algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

El casal de Can Weyler pot amagar els banys àrabs d'en Renovard

La reconstrucció històrica i l'anàlisi de georadar de l'edifici apunten que podrien ser els banys citats al Llibre de repartiment

56350

El casal situat al centre històric de Ciutat fou adquirit pel Consell el passat juliol.

G.A.

Les investigacions històriques del doctor Marià Carbonell i les proves geològiques d'Antonio Ruiz apunten que els cinquens banys àrabs citats al Llibre de repartiment es podrien trobar davall el casal de Can Weyler. L'edifici gòtic del carrer de la Pau fou comprat pel Consell de Mallora el juliol passat i durant les obres de rehabilitació s'encarregà una exploració del subsòl per comprovar-ne l'estat dels fonaments.

Aquest estudi realitzat amb georadar, una ona electromagnètica que permet tenir una visió del subsòl sense necessitat d'excavar, revelà que davall el pati del casal palmesà hi ha tot un entramat de murs, pous, aljubs i conduccions hidràuliques. Davant això, el Consell encomanà un nou estudi històric de l'edifici al doctor en Història de l'Art Marià Carbonell per fer-ne l'exhumació històrica.

Aquesta reconstrucció ha tret a la llum que Can Weyler fou propietat de Renovard de Malbosc (1246-1288), un mercader, inversor i canvista de moneda que comprà els banys l'any 1273 a la porció del bisbe de Barcelona. "Aquests banys tingueren un ús molt prolongat i degueren funcionar fins al segle XVI", aclarí l'historiador, que es mostrà molt cautelós a l'hora de desmentir la hipòtesi que fins ara sostenia Diego Zaforteza i que situava els esmentats banys a la illeta del davant.

"El que és documentalment segur és que Can Weyler està construït sobre els banys d'en Renovard, que donaren nom al carrer durant molts segles", afegí, sense confirmar, però, que siguin els anomenats banys Salsum (salat) que cita el Llibre de repartiment. De moment, les prospeccions de georadar avalen la tesi de Marià Carbonell i confirmen l'existència d'uns "murets al pati del casal alienats de manera paral·lela devora unes cubetes. Aquests estan diposats en forma longitudinal i davall cada cubeta s'hi troben un seguit de conduccions", explicà el geòleg i magister d'enginyeria geològica i geotècnica, Antonio Ruiz. "A sota d'elles hi ha uns petits aljubs que fan pensar que servien per regenerar l'aigua de la cubeta", especificà abans de confirmar que "aquest sistema hidràulic és bastant complex i intel·ligent".

D'aquestes cubetes superiors, es conservarien uns 25 o 30 centímetres de murs, segons confirmà el geòleg, que també ha localitzat cinc aljubs de dimensions mitjanes i majors que les dependències adjacents al pati, que "devien funcionar com a sistemes d'entrada i sortida de l'aigua". Aquests aljubs més grans van d'1,5 a 2 metres de profunditat. D'altra banda, just a l'entrada de l'edifici, s'hi ha trobat un antic refugi aeri de la Guerra Civil, del qual ja es tenia documentació.

La presidenta del Consell, Francina Armengol, i la consellera insular d'Economia i Turisme, Isabel Oliver, foren les encarregades ahir de presentar l'estudi juntament amb els dos estudiosos. Amb aquestes troballes, la restauració del casal gòtic -que ha patit molt poques reformes al llarg dels segles- farà un parèntesi per iniciar-hi les pertinents prospeccions arqueològiques. "Serà Patrimoni qui ens determinarà quines són les passes a seguir i si s'hi ha de fer una excavació", afegí Oliver. Val a dir que el departament insular de Patrimoni, que dirigeix Gabriel Cerdà, ahir encara no havia estat informat de res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris