclamarà a Cort l’adequació de les murades de Cas Quitxero

La perifèria de Palma guarda moltes restes arqueològiques que sovint esdevenen un patrimoni cultural oblidat pels mateixos habitants. La falta de conservació dels jaciments i dels molins del Pla de Sant Jordi fa que molts no mantinguin l'estat original, s'esbuquin amb el pas del temps o, en el cas de les restes talaiòtiques, quedin soterrades. És més, molt de patrimoni històric i etnològic ha desaparegut per causes relacionades amb el procés de construcció de la vila sobretot a partir dels anys 40 fins a l'actualitat. "Hi ha hagut molta ignorància, espoli i por que s'aturassin obres noves", explicà Tomeu Carrió, historiador santjordier. "La gent que es trobava un jaciment devora de casa, o bé no en deia res o l'esbucava per construir més i més habitatges", afegí Carrió.

El prat de Sant Jordi va ser dessecat per l'enginyer Paul Bouvy a mitjan segle XIX. "El pla devia ser un lloc amb molt de menjar, envoltat per una sèrie de turons", explicà Joan Tavarner, també historiador de Sant Jordi. Per la part de llevant del prat hi ha el Pil·larí, Son Sunyer, l'Aranjassa, Cas Quitxero, Sant Jordi, Can Conet i Son Ferrer, entre d'altres. Per la zona més de ponent i tramuntana hi ha Son Oms, Son Sant Joan i el Rafal, a destacar.

"Avui en dia, més de 10 jaciments s'amaguen al voltant del pla", detallà Taverner. Al carrer de Cas Quitxero hi ha una parcel·la no construïda on es conserven les restes d'una murada talaiòtica. "Són les restes arqueològiques de la zona que tenen més bon estat, tot i que no ho pareix", assenyalà Carrió. La construcció està catalogada i és propietat de l'Ajuntament de Palma, però mai no s'ha realitzat cap campanya per conservar-la i rehabilitar-la.

No passa el mateix amb Son Sunyer, que guarda una "necròpolis amb hipogeus de diverses tipologies, amb abundància de la naviforme", indicà Carrió. En l'actualitat, el jaciment està tancat en una finca privada entre arbres i arbustos que n'amaguen l'existència. "Si no saps que és aquí, les restes passen desaparcebudes", precisà Carrió. És similar al cas del Rafal, on la vegetació amaga tres habitacions naviformes en forma de ferradura enllaçades entre si. "En tots aquests jaciments no hem pogut aconseguir excavar-hi ni fer netes les instal·lacions, encara que ho hem intentat diverses vegades", assenyalà Carrió.

Les marjades de Can Conet estan construïdes amb pedres corrents entre grans roques que "devien ser restes arqueològiques o bé d'habitatges o de murades", assenyalà Taverner. També hi ha una zona on, a sota terra, s'hi guarden estructures funeràries. "Altres casos són els de Son Ferreret, amb restes d'habitatges talaiòtics; Son Oliver, que conserva tombes, i Son Oms, d'on ja ha desaparegut tot llevat del recinte religiós, que es traslladà a l'autopista, a la sortida de l'aeroport en direcció cap a Santanyí", afegí Carrió.

Amb tot això, el Pla de Sant Jordi esdevé una zona patrimonial amb molta feina per fer, perquè "si no s'hi posa solució, tot desapareixerà en poc temps", remarcà l'historiador. PSM-IV-ExM presentarà en el proper ple de Cort una proposta que té en compte aquest patrimoni. Demanarà l'adequació de les murades de Cas Quitxero, atès que és un jaciment identificatiu de Palma oblidat. I en segon lloc, s'apostarà per traçar una ruta ciclista que connecti els jaciments amb els molins de la zona del Pla.

Elements etnològics

Precisament el patrimoni etnològic és un altre front abandonat. La vila reuneix "uns 1.500 molins repartits per l'esplanada", explicà Llorenç Carrió, historiador de l'Agrupació de Sant Jordi. "És una de les zones d'Europa on més elements patrimonials d'aquestes característiques podem trobar", afegí. Això no obstant, la deixadesa fa que els molins, les sínies i els safareigs, entre d'altres estructures, es deteriorin o desapareguin amb el pas del temps.

És el cas del molí de Can Mirabò, de la Casa Blanca, construït l'any 1868, que "presenta un estat totalment d'abandó", hi insistí Carrió. "Es tracta d'una torre de gran interès arquitectònic", explicà el santjordier. El molí de l'Àguila o de Son Mataró són altres exemples d'estructures deteriorades. "A causa de la falta de conservació, normalment és el caixó -bastó central que suporta el molí- que cau i destrossa la torre de pedra", indicà Carrió.

La proposta del PSM neix arran del fet que "fa falta posar en valor els pobles de Palma que tenen un component rural que sovint obviam", explicà el regidor Antoni Noguera. "La cultura pot ser un element molt important per sortir de la crisi perquè, amb aquesta proposta, el turisme es diversificarà i ajudarà a posar en valor el nostre patrimoni", apuntà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris