nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
19°

Romeva: "Ni el PP ni el PSOE han fet res perquè es parli català al Parlament Europeu"

Romeva aquest dimarts a Palma, on ha donat una conferència titulada "Per una Europa de la ciutadania i els pobles", a Can Alcover. L'eurodiputat s'ha solidaritzat amb la marea verda lluint un llaç verd i un altre de quadribarrat a la solapa.

28-01-2014 | Teresa Ayuga

Raül Romeva (Madrid, 1971) aprofita els seus últims mesos com a eurodiputat lluitant pel que ha fet els últims deu anys des del seu escó dels Verds-ALE, lluitar per la preservació del territori. Aquests dies visita Balears per conèixer d'aprop el conflicte de les prospeccions petrolíferes que es volen fer entre Eivissa i el País Valencià.

En quin punt es troben els permisos què han de permetre les prospeccions petrolíferes a la zona d'Eivissa?
En aquests moments l'estudi d'impacte ambiental de les prospeccions es troba en període d'al·legacions. Si disposéssim d'un informe negatiu el que hauria de fer el Ministeri és no autoritzar l'explotació i aquí s'acabaria tot. Aquest dilluns ja hi havia 15.000 al·legacions i quan acabi el termini s'espera que se n'hauran presentades 25.000, només d'Eivissa. Estem parlant d'una mobilització massiva, només a l'illa.

Què pot suposar que el Govern espanyol doni el seu vistiplau?
No és només la proposta de Cairn Energy entre Eivissa i el País Valencià sinó la d'Spectrum que afectaria Menorca. El que és molt important és que si s'autoritza Cairn, això serà la porta d'entrada d'altres iniciatives similars. Això és l'autorització a què comencin a omplir el Mediterrani de plantes. No està només en risc una zona, sinó tot el Mediterrani.

Des del Parlament europeu què es podrà fer si l'Estat espanyol autoritza les prospeccions?
La responsabilitat recau en el Govern de Madrid, però el comissari europeu vigilarà, si arriba el moment, com s'ha fet l'estudi d'impacte ambiental i si s'han tingut en compte totes les directives europees. Vull creure que no hi haurem d'arribar fins aquí.

En quin estat estan les diferents denúncies que s'han fet a l'Eurocambra sobre la vulneració dels Drets lingüístics a Balears?
Hem fet diferents requeriments sobre els drets fonamentals i la no discriminació a les persones sobre la seva nacionalitat i la llengua que parlen. Una Unió Europea que es diu unida en la diversitat, no pot ser que discrimini a milions de persones per parlar català. Hi ha una mobilització parlamentària important i la Comissió Europea té aquest tema obert, però el problema és el de sempre, al final qui decideix quines llengües són oficials és el mateix estat. Europa pot estar vigilant, recomanar o requerir, però qui té l'última responsabilitat de què això es faci o no, és el Govern balear o el de l'Estat. Aquí és on hem de posar tota la pressió.

Quina valoració en fa de la forta tensió que es viu al sector educatiu balear?
Assenyalo com a responsables no només el Govern balear sinó els governs europeus. No té cap sentit que les recomanacions de tots els governs i de la UE vagin en reduir despesa en educació. A part, s'ha aprofitat per polititzar la situació com amb la Llei Wert.

És a dir, que no podem viure enganyats i pensar que la Unió Europea (UE) ens ho resoldrà tot?
S'ha de reclamar a la UE, però sent conscients que la solució no està aquí. Serveix perquè permet denunciar el problema i buscar uns aliats. La solució no ens vindrà d'Europa, sinó d'aquí.

Quina és ara com ara la presència del català a l'Eurocambra?
Absolutament nul·la. Aquest és el gran drama, és un dels factors que genera frustració. Solucionar el tema del català al Parlament Europeu és extremadament senzill. Hi ha molts més diputats que parlem català entre nosaltres que no pas altres diputats que parlen altres llengües. No té cap explicació lògica i econòmicament no suposaria cap problema, el 40-50% dels traductors són catalanoparlants o entenen el català i podrien fer la traducció sense problema. Només estem dient que sigui una llengua oficial, és a dir, que es pugui utilitzar el català a les sessions plenàries, la resta es fa en tres llengües, l'anglès, el francès i l'alemany. I això no s'ha volgut fer perquè ni el PP ni el PSOE ho han volgut fer. Això es resoldria amb una trucada.

Com es veu des de la UE el procés d'independència de Catalunya?
És un tema que s'el miren amb una certa inquietud. Si això avancés és un problema per la UE, jurídic i institucional. Molta gent espera que no avanci. Ningú ha dit que una consulta no es pugui fer, només el Govern espanyol. Fins i tot la percepció creixent és que qui ha alimentat aquesta situació ha estat el Govern, el d'ara i el d'abans.

Veurem una Catalunya independent?
El que sí que tinc molt clar és que s'ha superat un estat de no retorn. Cal saber com gestionar aquesta situació i només hi ha una resposta, la democràcia, i per això cal fer una consulta i ja es veurà. Catalunya necessita trobar el seu encaix no només a Espanya, sinó també a Europa. Serà un procés que trigarà anys i això és inevitable.

Com veu la UE d'aquí a deu anys?
No li sé dir ni què passarà d'aquí a un any, imaginis d'aquí deu. Si aquesta pregunta me l'hagués feta fa deu anys, hauria estat incapaç de preveure una situació de crisi financera i institucional com la que tenim. Em declaro incapaç de preveure el que passarà d'aquí a deu anys. Sé el que hauria de passar, un canvi de rumb radical del projecte que anomenem Unió Europea.

Com es veu a la resta d'Europa la imputació de la infanta Cristina?
Si fos un fet aïllat seria notícia, però això s'afegeix a una sèrie de despropòsits enormes. El problema de la marca 'Espanya' són els nombrosos casos de corrupció que hem tingut. A un col·lega alemany el que li fa mal és veure un aeroport buit i amb un component delictiu, com el de Castelló. El que també és preocupant és que tots els casos de corrupció estiguin vinculats a una mateixa família política, la del PP.

A les Eleccions Europees del maig no repetirà com a candidat.
He fet deu anys, són dos mandats i crec en la regeneració democràtica. El Parlament Europeu és molt exigent quan estàs sol. Aniré a una llista, cap al final, però per donar impuls i per una qüestió simbòlica. Després no sé què faré, ara toca fer altres coses.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per emigrante, fa mes de 5 anys

Y un lazo por el Barça no se puso?

Valoración:6menosmas
Per Foner, fa mes de 5 anys

Quan mos diuen que formalisar ses formes mallorquines és cosa d’ignorants que no han entès sa teoria des registres...

Una de ses fórmules més sibil·lines per arraconar es mallorquí ha estat sa teoria des registres. Així, per exemple, és com s’ha eliminat s’article baleàric dets usos oficials, cultes i acadèmics. S’IEC admet, mutatis mutandis, que s’article baleàric existeix i que és “normatiu”, però que no només no se pot utilisar per escrit, sinó que inclús oralment només se pot emprar en àmbits restringits1 i en registres informals2, segons sa classificació de registres i àmbits de caràcter oral. Per exemple, un informatiu de televisió o una classe a un col·legi tenen formalitat abastament; per tant, d’acord amb sa teoria de registres de s’IEC, exigirien s’ús de s’article literari i en cap cas de s’article salat. Una altra cosa és que, per por de fer es ridícul, sa gran majoria de professors, mestres i polítics catalanistes que rebutgen es salat quan escriuen i opten per un estàndar impecable, s’expliquin en salat quan imparteixen una classe o en ses seves declaracions públiques, sense tenir en compte s’estàndar oral fixat per s’IEC. Com és natural, tots fan un mal ús de s’estàndar oral, encara que siguin respectuosos amb s’estàndar escrit.

Aquesta teoria des registres no serveix per altra cosa que per jerarquisar lo que se pot dir i no se pot dir amb una certa formalitat. I això fa que lo que ha quedat marcat com a informal, o inferior —per exemple, s’article baleàric o sa combinació de pronoms típica de Mallorca (complement directe + complement indirecte: “la me” en lloc de “me la”, posam per cas)— estigui condemnat sense remei. Sa qüestió és qui decideix què és superior i què inferior, i quins criteris utilisa per decidir-ho. Aquí està es re.

1. Si una forma correspon a un àmbit restringit, només se pot usar davant un auditori lingüisticament uniforme. En canvi, si correspon a un àmbit general, se pot usar davant qualsevol auditori.
2. Dins cada un d’aquests dos àmbits (restringit i/o general) podem tenir tres registres distints: a) formes pròpies (o plenament estàndar); b) formes admissibles en qualsevol registre; c) formes admissibles en registres informals.

NO VOLEM PANCATALANISME DINS SA NOSTRA TERRA !!

Valoración:-6menosmas
Per Països catalans, fa mes de 5 anys

Pero qui ataca de forma brutal el català és el pp, però tot el que fa en Buzà contra el català acabarà prest perqué el pp perdrà les eleccions, però queda un perill: que na Calvo o en Mesquida guanyin les primàries del psib, ja que aquests dos son espanyolistes y a més Mesquida diu espressament que vol pactar amb el pp. Per tant tots els que som nacionalistes hauriem d'anar a votar n'Armengol a les primàries del pesib, encara que després no votem a pesib, sino a Mes o esquerra republicana, ja que Armengol és la única que pactarà amb els nostres: esquerra o més. Deman una gran mobilització a favor d'Armengol, que és la única del Psib que planta cara a Bauzà, ja que molta gent comenta que els peperos aniran a votar Mesquida o Calvo. Visca el català i paisos catalans.

Valoración:2menosmas
Per ., fa mes de 5 anys

És que ni el PP ni el PSOE han fet rès positiu al Parlament Europeu.

Valoración:4menosmas
Per jrbs, fa mes de 5 anys

Botifler, la major part dels que són bilingües, entenen la importància de, com més llengües, millor, amb la materna davant.
Qui no ho entén, ets tu, que no saps argumentar, però si insultar, com en les cavernes.

Valoración:0menosmas
Per jrbs, fa mes de 5 anys

Botifler, la mayor parte de los que son bilingües, entienden la importancia de , como más lenguas, mejor, con la materna delante.
Quien no lo entiende, eres tu, que no sabes argumentar, però si insultar, como en las cavernas.

Valoración:-4menosmas
Per UnPerAqui, fa mes de 5 anys

Mira que n'hi ha de ben curts i amb poc llumet... la llengua més important és, primer de tot, la pròpia.

La resta és un tema de practicitat.

I com a tal, s'ha de defensar el respecte a la pròpia llengua, que és com defensar el respecte a la pròpia identitat. Per aquí comença l'autoestima i molta de la felicitat de la persona.

Valoración:6menosmas
Per UnPerAqui, fa mes de 5 anys

El canvi de rumb radical ha de ser la independència de Catalunya. Això serà bo també per Espanya, que també haurà de fer un canvi de rumb radical.

Amb la independència hi guanyarem tots. Com a mínim en coherència, en ventilar i refrescar les coses, en revisar profundament els fonaments dels dos estats resultants, que a més sentiran que la seva identitat real quadra amb la seva política. És com una casa totalment en ruines, arriba un moment que el que s'ha de fer és tomar-la, i començar de nou... una casa o dues, o tres, si fa falta i la família no es duia massa bé.

Valoración:13menosmas
Per Baleares, fa mes de 5 anys

A los mallorquines nos repugna el catalán. Queremos el respeto de las modalidades lingüística insulares, que muchos impresentables boicotean. El final de la inmersión lingüística ha sido un paso necesario pero insuficiente. Todos los mallorquines debemos seguir trabajando para desterrar de nuestra tierra el catalán estándar que tratan de imponer los pancatalanistas,

Valoración:0menosmas
Per botifler, fa mes de 5 anys

@maki

curioso argumento... Explicaselo a los garrulos que defienden la inmersión lingüística CATeta

Valoración:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris