nubes rotas
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
17°

Manifest dels MSSCC sobre la llengua catalana a Mallorca

Som un grup de missioners dels Sagrats Cors amb la voluntat de sumar-nos a tantes persones i col·lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes legislatives que arraconen la nostra llengua pròpia.

Ens mou el fet de sentir-nos responsables d'alguns dels llocs emblemàtics i representatius dels valors que han vertebrat el poble de Mallorca, i que fa més d'un segle ens encomanaren els bisbes de Mallorca, Jacinto Mª. Cervera i Pere-Joan Campins. Ens referim a l'ermita de Sant Honorat (Randa), que l'hispanista J-N. Hillgarth ha considerat com la més significativa dins la tradició lul·liana, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc i al monestir lul·lià i cistercenc de La Real.

En aquests llocs hem après a expressar-nos i a pregar en català, com ho aprenguérem a ca nostra, i com feren el Beat Ramon, la Beata Catalina Tomàs i els poetes de la Renaixença i de la Coronació. A més, aquells poetes i eclesiàstics, com Quadrado, Costa i Llobera, Aguiló, els Alcover, Ferrà, tenien ben clar, amb el bisbe Campins, que la llengua de la predicació, segons el concili de Trento, era la llengua materna o vernacla. Així ho repetiren els sínodes mallorquins al llarg de segles xvi-xvii, i ho reiterà el que va presidir el bisbe Josep Miralles, l'any 1932 (Palma 1933).

D'una manera més elaborada i més actual de naturalitzar l'Església en cada lloc, se va expressar el concili Vaticà II, que és el concili vigent. Coherentment, ens volem mostrar fidels a les conclusions d'aquella assemblea postconciliar, que va ser la Setmana de Pastoral Urbana, en la qual treballaren conjuntament laics i preveres, religiosos i religioses. Tampoc han perdut la seva actualitat les propostes que conté el document «Església i Autonomia» (1977). En aquesta línia ens remetem a les pautes del sínode diocesà vigent (1998-1999): "Per ser el català de Mallorca la llengua pròpia del nostre poble, l'Església de Mallorca l'usarà normalment tant en la seva documentació i comunicacions com en les celebracions. Sempre estarà oberta a l'hospitalitat envers els feels que encara no entenen la nostra llengua i serà sensible al dret dels creients a adreçar-se a Déu en la pròpia llengua nadiua" (2.3.18).

En conseqüència, no expressam res que sigui nou, ans ens movem dins la tradició més clàssica i conservadora, com ho era la dels eclesiàstics i catòlics de la Renaixença.

Les nostres experiències personals, com a missioners, a diversos continents, de races i cultures ben dispars, ens han posat al servei d'immigrants de moltes provinences, i hem après que l'immigrant com més prest i més plenament s'integra, més aviat pot exercir els seus drets com a persona i no es queda, simplement, en convidat de segona. En aquesta línia volem dir també que ens sembla inacceptable i en contra de l'humanisme cristià retallar als més pobres els serveis de salut.

A nosaltres no ens ha fet por aprendre llengües ni conviure a cultures diferents. Ben al contrari. Amb aquest aprenentatge, arreu del món, hem volgut servir amb fidelitat i humilitat el projecte evangèlic, de ser missatgers d'esperança, de concòrdia i de igualtat de tots els pobles. L'estil autènticament missioner, que hem rebut del P. Joaquim Rosselló i Ferrà, ha estat el de l'adaptació al territori i als pobles que l'habiten.

Qualsevol atemptat per a imposar una altra llengua o cultura fora del seu territori natural, és fruit d'una mentalitat violenta, encara que hom la presenti amb formes democràtiques i suaus. Consideram que un semblant tipus de raonament és d'encuny colonitzador, jacobí, arcaic, i impropi dels nostres dies.

D'aquí que demanem que la qüestió de la llengua, així com el projecte de l'educació, siguin objecte d'un gran consens, com a valors suprems dels col·lectius esdevinguts pobles. Que ja mai es converteixin en factors de política conjuntural, que malmena aquell patrimoni més íntim i vertebrador d'un poble.

Aquest poble és el que han vertebrat Ramon Llull, Turmeda, Santa Catalina Tomàs, els viatgers medievals a la Tartària o a Canàries, els consolats al nord d'Àfrica, així com els protagonistes de la industrialització moderna, en el segle xix, a més dels homes i dones de la Renaixença.

En definitiva, manifestam la nostra opció per sumar-nos a tantes persones i col·lectius, tan diversos, que se manifesten coratjosos per treure del debat polític aquells valors que són constitutius dels pobles de les Illes Balears, des de fa prop de vuit segles.

01-02-2012

Firmen els missioners dels SS. Cors següents: Ramon Ballester Vives, Jesús Deán Zugasti, Bartomeu Pericàs Alemany, Jaume Reynés Matas, Macià Ripoll Matas, Manuel Soler Palà, Antoni Vallespir Llompart, Miquel Mascaró Crespí, Antoni Vallcaneras Tortella, Josep Amengual Batle, Llorenç Caldentey Barceló, Joan March Ques, Gabriel Seguí Trobat, Gaspar Alemany Ramis, Rafel Carbonell Mestre, Francisco Equisoáin Ayala, Ricard Janer Bonafè

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per AINA, fa mes de 7 anys

La llengua de cada un marca la seva identitat.

Valoración:2menosmas
Per miquela maria, fa mes de 7 anys

M'ha encantat, retrobar-me amb tota la saviesa i la nostra història. Tant debo ajudi a sensibilitzar a aquells que no estimen la llengua dels seus padrins.

Valoración:1menosmas
Per joan de sa montanya, fa mes de 7 anys

El censurador dels comentaris d'aquest espai, hagués tengut plaça honorífica a la "premsa del movimiento"....Mirau per on, aquests diari en fou el periódic més destacat d'aquella premsa franquista, deu ser per això que encare queden tics censuradors...

Valoración:-9menosmas
Per Ja està bé de nazionalistes!, fa mes de 7 anys

Estareu contents, contestataris del SSCC. Heu aconseguit que els catòlics practicants fugin de vosaltres espantants del grau de secularització que patiu i provocau. És una vergonya que no mogueu un dit per ni firmeu cap manifest en contra de l'avort i del matrimoni homosexual. És una vergonya el negoci que teniu montant a LLuc. Sou uns panxes plenes i uns dobberers. És una vergonya que el Lourdes mallorquí hagi degenerat en un circuit turístic on no se cuida en absolut la sensibilitat religiosa mariana del lloc. Betzols, vos heu alienat amb el catalanisme més anticristià i desintegrador de l'història. Les vostres curolles catalanistes i antiromanes han fet que vos convertigueu en una Esglèsia paral.lela. Tancants als vostres despatxos cercant el reconeixement i suport econòmic dels distints governs anticristians que hem tengut als darrers anys, vos han comprat a través del silenci que dónen les subvencions als blavets de Lluc i d'altre caire. Qué heu fet cristianament per Mallorca en els darrers 30 anys? Res absolutament! Quantes exposicions al Santíssim feis setmanalment? A Quantes persones confessau? A quantes persones duis la direcció espiritual? Sou capellans, teniu un ministeri sagrat, sou representants de Jesucrist en la Terra, panda d'hipòcrites!! Sou conscients del mal que estau fent?

Valoración:-41menosmas
Per Pep Luis, fa mes de 7 anys

Em sento orgullós d'haver estat alumne (de l'època franquista) dels col · legis dels SSCC, vista la intervenció en pro de la nostra llengua i la nostra cultura. gràcies

Valoración:41menosmas
Per remei, fa mes de 7 anys

molt d'acord amb ells. Gràcies i endavant!

Valoración:16menosmas
Per De Franquistes a Pancatalanies, fa mes de 7 anys

Vos hauríeu de preocupà de lo vostro hipoòcrites. Sempre heu viscud a s'ombra d'es podê. De "ARRIBA FRANCO" ara passau a "VISCA EL PAISOS CATALUFOS". No sabeu ni quin'ês sa nostra llengo vernacula.

Valoración:-11menosmas
Per Magdalena Ferrando, fa mes de 7 anys

Gràcies per posar-vos al costat de les persones que defensam el dret a poder expressar-nos amb la llengua pròpia del nostre territori des de fa tants segles.

Valoración:33menosmas
Per joan de sa muntanya, fa mes de 7 anys

Me hagues agradat veure un comunicat per l'estil, expresant sa vostra alarma davant la llei d'avort lliure...Voltros no sou cristians, no sou més que sepulcres blanquejats!

Valoración:-35menosmas
Per Fray Juníper, fa mes de 7 anys

Si el Pare Fundador aixecàs es cap, els hi fotria una manta de beccollades. Molt curiós. Els més majors, dels quals pocs en queden, no anaven d'ells (dels firmants del manifest). Era una secret a veus. Els que van dels 60 al 70 són els pitjors, els que han claudicat a nel dimoni disfrassat de nacionalisme. Gracis a Déu no tenen recanvi generacional porque no ténen ni una sola vocació, almanco a Espanya. Seria recomanable una mica d'autocrítica i analitzassin si el viratge a l'esquerra republicana separatista anticlerical els hi ha donat qualque fruit espiritual. Se pensàven ser més vius que els altres i resulta que els hi queden dos "telediarios", repetesc, gracis a Déu. Una cosa és clara, Déu talla el grifo quan ses cosas no se fan segons sa Seva voluntat. Ho veim també a altres ordres religioses a on el relaxament de la seva vida consagrada ha espantat als laics que intentaven ser bons cristians en l'Esglèsia fundada pel Bon Jesús.

Si se tractava de ser "pescador d'homos", ells, els rebecos que ara per ara són els més contestataris teológicament i magisterialment, han espantant a totes les persones de bona voluntat que tenien una sed de trascendència.

Estaran contents - jo crec que els hi és ben igual- d'haver contrubuït a sa progressiva secularització de Mallorca. No voldria estar dins sa seva pell el dia en que s'hagin de presentar devant del tribunal presidit pel Bon Jesús. Encomanau-vos a la Verge, que bona falta vos fa!

Valoración:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris