cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 16°
17°

Els Ciutat de Palma queden sense escriptors

Tres joves intentaren interrompre el discurs del batle, Mateu Isern, en la cerimònia d’entrega dels guardons per mostrar una pancarta a favor del català. Josep Maria Quintana renuncià als 20.000 euros del Llorenç Villalonga

El batle, Mateu Isern, amb els guardonats en el teatre Principal.

21-01-2012Joan Torres

Els premis Ciutat de Palma quedaren ahir sense escriptors. La cerimònia d'entrega dels guardons va estar marcada per l'absència de literats entre el públic i per la protesta d'uns joves que foren expulsat del teatre Principal per protestar en favor del català als guardons ciutadans. Els premiats estigueren envoltats de polítics i de representants institucionals pertot arreu. L'acte fou una prova palesa de la bretxa que ha provocat la política lingüística de l'actual Govern. I, per molt que els polítics volgueren idealitzar la convivència entre llengües a Palma, la llengua fou precisament el ‘problema' de la gala.

El batle, Mateu Isern, encarregat del discurs final de la nit, fou interromput per l'aparició de tres joves que volgueren desplegar una pancarta a l'escenari en què posava un simple "En català". L'actuació dels serveis de seguretat, excessiva en la seva contundència, evità que aconseguissin l'objectiu. Així i tot, Isern va haver d'aturar-se diverses vegades. "I aquests demanen tolerància!", es va sentir entre el públic una vegada que s'endugueren els joves. Quan el batle acabà el parlament, la major part dels presents s'aixecà per aplaudir-lo. Isern recordà les paraules d'Eduardo Jordà i afirmà en el seu discurs que "Palma és capaç de parlar i escoltar en dues llengües", paraules que foren aclamades pel públic.

La intervenció de Josep Maria Quintana, guanyador del premi Llorenç Villalonga de novel·la en català, fou un altre dels moments destacats de la nit. Quintana manifestà "preocupació per la dinàmica de la política lingüística del Govern", pel fet que "s'oblidin de la naturalesa jurídica del català com a llengua pròpia". Per això anuncià que renunciava als 20.000 euros de dotació econòmica, els quals destinarà a l'Obra Cultural de Menorca i a la també menorquina Acció Cultural.

Jordi Julià i Garriga, vencedor del Joan Alcover de poesia en català, també volgué convertir el seu parlament d'agraïment "en una reivindicació" i denuncià la possibilitat de "perdre la identitat pròpia i convertir-nos en forasters a Mallorca". L'escriptor català recordà "els companys" que duien a terme un "acte paral·lel" a Can Alcover en defensa de la llengua catalana. La seva intervenció anà acompanyada pels xiulets del públic i crits de "¡Nada de política!".

El discurs de Fernango Gilet, que serví per iniciar l'esdeveniment, fou molt aplaudit. El regidor de Cultura i Esports fou interromput per les mamballetes després de dir que havien complit "la promesa electoral d'atorgar premis de novel·la i poesia en castellà, símbol de la recuperació de la normalitat que es viu als nostres carrers i places".

A partir d'aquí, desfilaren per l'escenari els guardonats. Nofre Moyà entregà el premi d'animació independent a Juan Montes de Oca, per Ella. Moyà fou qui inicià tímidament les reivindicacions en favor del català. "Aquest premi (el d'animació) és internacional. També ha de servir per mostrar al món la nostra cultura, identitat i, com no, la nostra llengua", digué.

Tomeu Ramis, Aixa del Rey i Bàrbara Vich recolliren el Guillem Sagrera d'arquitectura. D'altra banda, l'argentina Noni Benegas no pogué viatjar des de Madrid per rebre el premi Rubén Darío de poesia en castellà i hi acudí en nom seu la coordinadora del Conservatori Superior de Música, Isabel Bonet. El periodista cubà Luis García Méndez s'emportà el Camilo José Cela de novel·la en castellà. L'acte finalitzà amb un concert de l'Orquestra Simfònica de Balears.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente
Per Espardenya, fa mes de 8 anys

Aqui els únics que fan nosa, són els forasters inadaptatas i envejosos que lluïten contra sa nostra Cultura i sa nostra LLengua, i els traïdors covards que els recolçen.

Valoració:39menosmas
Per Jaume, fa mes de 8 anys

"Gimnèsies i Pitiuses, mordales d'un mateix cranc, poncelles d'un mateix ramell, ales d'un mateix ocell..." (Guillem d'Efak)
Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera... Que aquests traïdors col·laboracionistes no ens facin la punyeta.

Valoració:51menosmas
Per Sempre Mallorquins, fa mes de 8 anys

Ok, sempre catalans, però a catalunya.
Aqui a casa nostra, fan nosa. A mallorca, mallorquins i espanyols.

Valoració:-35menosmas
Per Sempre catalans, fa mes de 8 anys

Sempre catalans, com Ramon Llull:

"Ego mag[iste]r Raymund[us] Lul cathalan[us]"

http://freimore.uni-freiburg.de/servlets/MCRFileNodeServlet/DocPortal_derivate_00010833/schriften.html?hosts=

Valoració:24menosmas
Per Joan, fa mes de 8 anys

Margo, jo no escric res, ho escriuen els documents originals de l'edat mitjana i segles posteriors (vull dir que ni tant sols son opinions d'historiadors, sinó documents recullits per aquests historiadors).


A Vicente, no, no vaig anar a Ca'n Alcover.

Valoració:17menosmas
Per r, fa mes de 8 anys

q

Valoració:-5menosmas
Per Margo, fa mes de 8 anys

A Pilar:

Crec que lo que realment te fot es que escric en mallorquí i no en castellà, d'aquesta manera no me pots dedicar ses mateixes paraules que li dediques a Luis, només pots ressaltar sa meva infame ortografia, i no te llevaré sa raó, procuraré donar-li una solució així mateix.
Però, ortografia apart, veig que no tens res més que comentar, ni confirmar ni rebatre res, per lo tant, bona nit Pilar.

Valoració:-14menosmas
Per Margo, fa mes de 8 anys

A Pep:

Gracies per sa puntualització, alguna més al meu comentari?

Valoració:3menosmas
Per Margo, fa mes de 8 anys

A "Un de tants":

No t'ho negaré de cap manera, tens tota sa raó. No fas més que confirmar lo que jo he dit. Vol dir aixó, que tots els pobles conqueridors/invasors (segons versions) actuan igual.

Valoració:10menosmas
Per Un de tants, fa mes de 8 anys

Margo:

jo no aniria tant errera. Tothom sap què és un colonitzar¡dor i genocida. Només cal mirar l'història d'Espanya del segle passat, concretament a partir del 1936 fins al 1975.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 8
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris