nubes rotas
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
12°

L'Ajuntament de sa Pobla també rebutja la llei que arracona el català

Segueix el camí d’Antoni Pastor a Manacor, i tots els regidors, inclosos els del PP, hi signen en contra. Pollença ho farà avui i ja seran 21 els municipis de Mallorca que s’oposen a la rebaixa

Biel Serra, batle de sa Pobla, explicà la postura dels seus regidors.

28-07-2011 | M.N.

Els desset regidors de sa Pobla, nou dels quals són del Partit Popular, han signat un document similar al d'Antoni Pastor a Manacor, amb el qual al·legaran a la modificació de la Llei de funció pública, que impulsa el Govern de Bauzá i que pretén arraconar el català. El consens assolit entorn de la llengua quedà desvirtuat per les desavinences entre l'oposició i l'equip de govern: els primers exigien ratificar l'acord en un ple i els segons s'hi van negar. En qualsevol cas, el PP de sa Pobla s'alinea amb el de Manacor i rebutja, de facto, la rebaixa lingüística que vol imposar José Ramón Bauzá. És molt probable que els populars de Pollença facin avui el mateix i signin un document semblant, de manera que ja seran 21 els municipis de Mallorca que al·legaran a la nova llei de funció pública.

La desavinença entre l'equip de govern pobler i l'oposició es deu, oficialment, als dubtes sobre la validesa jurídica de les al·legacions, que no s'ha aprovat en cap ple. La qüestió és saber si l'Executiu, en rebre-les, interpretarà si l'al·legant és l'Ajuntament de sa Pobla o si és cadascun dels regidors, a títol individual. La intenció del batle era aprovar el text en el proper ple ordinari, un cop acabat el termini per presentar propostes, però quan el secretari informà, ahir migdia, que amb aquest procediment no quedava del tot garantit que l'entitat al·legant fos l'Ajuntament, l'oposició exigí un ple extraordinari. El PP s'hi negà i arribà a amenaçar de fer-se'n enrere. La desavinença acabà amb l'oposició exigint un ple extraordinari i urgent -que no es durà a terme fins passat Sant Antoni- i amb el batle confirmant que enviarà el document, signat pels desset edils, al Govern.

Escassa publicitat

L'altra clau per comprendre el desentès d'ahir és, segons l'oposició (Independents, Lliga, PSM i PSOE), el lloc en què queda el PP pobler en desobeir la consigna de Bauzá de no al·legar a la Llei de funció pública. S'ha d'assenyalar que les converses per assolir el consens s'han intentat mantenir en secret i que el PP ha evitat tant la convocatòria d'un ple com una fotografia dels regidors signant el document i simbolitzant l'acord. "El batle pretén quedar bé amb tothom i alhora no es vol mullar davant Bauzá", interpreta Margalida Vidal, regidora del PSM.

La primera vara, Biel Serra, ho desmentí i argumentà que no calia convocar cap ple si el Consistori ja havia aprovat, fa just dos mesos, una moció en què precisament es demanava que el coneixement del català continuàs sent un requisit per accedir a un lloc públic de feina. Serra confirmà que en la propera sessió plenària es reaprovaran les al·legacions, lamentà la topada amb l'oposició, li demanà "altura de mires" i l'acusà de "cercar el xou mediàtic". Respecte de la seva posició dins el PP, va manifestar que les al·legacions "no s'han d'interpretar com un torcebraç polític, sinó com una aportació que enriqueix el debat sobre la llengua".

Sa Pobla i Manacor són, de fet, els dos únics municipis amb majoria absoluta del PP que al·legaran a la modificació de la Llei de funció pública. Això no obstant, n'hi ha d'altres on els populars governen en minoria que també n'hi presentaran, com Pollença i Sineu. A més, n'hi ha uns tercers on governen gràcies a un pacte amb altres formacions on encara no han decidit què faran, com Búger, Muro, Santanyí, ses Salines, Andratx i Sant Joan. La resta assegura que no hi al·legarà, però en algun cas, com Alaró, matisen que ja han aprovat textos contraris a l'eliminació del requisit del català i que això "és pràcticament el mateix que al·legar-hi".

Els pobles que sí que rebutgen explícitament la modificació de la nova llei de funció pública són aquells governats per altres partits, des d'independents fins a CxI passant pel PSM. Tots, llevat de Lloseta (PSOE), on diuen que els falta "temps" per aprovar-les.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per unitat de cures intensives, fa mes de 8 anys

Sa Pobla, Biel Serra, tornau a piular i fort. Les declaracions del portaveu del govern que surten avui en premsa i per la ràdio escarrufen.

On anairem a parar els que volem conservar la nostra identitat col·lectiva???

El pp està posant el nom de llibertat a una persecució de gent balear que recorda el franquisme més dur.

En una situació de majoria absoluta a l'estat i a les Illes Balears, només batles com el de sa Pobla poden defensar-nos, des del mateix partit que s'equivoca.

Valoración:10menosmas
Per Joan, fa mes de 8 anys

Un poc d’història però que pareix absolutament actualitat en relació a la persecució del poble mallorquí i la seva identitat i llengua. A la guerra de Successió a la Corona d’Espanya, es pugnava per dues causes, una la causa austria que havia de seguir respectant la constitució signada pels reis catòlics, i que per tant havia de continuar respectant les diferents nacions, constitucions i institucions de cada regne, aixi com també totes les llengües d'Espanya, sense diferències, o bé una altra, la borbònica, de perfil absolutista, com per exemple Lluis XIV, el qual uns seixanta anys abans ja havia esclafat a la llengua catalana en el territori que avui dia son els Pirineus Orientals Francesos, però que fins aquell moment eren Comtats Catalans (es va fer tot en el Tractat dels Pirineus, però aquest tractat recollia que Lluis XIV respectaria la identitat, i per tant la llengua d'aquelles terres dels Comtats Catalans del nord, cosa que després incumplí); per exemple trobam les seguents lleis i decrets:

1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre'l. (em de tenir en compte que els rossellonesos desconeixen per complet la llenga francesa).

1683 Prohibició als rosellonesos d'estudiar al Principat.

1700 Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d'actes públics cal que siguin en francès sota pena de nul•litat.

1700 Lluís XIV de França deixa escrit que "l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa".

Amb aquests precedents, tant Catalunya, com Mallorca, com València coneixien el tarannar absolutista dels borbons, i sabien que si guanyava Felip V, s'acabarien les llibertats nacionals de catalans, mallorquins, i valencians, com aixi va ser després. També tenien la referència del Memorial del Duc d'Olivares i que va escriure per a entregar al predecessor de Felip V, on deixava molt clara quina idea d'Espanya volia, la frase central del Memorial deia així "treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l'estil i lleis de Castella sense cap diferència" (de fet la consigna de "secret", es va repetint constantment durant tot el regnat de Felip V, sobretot durant els primers anys, per evitar revoltes del poble mallorquí i català). La furia absolutista de Felip V es desfermà contra els habitants de Mallorca i Eivissa, anul.lant les institucions pròpies de les Illes, aixi mateix es varen cremar (destruir) tots els titols, drets, i privilegis dels comuns i els particulars. Moltissims mallorquins i eivissencs varen ser desterrats com a càstig per ser els representants del poble mallorquí, el qual havia defensat la causa federal austracista; seguidament public els noms juntament amb els seus respectius càrrecs, son els noms que fins ara he aconseguit trobar, i son els següents:
Els preveres Riera i Manels Petilles, tot i tenir més de vuitanta anys d'edat, foren desterrats a Itàlia.
Sebastià Petilles, jutge de Palma, i Joan Petilles, foren desterrats a Múrcia.
Miquel Amer, notari d'Inca, desterrat a Burgos.
Gabriel Llompart, jurat, desterrat a San Clemente (Cuenca).
Gabriel Frontera, cirurgià metge, desterrat a Logronyo.
Salvador Trullols, oficial, fou desterrat a Valladolid.
Francesc Ramis i Ferragut, misser, fou enviat a Pamplona.
Joan Mestre, ferrer de Palma, desterrat a Màlaga.
Jaume Matas, alcaid de la presó de Palma, desterrat a Sevilla.
Francesc Balanssat, misser d'Eivissa, desterrat a Hondarribia.
Dídac Alemany i Bover, oficial municipal, desterrat a Dènia.
L'enginyer Jeroni Canaves restà empresonat a Palma, perquè segons el capità general del Consejo de Castilla "respecto de no haberme parecido conveniente desterrarle a ninguna plaza de España hasta saber la real intencion de SM. por lo perjudicial que pudiera ser a su servicio, que un hombre de su profesion se pasease por las plazas de España".
Totes aquestes persones i moltes d'altres varen ser desterrades de Mallorca i Eivissa, després de les promeses conciliadores incumplides d'Asfeld i de la Cort de Madrid. El marqués de Lede (nomenat recentment capità general del Consejo de Castilla) va dir sobre ells que "pues se hacia indispensable semejante castigo, para contener la libertad de estos fanaticos, cuyo numero es en exceso, y creo que antes de pocos días me será preciso desterrar otros".
Desde aleshores, l'Espanya absolutista vé construint una Espanya castellanitzada, i no pareix que tengui gaire intenció d'aturar aquest diseny, ni d'aturar aquesta persecució cap al poble mallorqui i la seva llengua catalana.

Valoración:0menosmas
Per maricel, fa mes de 8 anys

Un cartell a la redacció de la TV pública balear,demana les factures en castellà si es volen cobrar.En cas contrari,la nota adverteix que "administració les tirarà entrera" .Realment increible,però cert.

Valoración:14menosmas
Per Marià, fa mes de 8 anys

A més de donar l'enhorabona als del PP que són capaços de defensar un bé cultural, és ben hora que vegin que la proposta Bauzà posa un problema on no hi era, demostra poca cultura, desconeixement de la Constitució (ARt. 3.3), prepotència i pentura també mala llet. Els pobles tenen drets i un dells és a mantenir la seva llengua. Són ganes de moure bues i perdre el temps sense cap ni centener.

Valoración:9menosmas
Per Marcel Bonveí, fa mes de 8 anys

Hi ha 500 normatives,disposicions i reglaments que obliguen o estableixen de manera impositiva es Castellà als ciutadans dels Països Catalans.
L'Estat espanyol ens expolia i a més es vol carregar sa llengua catalana. No han canviat gens aquests castellans.

Valoración:10menosmas
Per Joan, fa mes de 8 anys

Joan Sastre, tots els territoris cristians, que foren ocupats pels musulmans durant l'època de la seva dominació, foren tornats al cristianisme entre els segles IX i XVI (no només m'estic referint a Espanya, sinó a tota Europa), per tant quant dius "canya als colonitzadors catalans" et refereixes a que tú creus que la teva identitat es musulmà pels quatre costats, així com també creus que Mallorca ho es, o que vols dir exactament Joan Sastre?; així mateix Joan Sastre, totes les terres de murcia, andalussia, extremadura, la rioja, etc..., tampoc son cristianes, i per tant han estat colonitzades pels castellans, i a tots aquests llocs han de dir "caña a los castellanos"? (el que crec que t'hauria de quedar clar, Joan Sastre, es que una cosa es el riquissim llegat cultural que ens va deixar la dominació musulmana, i una altra cosa molt diferent, es que tant Mallorca, com Andalussia, com Murcia, com Extremadura, com les terres de Lleida i també Tortosa a Catalunya, com La Rioja, son territoris cristians que durants uns segles foren ocupats per aquesta dominació musulmana. Si creus que la teva identitat no es catalana, aleshores comença per renunciar al teu nom i i al teu llinatge (com a minim al primer, perquè el segon no el conec), i llogicament continua per renunciar a la teva llengua, i practicament has de desmuntar tota Mallorca en quant a la seva identitat (a Andalussia, a Murcian, a Extremadura , a La Rioja, poden fer el mateix), així mateix has d'afegir-hi tots els demés territoris d'Europa que durant uns anys determinats o segles determinats, foren ocupades pels musulmans, i que un dia foren tornats al cristianisme (per tant i per posar un exemple, desde la població de Narbona, haurien dir "canya als francs", es a dir, canya a ells mateixos i a ca seva?, però que no ho veus Joan Sastre, que aquest sentiment d'auto-odi que durs a damunt tú, l'ha anat creant el nacionalisme-absolutista castellà, a través de manipulacions constants que ha anat fent des de que varen ocupar militarment Mallorca a l'any 1715, amb l'objectiu de colonitzar-nos i arrebassar-nos la nostra identitat com a poble cristià i català?; si defensses això, deu voler dir que hauria de ser licit que noltros anassim a ca seva, es a dit, a tots els territoris castellans, a dir-lis que hi tenim tot el dret allà, per a catalanitzar-los; ah i pensa una cosa Joan Sastre, el nacionalisme castellà no ha ocupat Mallorca per compartir res, sinó per el.liminar tot el que sigui diferent a lo seu, i viure aquí només amb la seva identitat, només amb la seva, amb cap més que la seva).

Valoración:69menosmas
Per Solleric, fa mes de 8 anys

Amic Joan Sastre, i tu que no ets descendent de colonitzadors tambè? O els Sastres aparegueren per generació espontanea a Mallorca?

Valoración:31menosmas
Per Joan Sastre - Manacor, fa mes de 8 anys

Canya als colonitzadors catalans !
Ara més que mai hem de fer respectar lo nostro.... CATALANS NOOOO GRACIES !!!
Sempre Mallorquins i Balears.. catalans mai.. som es 95% ..voltros une minimicrominorie..

Valoración:-46menosmas
Per Dídac, fa mes de 8 anys

Valldemossa ha entrat avui horabaixa a la llista de pobles que voten a favor de les mocions per retirar l'Avantprojecte de Llei amb els vots a favor de l'equip de Govern (La Valldemossa que Volem, GIV, CxI) i els vots en contra de l'oposició (PP).

Valoración:21menosmas
Per l´observatore poblé, fa mes de 8 anys

Les decisions politiques s´han de prendre amb totes les consequències i amb tota plenitud del fet, li agrairía al Batle de Sa Pobla que convoqui plenari per reflectir una decisió i un recolzament al fet básic, fonamental de la defensa de la nostra llengua. No quedis a mitg camí que el temps anirá amb contra teva. Cal pensar que si no ho du a terme és per justificar-se davant el Sr. Bauzá, El Consistori que t´acompnya i sobre tot els de la oposició ho poden veure... Teva es la decisió, No t´enganis a tu mateix.... Om,mportlitza la defensa de la llengua per bé de tot el po ble de Sa Pobla, de Mallorca i de tots els parlants de la nostra estimada llengua..

Valoración:30menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris